Page 43 - Conferencies de l'Arxiu 2

ELS INICIS DEL SINDICALISME AGRARI. L’EXEMPLE DE CASSÀ DE LA SELVA (1907-1939) 43

marques gironines. Per la seva banda, els socis “exercits per socis fundadors”. Si hi afegim que
fundadors eren, com ens podem imaginar, aquells aquests podien ser escollits tantes vegades com
que s’havien inscrit en el moment de constituir volguessin i que, com hem vist més amunt, tenien
l’entitat; mentre que tota la resta tenien la con- la potestat per acceptar o no l’ingrés de nous
sideració d’associats. Totes les categories paga- socis, és evident que hom estava dissenyant un
ven la quota de cinc pessetes anuals, que calia sistema a pany i forrellat en el qual els socis fun-
fer efectives durant el mes de gener de cada any. dadors es reservaven, des del primer moment, el
Tot i això, l’única diferència que s’establia entre control total de l’entitat, des del funcionament fins
aquests socis era certament rellevant i feia re- a la composició. La junta directiva, per acabar-ho
ferència a l’accés a la junta directiva. d’adobar, tenia el dret a vetar qualsevol propos-
En aquest sentit, en el títol quart es detallava l’ad- ta de modificació dels estatuts (art. 27), amb la
ministració. El Sindicat era governat, en el seu dia qual cosa no hi havia cap possibilitat de canviar
a dia, per una junta directiva formada per un pre- la dinàmica. És evident, doncs, que els fundadors
sident, dos vicepresidents, un secretari, un vice- del Sindicat Agrícola de Cassà de la Selva i sa
secretari, un tresorer i tres vocals. El primer era comarca no volien perdre el control de l’entitat en
l’encarregat de “presidir les sessions, dirigir els cap moment. Dit d’una altra manera: els propie-
debats i els treballs del Sindicat, representar-lo en taris rurals estaven disposats a invertir recursos i
els Tribunals i en tots els actes de la vida civil i destinar energies per impulsar una obra coopera-
ordenar els pagaments”. A més a més, disposava tiva que pogués beneficiar altres sectors socials,
d’un vot de qualitat en cas d’empat. El secretari, sempre que això no signifiqués renunciar al seu
per la seva banda, tenia la funció de “redactar les paper dirigent o a perdre’n el control en cap mo-
actes, portar la correspondència, un llibre de re- ment. Aquests eren els límits de la classe propie-
gistre dels socis i dur a terme les convocatòries tària, com a mínim en el cas de Cassà de la Selva.
per ordre del president”. El tresorer, finalment, Aquesta circumstància condicionava, com ens po-
era l’encarregat de cobrar les quotes, fer front a dem imaginar, qualsevol altra consideració sobre
les despeses amb el vistiplau del president i re- el sistema de govern. En tot cas, en els estatuts
tre comptes de la situació financera una vegada es fixava una reunió anual per a l’assemblea de
a l’any. La junta es reunia el primer dimecres de socis, que havia de celebrar-se cada 23 de setem-
cada mes, coincidint amb el mercat setmanal, o bre. En aquesta, el secretari tenia l’obligació de
bé sempre que el president ho considerava con- “llegir una memòria donant compte del moviment
venient. i obres del Sindicat durant l’any transcorregut”;
En tot cas, l’aspecte més rellevant en allò que fa mentre que el tresorer havia de sotmetre a apro-
referència a la junta directiva no era aquest repar- vació l’estat de comptes. Els socis podien instar la
timent de funcions, molt habitual, sinó els con- convocatòria d’una assemblea extraordinària, que
dicionants que s’establien per formar-ne part. El podien convocar si aconseguien vint signatures.
primer de tots era que alguns dels càrrecs havien En allò que feia referència a la part econòmica, els
de ser ocupats per socis residents a Cassà de la ingressos del Sindicat provenien de les quotes,
Selva. També es fixava una quota mínima de “dos els llegats i donatius i els possibles beneficis deri-
càrrecs, com a mínim, de la junta directiva, que vats de la compra i venda de mercaderies.
han de ser confiats a socis obrers o arrendataris”. A més a més del sacerdot, es designaven sis con-
Es tracta d’una dada interessant, que revela la vo- sellers més, si bé en cap moment es definia qui
luntat de no restringir la junta a socis propietaris i els nomenava. N’hi havia un, el conseller advocat,
de garantir una mínima representativitat des d’un encarregat d’assessorar la junta directiva “en els
punt de vista social; una circumstància que no assumptes jurídics legals, socials i econòmics”;
acostumava a donar-se en els sindicats catòlics, un altre (el metge) que havia de “visitar, sempre
en què les juntes directives eren sovint ocupades que la junta directiva ho cregui convenient, els so-
per mitjans o grans propietaris. cis malalts pobres” i, a més a més, havia de fer
Malgrat tot, aquesta concessió (que, de fet, no “alguna conferència sobre higiene”; un (el comer-
afectava la majoria a l’hora de prendre decisions) ciant) que havia de donar “el seu parer i consell
quedava totalment aigualida per un condicionant (...) sobre negocis mercantils, mercats, compres
certament sorprenent. En els estatuts s’imposava i vendes, preus subministres i altres”; un de quí-
que els càrrecs de la junta directiva havien de ser mic, un d’enginyer o pèrit agrònom; i, finalment, un
de manescal.