Page 57 - Conferencies de l'Arxiu 2

L’ART I ELS VITRALLS, BELLESA PÚBLICA DE DINS CAP ENFORA 57

Part del projecte dels vitralls ornamentals de l’església de
Sant Martí, Cassà. Té el segell de Domus Artis. Font: Mu-
seu del Disseny de Barcelona. Fons Rigalt, Granell i Cia.
Projecte MDB 3-401-0456.

Cassà on, any 1897, una de les seves germanes
es casà amb l’hereu de can Trinxeria.
En el moment de l’obertura de les finestres, l’ar-
quitecte va presentar també un projecte de vitrall
que no es va realitzar. Tot i així, l’encàrrec que va
veure la llum a finals dels anys 20 va tornar a comp-
tar amb el mateix arquitecte i, aquest cop, amb el
vitraller Lluís Arbós, que tenia a Barcelona el taller
Domus Artis i que va ser el que es va encarre-
gar de l’adaptació del projecte i la realització de
les peces. Cal advertir que, entre els papers del
Fons Rigalt del Museu del Disseny de Barcelona,
s’ha localitzat un projecte que és clarament part
d’aquestes vidrieres. En ell hi ha el segell de Do-
mus Artis, però el fet que s’hagi localitzat al Fons
Rigalt ens fa pensar en un lligam amb el taller que
suposem també autor, com es veurà més enda-
vant, de les vidrieres de can Nadal.
Aquí, es tracta de quatre vitralls de dissenys
geomètrics i florals de caire neogòtic, de rica co-
loració amb les sanefes laterals més estretes que
la central. Les traceries tenen també dissenys a
joc. El mateix disseny es repeteix front per front,
de manera que hi ha només dos models de vitralls.
Vitrall amb Sant Martí, de la nau de l’església de Sant Mar-
tí, Cassà. Autora: Sílvia Cañellas. Les vidrieres centrals dels dos costats de la nau,
en canvi, són peces figuratives dissenyades pel
cassanenc Joan Gener i Roca, i construïdes l’any
1942. Aquestes en substitueixen unes altres d’an-
Fèlix d’Azúa (1874-1939). Professor d’arquitectura teriors dedicades a l’Anunciació (nord) i el Bap-
amb obres a localitats com Sant Feliu de Guíxols tisme (sud). Al nord hi ha actualment Sant Mar-
i Barcelona, d’on va ser arquitecte municipal, Fèlix tí, a cavall, que parteix pel mig la seva capa per
d’Azua i de Pastors estava vinculat a la població de compartir-la amb el pobre, per sota, un filacteri diu