Page 54 - Conferencies de l'Arxiu 2
P. 54
54
Rosassa de la capella de les Monges, Cassà. Autora: Sílvia Projecte de rosassa procedent del Taller Amigó. Font: Col-
Cañellas. lecció Paloma Somacarrera. Autora: Sílvia Cañellas.
va adquirir el conjunt per tal de seguir l’activitat es-
colar. La capella, que conserva el conjunt de vitralls
originari, és, des del 2016, l’auditori de La Salle,
Germà Salvador Coma.
La rosassa de la façana principal, d’aproximada-
ment 180 cm, és un exemple de bon neogoticis-
me. Els sis òculs, tres a cada costat de la nau única
de la capella, es disposen ben amunt i segueixen
els mateixos dissenys d’inspiració vegetal que té
la rosassa. D’uns 60 cm de diàmetre, són de rics
colors i bona execució. El més proper a l’absis pel
costat sud de la nau resulta opac per l’existència
d’una construcció que impedeix l’entrada de la
Òcul de la nau de la capella de les Monges, Cassà. Autora: llum. El central de l’altre costat té els lòbuls inferior
Sílvia Cañellas. i superior paredats.
Tot el conjunt mostra els trets característics de
la vitralleria neogòtica i, tot i alguns dubtes, so-
rents moments constructius que es prolonguen bretot pel fet de no utilitzar cibes en les peces
fins a finals del segle XX. circulars, té molts trets comuns amb algunes
obres del taller barceloní dels Amigó que en po-
1.1. La capella de les Monges dria haver estat el productor. Es tracta d’un dels
millors tallers catalans de finals del XIX i principis
Entre les escoles fundades a finals del segle XIX a del XX. Iniciat per Eudald Ramon Amigó i con-
Cassà, n’hi hagué de públiques i de privades ges- tinuat pels seus fills Josep i Joaquim, i poste-
tionades per l’Església. En aquell moment, les ger- riorment només per Joaquim, recollia en el seu
manes Filles de l’Immaculat Cor de Maria (fundació si la tradició vitrallera dels tallers barrocs i va
de 1863), van obrir l’escola de nenes i, poc des- comptar entre les seves files amb alguns dels
prés, els germans de La Salle (1881) van fundar la principals artistes de la seva època com Claudi
dels nens. Entorn 1906 les monges van fer cons- Lorenzale o Enric Monserdà. El taller va ser diri-
truir, adossada a l’escola, la que en seria la seva git durant un temps per Josep Serra Carbó, fill
capella. Les religioses van tancar la seva activitat de pares cassanencs, que havia fundat la seva
l’any 1978 i el Patronat de les Escoles Cristianes primera empresa de vitralls al seu Mataró natal,