Page 42 - Conferencies de l'Arxiu 5

42

de l’any 1891 fins a l’any 1989. Per què aquesta de l’Administració pública. Comencen a entrar en
cronologia? Doncs perquè, tal com és l’objectiu escena els arquitectes al costat dels tradicionals
del cicle de conferències del qual ha derivat aquest mestres d’obres, entre els que destaquem Josep
article, ens basarem sobretot en documents de Pla, un exemple de bon fer importantíssim a Cassà,
l’Arxiu. Veiem com la complexitat de la tramitació i dels paletes més o menys trempats.
administrativa almenys la podem utilitzar per fer El nom de l’àrea que tramita les autoritzacions
estudis sobre arquitectura o sobre patrimoni. I és de les obres ja ho diu tot: Policia Urbana i Rural.
que els arxius serveixen en part per això, per cus- Aquesta denominació ja dona pistes del que pretén
todiar aquells documents que han perdut la seva l’Administració, i en les Ordenances Municipals de
vigència administrativa, però conserven un valor Cassà que es publiquen el 1892 es disposa que
4
històric valuós per fer una gran diversitat d’estudis. en tota classe d’obres en què es necessiti autorit-
Iniciem l’estudi per l’any 1891 concretament, per- zació del municipi es presentaran per duplicat els
què és aquesta la data del primer plànol que hem dibuixos de la façana i la resta de documents que
localitzat d’un projecte que no es va arribar a rea- es creguin necessaris, signats pel facultatiu com-
litzar, i l’acabem el 1989 perquè és l’any en què es petent, i tots els plànols hauran d’estar a escala.
va aprovar el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic En aquestes ordenances s’especifiquen algunes
de Cassà de la Selva. Per tant, a partir de 1989 te- excepcions pel que fa a les obres per les quals no
nim una eina aprovada per l’Administració, que va cal demanar autorització, com la reparació de teu-
ser encarregada a professionals en la matèria, els lats el blanqueig i, en general, totes aquelles obres
quals varen decidir quines eren les construccions en què no sigui necessari alterar-ne la disposició
que mereixien ser conservades. A partir d’aquest original ni els elements notables.
moment ja hi ha un procediment administratiu con-
cret que vetlla per tal que no es perdi aquest pa- Aquestes ordenances recullen altres aspectes
trimoni que s’ha decidit que mereix ser conservat. molt interessants que ens expliquen com es va
Amb tot, veurem com mai les coses són tan clares construint el poble, i és que, per exemple, es pro-
com semblen. hibeix fer paret de tàpia o de pedra amb fang: les
construccions han de ser: «mamposteria, sillarejo,
Així, doncs, com que abans de 1989 no tenim silleria, fábrica de ladrillo o otra clase de construc-
aquesta eina, cadascun dels lectors d’aquest arti- ción de reconocida solidez, á lo menos igual a la
cle podrà opinar sobre si els hauria semblat bé que buena mampostería ordinaria».
aquests projectes que poso com exemple s’ha-
guessin executat o sobre si hauria valgut la pena
que aquests edificis que exposo i que es varen
enderrocar, totalment o parcialment, s’haguessin 2. PROJECTES NO REALITZATS
salvat.
2.1 Porxos de Can Parera
1.2 Per què hi ha els projectes a l’Arxiu? Comencem per parlar d’aquells projectes que no
Com ja he esmentat, conservar els projectes és es varen realitzar per motius ben diversos, pri-
important, però, per què l’Ajuntament en un mo- mer començaré pels porxos públics que s’havien
ment donat ha d’autoritzar les construccions que d’aixecar a la plaça Jacint Verdaguer a finals del
es fan? Doncs perquè al llarg del segle xix els po- segle XIX. Perquè ens entenguem, si el projecte
bles i ciutats comencen a créixer d’una manera mai s’hagués dut a terme la imatge que ara tindríem
vista fins llavors, en bona part degut a la mecanit- de la plaça Jacint Verdaguer seria similar, evident-
zació o industrialització de les feines, a moviments ment amb dimensions més reduïdes, a la fisonomia
migratoris del camp al nucli urbà o de migracions de la plaça de la Independència de Girona. Aquest,
internes entre pobles. Això provoca que hi hagi precisament, va ser el projecte cassanenc que es
una demanda del control de l’espai urbà per part va escollir per formar part del llibre Miratges.

4. AMCS, Ordenanzas Municipales de la villa de Cassá. Any 1892. Article 56, Id. 5320, Fons d’Administració Local. Girona:
Impremta de la Lucha