Page 41 - Conferencies de l'Arxiu 5

41

4. PROJECTES NO REALITZATS I PATRIMONI PERDUT 1

Dolors Grau Ferrando

1. INTRODUCCIÓ on figuraven tots els plànols que es conservaven
El Cassà d’avui és fruit de les decisions que es va- a l’Arxiu, m’era relativament fàcil localitzar alguns
ren prendre en el passat. En aquest article faré una dels edificis que s’havien enderrocat. I és així que,
anàlisi i una reflexió sobre el patrimoni a Cassà de a partir d’ambdós treballs, vaig pensar que el fil
la Selva, però no del patrimoni que es pot veure, conductor podia ser perfectament parlar no del pa-
sinó del patrimoni que s’ha perdut, del patrimoni trimoni que gaudim, sinó precisament del que no
que, tot i haver-se projectat, no es va executar, i conservem, i posar així també en valor la documen-
del patrimoni que s’ha enderrocat. tació dels arxius.
Fa vint anys que es va iniciar una recerca sobre Però quina definició té la paraula patrimoni? És un
projectes que no s’havien dut a terme a les co- element que ha perdurat en el temps i que conside-
marques de Girona. Aquest projecte es titulava rem que és d’interès general pel seu valor artístic?
Miratges, i vàrem participar-hi arxivers de les co- Pel seu valor arquitectònic? Pel seu valor històric?
marques de Girona. Aquest treball va generar una Pel seu valor etnològic? I les construccions que
2
publicació i una exposició itinerant en les quals hi entrin dins aquesta definició que haurem pactat,
havia una selecció dels projectes que no s’havien les haurem de llegar als nostres descendents per-
executat a cadascun dels pobles participants. Això què també les conservin?
significa que ja fa més de vint que tenia una in- Legisladors i doctors en aquesta matèria han om-
formació que es podia anar treballant per fer un plert pàgines i pàgines per dir què és el patrimoni
estudi més aprofundit. Tot i això, a mesura que i, per tant, difícilment jo hi podré fer cap aportació.
avançava en la recerca m’adonava que hi mancava Però és evidentment un tema complex i delicat al-
un fil conductor. El cassanenc Jordi Carreras havia hora, i on manta vegada els edificis subjectes a
fet un treball de final de grau exhaustiu pel qual va protecció són privats, i són persones alienes a la
compilar tots els projectes, que contenien plànols propietat les que han decidit que són un bé d’in-
des de finals del segle XIX fins al 1935 i que es tro- terès públic que cal conservar.
3
baven a l’arxiu . Aquest treball és el material més
consultat de l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva
(AMCS) i gràcies a ell vàrem fer una aplicació a la 1.1 Context cronològic: 1891-1989
pàgina web de l’Arxiu que permetia fer una recerca En aquest article farem una ràpida pinzellada so-
dels plànols digitalitzats que es custodien a partir bre els projectes que arquitectes de més o menys
de diferents camps de cerca. Amb aquest treball, renom o mestres de cases varen fer a Cassà, des

1. Aquest text és fruit de la conferència que l’autora va impartir a l’auditori de la Sala Galà el 16 de març del 2024.
2. Miratges, 300 anys de projectes no realitzats a les comarques gironines. Girona: Diputació de Girona, 2003.
3. Carreras i güell, Jordi 1999. Cassà de la Selva (1860-1935) Urbanisme, arquitectura i construcció. 6 volums, 1999. Treball
Final d’Arquitectura tècnica de la Universitat de Girona.