Page 48 - Conferencies de l'Arxiu 5

48

Fèlix de Azúa i de Pastors (Barcelona 1874-1939) de finestrals, entre altres elements), i el projecte
9
era fill de l’arquitecte Fèlix de Azúa Gasque (1844- d’embelliment de la plaça de la Coma l’any 1922 .
10
1873) i pare del també arquitecte Fèlix de Azúa L’any 1927 es varen inaugurar com a escoles a la
Gruart (1916-1985). Tot i que va néixer a Barcelo- rambla Onze de Setembre, però no s’havia execu-
na va residir molt temps a Girona, d’on era la seva tat tot el projecte. En el projecte inicial eren dos
mare, Elvira de Pastors i Meranges, que procedia pisos i dos cossos: un per a nois i un altre per a
d’una llarga nissaga gironina que tenia la seva re- noies. Només es va executar la part dels nois, i
sidència a la casa Pastors de Girona, davant les amb una sola planta. Evidentment, aquesta escola
escales de la catedral. Fèlix de Azúa era germà de ja havia nascut tocada de mort i pocs anys més
l’Adelaida, la dona de Josep de Trincheria, el pro- tard, amb la planificació de la construcció de les
motor de la gran reforma de Can Trinxeria, per tant, escoles en època republicana, es va decidir tornar
hi havia molts números perquè aquest arquitecte a fer unes noves escoles, a la rambla Onze de Se-
treballés a Cassà de la Selva. A més d’això, cal tembre mateix, molt a prop de les antigues. L’any
dir que era molt actiu professionalment a prop de 1939 en aquestes escoles antigues s’hi va ubicar
Cassà, atès que a partir de 1902 va ser professor l’hospital de pobres, l’actual residència geriàtrica,
de l’escola d’Arts i Indústria de Sant Feliu de Guí- i evidentment les antigues escoles es varen haver
xols, arquitecte assessor de l’Ajuntament ganxó, d’adaptar a la nova activitat i també a les necessi-
va dissenyar l’estendard de l’orfeó fundat a Sant
Feliu de Guíxols el 1903 i va projectar diferents tats de les religioses, que serien les que gestiona-
obres, algunes de les quals avui desaparegudes . rien l’equipament.
8
11
L’any 1906 va superar les oposicions de profes- El projecte és del 1923 . A l’expedient hi ha un
sor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Entre certificat de l’acte del Ple de l’Ajuntament del 20
d’altres, va dissenyar la font de Canaletes (1928), de novembre del 1923, pel qual, amb els diners
va ser arquitecte municipal de Barcelona, càrrec del llegat de Martí Daussá Dalmás (tal com està
pel qual va intervenir en la urbanització de la plaça escrit en els documents), l’Ajuntament va comprar
de Catalunya de Barcelona (1925-1929), també va el terreny per a les escoles i diu que «las escuelas
participar en el projecte del Palau de Comunica- graduadas las edifiquese (sic) Ayuntamiento por su
cions (amb Adolf Florensa) de l’Exposició Interna- cuenta y cargo en vez de solicitar la construcción
cional de Barcelona del 1929, que té la façana a por el Estado como se pretendió el 23 de enero
la plaça Espanya i a l’avinguda Maria Cristina. A último». En aquesta mateixa acta posa que hi ha
Cassà de la Selva coneixem tres projectes més una comissió per a la construcció de les escoles.
d’aquest autor, a part d’aquestes escoles: les Aquesta comissió proposa Fèlix de Azúa i de Pas-
Peixateries Velles, avui desaparegudes; la refor- tors perquè faci el projecte i explica el perquè el
ma de l’església parroquial de l’any 1925 (obertura proposen: «Arquitecto vecino de Barcelona, que

8. Bussot, Gerard. Un segle - Sant Feliu de Guíxols 1900-2000. 401 apunts biogràfics. Urania estudis guixolencs, publicacions
de Sant Feliu de Guíxols, 2011.
9. AMCS. Expediente sobre subvención de las obres de restauración y mejora del Templo parroquial. Any 1928 Id 2776 Fons
Administració Local. Expediente sobre subvención de las obres de restauración y mejora del Templo parroquial. Any 1928
10. Id 3333. Expediente sobre concesión de permiso a una Comisión de vecinos para urbanitzar y embellecer la plaza de la Coma,
por su cuenta y cargo, siguiendo el proyecto del Arquitecto D. Félix de Azúa y de Pastors. En l’expedient per l’embelliment de la
plaça de la Coma, que pagarien els veïns mateix, posa que el projecte està fet pel «laureado arquitecto de Barcelona, que tanto
aprecia a esta localidad, D. Féliz de Azúa y de Pastors, que regalo al Municipio y que el Ayuntamiento aceptó con acuerdo del 27
de setiembre de 1921 y mandó a la vez colocarlo en un marco hasta que se estime possible su ejecución». Continua dient «la
Comisión colocarà en la plaza tantos metros de bordillo como el plano exige y luego plantarà, por medio de zanjas u hoyos que
se abrirán al efecto, el número de pies de arbolado que el mismo plano comprende, de les clases adecuadas para estos casos».
La comissió estava formada per Josep Cristià, Josep Cristià Bou, Manuel Becerra i Josep de Trincheria. L’Ajuntament obre
informació pública perquè els veïns puguin formular reclamacions, i si hi ha una reclamació en la qual diuen que aquesta reforma
tindrà inconvenients per a una bona part dels veïns de la plaça i demanen que l’Ajuntament no doni el seu consentiment per a la
realització del projecte. El document està signat per Cosme Dalmau, Francisco Vidal, Inocencio Cassà, Carlos Hierell (?), Juan
Arderiu i Maria Dolors Bota. No obstant això, l’Ajuntament desestima l’oposició i donen permís per fer el projecte.
11. AMCS. Años de 1923-1927 Expediente sobre construcción de un edificio destinado a Escuelas Nacionales, Fons Administració
local. Id 10351.