Page 38 - Conferencies de l'Arxiu 5

38

P.32. Per fer colradura. que és lo mateix. Boletín, 3 julio de 1843, núm. 81.
P. 32. Per curar amors [humors] frets. P. 41. Per tràurer espinas mol[t] fondas és bo.
P. 33. Per curar roña. P. 41. Per estroncar lo nas cuant raja molta sanch.
P. 33. Altre per roña. Vide pàgs. 20 i 171. Afegit en nota al marge es-
P. 33. Per curar tiña. querre.
P. 33. Per al que se espanta. P. 41. Per fer tornar la trancadura dins. Altre. Altre.
P. 34. Si hi ha alguns dias de l’espan[t] y se judica P. 41. Per dissipella. Vide pàgina 34.
que té sanch presa dins. P. 42. Per cuant se forma en una part del cos in-
P. 34. Altre per lo espantat y tràurer la sanch presa. flamassió.
P. 34. Per mal de caxal y dents. P. 42. Per curar tais de ganibet etc. y a vegadas
P. 34. Altre per ídem. llagas.
P. 34. Per disipellas, vide pàgina 41 [Malaltia aguda P. 42. Per tràurer los blaus de una patecada.
febril caracteritzada per inflamació difusa de la pell P. 42. Per cuant se reb una punxada de clau o una
i de les membranes mucoses]. troncada [cop amb un tronc] o tràurer una espina
P. 34-35. Altre. molt fonda.
P. 35. Per disipellas. Si las dissipellas son de las P. 42. Per tràurer lo pasich de escursó o escorpit.
malignas. P. 43. Pagat per la melsa y per matar febras. P. 19,
P. 35. Per mal de ulls. 109, 143.
P. 35. Per febras. P. 43. Per cremadura y escaldadura.
P. 35. Per ossos trencats. P. 43. Per matar berrugas.
P. 36. Per atorar o descubrir lo mal de costat. P. 43. Tinta molt bona.
P. 36. Inflamació en la tripa. P. 43. Tinta més bona. La més bona en la pàgina
51.
P. 36. Per principi de malaltia. P. 44. Per fer confitura de pressech talla-
P. 36. Per cuant un està refredat. Ítem és molt bo. da. Vide pàg. 53.
P. 36. Per curar de corrensa [diarrea] forta o xantiri P. 44. Per fer confitura de madoxa.
[santiri, disenteria]. P. 45. Per fer mostillo (1847).
P. 37. Per cremadura de foch. Probat en casa Bach
de Contestins, en 1850. P. 46. Per fer codoñat. Vide pàgina 53, s/n.
P. 37. Per escaldadura de aygua bullenta. P. 46. Per mal de mare.
P. 37. Per fer orinar. P. 47. Per fer bruñols.
P. 37. Per mal de mare. P. 48. Per fer confituras de taronjas dol-
P. 38. Per carbons y butllofas carboneras. sas.
P. 38. Per amors [humors] frets. P. 49. Medicina per la melsa. Pàgs. 49, 109, 143.
P. 38. Per fer rajar, curar y tràurer lo foch. P. 49. Per matar febras.
P. 38. Per mal de illada. P. 49. Per matar febras.
P. 38. Per mal de melsa. Vide pàgs. 43, 49, 109, P. 50. Per curar de corrensa forta.
143. P. 50. Per mal de cap de migraña. Aquí hi ha una
P. 39. Per tornar la vista a un animal molà [mular] y referència al reverend Joseph Garriga, rector de
bui perduda per una patacada. Vilanna, possiblement qui li va facilitar la recepta.
P. 39. Poema. Epigrama. P. 51. Per fer dos, quatre porrons de tinta molt
bona. Pàg. 169 i 43. La procedència de la prepara-
P. 39. Per la sordera. ció és del llibreter Franquet de Girona (4-5-1853).
P. 40. Ítem per la sordesa. P. 51. Per fer confitura de ponsem rellat.
P. 40. Ítem cuant no hi a taps dins las orellas. Per clarificar al sucre. Vide pàg. 163.
P. 40. Per matar febras. P. 52. Per fer confitura de ponsem sech y
P. 40. Hidrofobia o mos[s]egat de un gos rabiós de naronja.