Page 46 - Conferencies de l'Arxiu 2

46

Maquinària del molí que està dipositada al museu de les eines del camp de Campllong. AMCS, Arxiu d’Imatges. Autora:
Dolors Grau.

casos, de forma permanent i, en d’altres, molt segadora, una dalladora, un esterrossador Zulue-
més puntuals, com ara amb l’adquisició de polisul- ta, un cultivador americà, una classificadora, una
fur per tal de protegir les vinyes o de verí per fer sembradora i un rampí a mà; instrumental que es
front a l’anomenada cuca de la userda. En tot cas, llogava als socis a “un preu molt baix”, segons es
es tractava d’una secció molt estesa en aques- remarcava en una crònica apareguda a la premsa.
ta mena d’entitats. En un informe del 1915, per De fet, bona part dels primers sindicats es van
donar-ne un exemple, hom destacava que “pue- centrar a facilitar als socis petita maquinària tradi-
de decirse que no existe asociación agrícola en cional millorada, sense possibilitats d’assolir “esa
España que no realice, con carácter permanente especialización que demuestra en otros países un
o accidental, la compra en común de materias úti- grado superior de perfeccionamiento y desarro-
les para la agricultura, como abonos y semillas” . llo” . En tot cas, la principal fita del Sindicat i la
16
17
També va arribar a disposar d’una assegurança de que li va permetre fer un salt endavant considera-
bestiar boví, una activitat que es trobava en fase ble en allò que fa referència a la seva base social,
d’expansió a principis del segle passat. va ser la instal·lació d’un molí fariner. Les notícies
En allò que fa referència a la maquinària, sabem són, en aquest sentit, molt fragmentàries, però
que, des de bon començament, el Sindicat va dis- ens permeten constatar el potencial de l’equipa-
posar d’aparells relativament barats, com ara una ment i els esforços de la junta directiva per millo-

16. Cooperación (1915), II, p. 21.
17. Cooperación (1915), II, p. 21.