Page 65 - Conferencies de l'Arxiu 2

L’ART I ELS VITRALLS, BELLESA PÚBLICA DE DINS CAP ENFORA 65

elegants dissenys geomètrics, els vidres incolors 3.2. Porta amb mussolines
decorats amb àcid i amb dissenys que recorden Les mussolines són uns vidres decoratius que van
puntes al coixí i, finalment, un dels millors exem- popularitzar-se durant la segona meitat del segle
ples coneguts de vitrofania, una tècnica original de XIX a França, Bèlgica, Alemanya i part de la Pe-
l’Anglaterra victoriana, que consistia a decorar els nínsula. Són peces realitzades majoritàriament so-
vidres amb transparències de paper que imitaven bre vidre incolor, que juguen amb la transparència
el vitrall tradicional. del vidre i la translucidesa de l’esmalt aplicat, fil-
trant-ne la llum. Els seus dissenys recorden puntes
3.1. Vidrieres en marcs de fusta al coixí, a causa de l’origen tècnic d’aquest tipus
Al jardí, trobem una torre de base octogonal amb de vidre decoratiu.
un molí de vent al capdamunt, que tenia la funció Can Trinxeria conserva un bon exemple de mus-
d’extreure l’aigua del pou i emmagatzemar-la per solines en una de les portes corredisses del pri-
a l’ús diari de l’habitatge. Aquest element d’inspi- mer pis. Segons sembla, fins a la darrera reforma,
ració mossàrab, construït amb rajol vist, conserva existia una segona porta corredissa amb vidres
una abundant decoració interior a la part superior. mussolina, ambdues amb la funció de separar les
Aquesta construcció, malgrat no haver estat pro- avantcambres de les alcoves principals. Malaura-
jectada com un espai funcional, va ser tractada dament, la porta situada a l’alcova que donava al
amb especial afecció probablement a causa de les jardí va haver de ser retirada per donar pas a l’àm-
bones vistes que oferia sobre la zona. plia sala de conferències actual de can Trinxeria.
El sostre va ser pintat de color blau cel amb deli- La tècnica de la mussolina es va començar a de-
cades representacions de branques i ocells a les senvolupar a França l’any 1826. Els primers exem-
parts més altes. Les finestres que encerclen la ples coneguts van ser fabricats manualment, utilit-
petita estança van ser decorades amb vidres de zant esmalt en pols sobre teixits reals, a manera
colors emmarcats en fusta i compostos en formes de plantilla. A continuació, els vidres s’introduïen
estrellades de vuit puntes. Existeixen dues variants en espais amb alta humitat relativa per dissoldre
que apareixen alternativament en les composi- l’esmalt sense bellugar-lo. Finalment les peces
cions de color, i que es combinen alternant subtils es posaven al forn per tal d’adherir l’esmalt a la
diferències de color. superfície del vidre de forma permanent. Aquest
Aquest model de vitrall, en el qual els vidres de origen lligat al disseny tèxtil i a les puntes al coixí
colors vius s’emmarquen amb fusta, o sovint guix, ha acompanyat sempre la tècnica de la mussolina.
creant patrons geomètrics, pot vincular-se als Malgrat que el sistema per transferir els dissenys
models que trobem en l’arquitectura islàmica. Els al vidre evolucionés ràpidament, l’essència del tei-
patrons geomètrics, sovint originats en cercles o xit va romandre al llarg de la seva història.
formes estrellades, són fruit de la conveniència A partir dels anys 30, es comencen a desenvolu-
de representar el món sense recórrer a imatges par sistemes per aconseguir reemplaçar els teixits
figuratives. No obstant, a can Trinxeria, no només per plantilles rígides, sempre imitant els seus pa-
trobem aquest llenguatge ornamental dins de l’ele- trons delicats i conservant el grau de detall en els
ment mossàrab en qüestió, sinó que el trobem dissenys. La tècnica per elaborar plantilles rígides
reproduït a dos dels finestrals que il·luminen els va ser patentada a Lió l’any 1842 per un químic i
espais de pas del primer pis de l’habitatge. Per un pintor de vidre que van firmar la patent amb el
tant, els vidres de color emmarcats en fusta van nom de Dumas i Godard. La seva tècnica consis-
ser considerats com l’element clau per fer lligar tia a fabricar plantilles de llautó i foradar-les amb
aquest element exterior i d’estil diferenciat, dins àcid nítric. El disseny s’havia d’imprimir prèviament
del conjunt monumental de l’edifici. amb betum de Judea sobre el llautó, protegint així
Per altra banda, aquest model ornamental, tot i les parts que no haguessin de desaparèixer amb
reduir les possibilitats en el disseny, suposava l’efecte de l’àcid. Un cop la plantilla es finalitzava,
una alternativa econòmica als vitralls emplomats. el treball sobre el vidre era molt més senzill i efi-
Aquests vitralls simplificats, que no requerien la cient. El vidre es pintava amb esmalt blanc i goma
implicació d’un vitraller, van resultar òptims per a la aràbiga, dissolts en aigua. Un cop l’esmalt era sec,
decoració de can Trinxeria i pels requeriments de es col·locava la plantilla i s’utilitzava un raspall de
la reforma de Baltet. pues metàl·liques per eliminar la pintura visible a
través dels espais foradats.