Page 44 - Conferencies de l'Arxiu 5

44

El projecte i els plànols es troben en un expedient a la plaça i amb les façanes pautades amb fran-
titulat Antecedentes sobre la plaza del Municipio , ges horitzontals, i un segon volum de 18 m, amb
5
nom antic de la plaça Jacint Verdaguer. A l’inte- façana al carrer de Girona, amb els paraments lli-
rior hi ha l’expedient de l’any 1894 «sobre permiso sos. El cos de la plaça estaria creuat, en tota la
para edificar solicitado por José Parera i Ribas» i seva longitud, per una porxada pública de 4 metres
a l’interior, els plànols de l’any 1891, signats pel d’amplada formada per deu arcs. Les plantes pis
mestre d’obres Joaquim Artau. La plaça mossèn estarien composades amb una pauta de finestres
Jacint Verdaguer existeix com a tal des de l’any amb balcó que, seguint un ritme uniforme, es co-
1888, any en què l’Ajuntament va adquirir la casa i rrespondrien amb els arcs de la planta baixa.
els terrenys de Manel Bassas Gri, situats entre els L’edifici, ens diu l’expedient, no es va fer per
carrers Nou, Joan Gener (en aquella època carrer manca de mitjans econòmics, tot i que si llegim
Mesures) i Girona, per tal d’eixamplar aquella part el voluminós expedient ens adonem d’un enreves-
de la vila que es coneixia com a «camp d’en Pa- sat problema de propietats que també devia tenir
gès». La casa, situada a l’extrem del carrer Nou, a veure en la resolució de l’expedient. Finalment
va ser enderrocada i el solar que en va quedar i la el 1894, Parera va construir-hi un magatzem de
resta de terres es varen transformar en plaça pú- planta baixa. En l’actualitat, l’edifici que hi havia en
blica. Tres anys més tard, el 1891, Josep Parera, aquesta plaça s’ha enderrocat i avui s’utilitza com
propietari d’una part del camp d’en Pagès adjacent a pàrquing.
a la plaça recentment creada, es va comprometre
a construir una porxada pública davant de tot el
front de la plaça si l’Ajuntament li cedia uns terren- 2.2 Escorxador municipal
ys a tocar dels de la seva propietat, amb l’objectiu El segon projecte no realitzat que difonem és cro-
de construir un bloc d’habitatges. nològicament posterior al de Can Parera i és un
L’edificació estava formada per dos volums de escorxador municipal que va projectar I’arquitec-
6
planta baixa i dues plantes pis situats en forma d’L te Isidre Bosch Bataller . El projecte és de l’any
7
i diferenciats pel tractament de les façanes. Un 1908 i s’havia de situar en el quilòmetre 11 de la
primer cos longitudinal de 32 metres, amb front carretera de Girona a Sant Feliu de Guíxols, prop
de Can Xirgo de Llebrers. L’any 1907 Isidre Bosch
havia fet el projecte de l’escorxador de Palafrugell,
que sí que es va materialitzar, i que és un BCIL re-
gistrat amb el número 9584-I, tot i que en aquests
moments està en desús i s’està parlant sobre la
utilitat que se li donarà. El que ha tingut més sort
d’entre tots els edificis industrials que va projectar
Isidre Bosch ha estat la fàbrica Pagans de Celrà.
El motiu pel qual es va projectar aquest nou escor-
xador municipal a Cassà sembla clar, atès que, pel
que diuen els documents, el vell es trobava en molt
mal estat: els murs estaven esquerdats a causa de
la poca profunditat dels fonaments i les instal·la-
cions, situades al costat del torrent, presentaven
moltes deficiències higiènico-sanitàries. Aquesta
última situació es veia agreujada pels abocaments
Figura 32. Plànols generals i de detall de l’escorxador. Font: de despulles en el torrent, que provocaven que les
AMCS. Fons Ajuntament. aigües es tenyissin de sang.

5. AMCS, Antecedentes sobre la plaza del Municipio. Any 1841, Id. 10943, Fons Administració local.
6. Isidre Bosch Bataller va ser arquitecte assessor de l’Ajuntament de Cassà de la Selva des de l’any 1905, segons la informació
recollida a l’AMCS. Registro de toma de razón de títulos del 1899. Id 12294, Fons Administració Local.
7. AMCS, Expediente para la aprovación de un proyecto de nuevo Matadero municipal. Anys 1908 .Id 1877, Fons Administració
Local.