Page 39 - Conferencies de l'Arxiu 5

EL RECEPTARI CASSANENC DE CAN FRIGOLA: SECRETS, REMEIS, CUINA I REBOSTERIA 39

P. 52. Per confitura de tomàtech. P. 151. Per fer grasaletas del cap y peus
P. 53. Per confitar nous. del xay.
P. 53-54. Confitura de sireras de arbós. P. 151. Per fer grasaletas de una trumfa.
P. 53. Per confitura de presech. P. 152. Per falsir dos pollas. El ànechs ab
P. 53-54. Per fer codoñat, la nota és del señor naps també és molt bo.
Català de Cassà de la Selva. P. 152. Pollas son molt bonas.
P. 54. Per fer confitura de tomates. Vide P. 153. Per teñir cadiras a blau.
pàg. 52. P. 153. Per còurer perdius a la Ampurda-
P. 55-82. Remeys molt bons per gen[t] y bèstia nesa. Fort [possiblement el corresponsal].
(1-147). P. 153. Per enjuiar? [lliçó dubtosa per enjoiar ] una
P. 83-84 [en blanc]. mula guita. [Aquí té el sentit de ‘calmar, enganyar,
embriagar’]. Una mula guita és la que tira guitzes .
5
P. 85- 87 Remeys, receptas y medicinas per los
tosinos y pochs (148-166). P. 153. Per curar la trencadura.
P. 88-90 [en blanc] P. 154. Per enjuiar [lliçó dubtosa] una mula guita.
P. 91-114. Diferents receptas, remeys, medicinas, P. 154. Per mal de pedra.
olis y ungüents especialment per la gent (1-124). P. 154. Si és per una bèstia se dobla.
P. 115-120 Remeys, receptas y medicinas especi- P. 155. Remey per trancadura.
alment per las donas (1-26). P. 155. Per curar de corrensa.
P. 121-146. Notas medicinals, ungüents per llagas P. 156-158 [en blanc]
y especialment floroncos, y altres mal grans (1-65) P. 159. Notas per fer pastas, guisats, licors y altres
P. 145 bis Per matar febras. Gerona, 13 febré de cosas, tretas de una llibreta de don Anton Plans
1856. D. Joan Matas. Monjo. [Desconec la personalitat d’aquest corres-
P. 147. Per fer vernísP. 147. Altre vernísP. 147. Al- ponsal que li va facilitar la llibreta amb receptes de
tre vernís. Altre vernís. cuina i de rebosteria].
P. 147 bis. El “secret” continua a una pàgina, sen- P. 159. Modo de còurer perdius a la cer-
se paginació. Barnís de pinsell, blau y blanquet. verina.
Vermell. P. 159-160. Modo de fer farinetas de trum-
P. 148. Altre vernís per quadros o pinturas. fes.
P. 148. Per fer aixir las aiguas y donar bon llustre a P. 160-161. Per fer farina de trumfas.
qualsevol fusta nova. P. 161. Per fer truitadas de flam.
P. 148. Betum. P. 161. Per fer mató de monja. Vide pàgs. 4
P. 148. Vernís. i 5.
P. 149. Vernís cristal·lí. P. 162-163. Modo de fer los grabulets [Pas-
P. 149. Per fer vernís de la Xina. tisset farcit confitures].
P. 163. Modo de clarificar al sucra.
P. 149. Per la melsa.
P. 163. Per fer aigua de cañella.
P. 149. Per pintar bermell portas y finestras, ca-
diras. P. 164. Varias cualitats de fer crema.
P. 149. Per pintar cadiras a blanc. P. 164. Altre de groga.
P. 150. Per arreglar una pota de badella. P. 164. Altre de blanca.
P. 150. Per fer tornar al vi escaldat bo per P. 164-165. Flam.
vèurer [bèure]. P. 165. Llet de malindros.
P. 150. Per fer tornar al vi agre bo per vèu- P. 165. Modo de fer rosquillas.
rer [bèure]. P. 165. Colada.[Llet presa]

5. Recordo aquestes dites: «Mula guita, de tothom sospita»; «Mula guita, ven-la prest».