Page 63 - Conferencies de l'Arxiu 2
P. 63
L’ART I ELS VITRALLS, BELLESA PÚBLICA DE DINS CAP ENFORA 63
bució ve donada gràcies al fet que es conserven
a Barcelona dos conjunts de vitralls executats per
aquest artífex, els models dels quals estan extrets
del mateix àlbum alemany. Un d’aquests vitralls és
el que es conserva a l’Hotel Regina i que ornamen-
tava l’antic menjador, també és disseny de l’artista
René Beauclair (1877-1960), i sabem que és obra
del taller Rigalt ja que apareix reproduït en un dels
seus catàlegs publicitaris. Les altres peces es tro-
ben embellint una galeria interior del carrer Gran de
Gràcia, 61, en aquest cas el disseny és de l’artista
alemany Josef Goller (1868-1947). Aquest edifici
havia estat construït per Jeroni F. Granell i Manre-
sa, arquitecte i soci principal de l’empresa Rigalt,
Granell & Cia.
Aquest taller barceloní, que va ser el més destacat
de principis del segle XX a Catalunya, va ser molt
actiu a la província de Girona, on era un assidu
col·laborador de l’arquitecte Rafael Masó.
Les primeres dades sobre el treball professional
del vitraller Antoni Rigalt, les tenim a partir de
l’any 1884 quan va passar a ser soci comanditari
i cap de la secció de vitrall del taller de les indús-
Vitrall de l’escala de Can Nadal, Cassà. Autora: Núria Gil. tries artístiques de Francesc Vidal i Jevellí. Poste-
riorment (1890) es va independitzar muntant taller
propi, associant-se amb la família Granell i creant
la societat Antoni Rigalt & Cia. El 1903 hi va ha-
ver un nou canvi en la societat quedant com a di-
El vitrall de la porta d’accés al cosidor es troba rector artístic el propi Rigalt i passant la gerència
dintre d’una estructura de fusta de línies corbes a Jeroni Granell i Manresa i a l’altre soci Josep
de quatre batents amb tarja en la part superior. El Bartomeu.
motiu representat són unes flors de forma circular Les dates de construcció d’aquests vitralls coin-
amb elements geomètrics en el seu interior amb cideixen amb el moment àlgid del taller, amb els
predomini de tonalitats liles, de les quals sorgeixen grans encàrrecs. Hi ha més producció de vitralls i
llargues i fines tiges decorades amb sintètiques treballen per als artistes i arquitectes més impor-
fulles, creat a base de la combinació de diferents tants del seu moment. En aquest període trobem
vidres impresos de colors. obres de diferents estils artístics, arrencant des de
De característiques molt similars és el vitrall que les obres més modernistes, passant pel noucentis-
ornamenta i il·lumina l’escala principal de la casa. me i arribant fins a l’Art Déco.
El trobem en el primer replà, entremig dels dos Algunes de les dates a ressaltar dins d’aquest pe-
trams de l’escala. En aquest cas són tres plafons ríode són el canvi del nom el 1903 per Rigalt, Gra-
de vidre que representen un únic motiu floral, en la nell y Cía., la marca més important i més coneguda
part inferior del plafó central hi trobem la base de d’aquest taller. El 1914 va morir Antoni Rigalt i va
la planta de la qual sorgeixen llargues tiges corbes passar a formar part de l’empresa com a director
que es separen per tornar-se a retrobar en la part artístic el seu fill, Lluís Rigalt i Corbella.
superior amb els capolls florals.
3. CAN TRINXERIA
2.2. El taller de vidrieres Rigalt, Granell i Cia. Un altre exemple d’interès per al nostre estudi és
L’execució dels vitralls a Cassà de la Selva s’atri- can Trinxeria.
bueix al taller d’Antoni Rigalt i Blanch, vitraller cap- El 1897 va ser un any convuls per als propietaris
davanter del vitrall modernista català. Aquesta atri- de can Llach, hereus d’una important nissaga de