Page 51 - Conferencies de l'Arxiu 5

PROJECTES NO REALITZATS I PATRIMONI PERDUT 51

2.5 Casa de Cultura de Girona que parla del patrimoni perdut a les co-
L’any 1975 Jaume Ferrés va redactar un avant pro- marques de Girona titulat: «La pèrdua del patri-
13
jecte d’una Casa de Cultura al carrer del Raval, que moni arquitectònic gironí en els últims 25 anys» .
es va aprovar en el Ple municipal del 26 de juny de En aquest article es recull l’enderrocament en els
1976. Aquest projecte s’havia de construir en part anys setanta de tres edificis de Cassà: les Peixa-
en el solar que quedaria després de l’enderrocament teries Velles a la plaça doctor Robert, Can Menna
de l’Hospital Vell (no es va enderrocar fins al 1991). al carrer Major i el Centre Econòmic al passeig de
En aquest lloc s’havia de situar un teatre a la planta Vilaret. Dissortadament Cassà no va ser una ex-
baixa amb un saló de descans i un bar, i a l’entresol cepció, i amb la lectura d’aquest article ens esga-
dues sales polivalents i d’exposicions connectades, rrifarem de la quantitat d’edificis enderrocats, per
una sala d’exposicions a l’aire lliure i despatxos. Fi- exemple, a Lloret de Mar i a Sant Feliu de Guíxols,
nalment no es va fer aquest projecte i es va fer una que van canviar dràsticament la seva façana ma-
Casa de Cultura a la plaça de la Coma, en el solar rítima, i la dissort de moltes de les construccions
d’una finca que l’Ajuntament havia adquirit el 1972 d’autors com Rafael Masó i de Fèlix de Azúa. Per
(la casa i l’hort d’en Teixidor) en el mateix lloc on completar-ho també he cercat en les hemerote-
s’havia d’obrir un carrer fins al carrer Catalunya amb ques, però no he trobat gaire informació sobre
un traçat paral·lel al carrer de les Barraquetes i el ca- la desaparició de patrimoni ni grans titulars sobre
rrer de Puigcogul, que tampoc es va arribar a fer mai. l’enderrocament de construccions; sí que n’hi ha,
Fa vint-i-cinc anys que exerceixo d’arxivera muni- evidentment, però podríem dir que aquests en són
cipal a Cassà de la Selva i en aquells moments la les excepcions, i sobre algunes d’altres s’hi passa
sala d’exposicions es localitzava a l’edifici antic de de puntetes. Hi ha una època negra, negríssima,
l’Estació, que anys més tard es va convertir en seu que evidentment no és monopolitzada per Cassà,
d’oficines municipals. També durant aquells anys sinó que és general. Recordeu que a l’inici de la xe-
s’utilitzava per a formats més petits l’antiga Sala rrada ja he parlat de la necessitat que té l’Adminis-
de Plens de l’Ajuntament, en una bona localitza- tració de regular l’espai, però aquesta necessitat
ció: a peu de la plaça de la Coma. Aquesta sala de finals del segle XIX era de regular la construc-
també ha desaparegut com a sala d’exposicions ció, no la desconstrucció. En els anys setanta ens
per passar a formar part de les instal·lacions d’una trobem amb una altra època de canvi, de sotrac.
entitat bancària. S’han fet diferents projectes al I com sempre l’Administració no és prou ràpida
voltant de la cultura a Cassà que no s’han dut a ni àgil i actua després que els fets ja hagin estat
terme, com el Centre d’Arts Escènics o el Museu consumats. Però, què està passant en aquest mo-
de la Cobla. Aquest últim s’havia d’ubicar a Can ment que provoqui aquestes destruccions? Doncs
Trinxeria, i en comptes del museu s’hi varen ins- que el boom turístic està convertint Girona en la
tal·lar oficines, una sala d’exposicions i una sala de terra de fer pipes. Es converteix en el pol d’atrac-
conferències, que es varen situar a la planta baixa ció d’una nova onada migratòria que necessita una
i en el primer pis de Can Trinxeria. Aquests espais altra vegada nous espais, i els espais conquerits
culturals també han desaparegut en favor de més en el segle XIX és redissenyen. A més, les millo-
oficines municipals i s’han traslladat al segon pis res de les vies de comunicació i la democratització
de Can Trinxeria (2023). L’únic espai cultural que dels vehicles fan que el mapa de l’urbanisme i de
s’ha mantingut estable és l’espai de l’auditori de la l’arquitectura canviïn.
Sala Galà, que paradoxalment no s’havia concebut Evidentment la dècada dels setanta és nefasta pel
en un primer moment com auditori. que fa al patrimoni de Cassà. Ja he esmentat que
es varen enderrocar les Peixateries Velles, Can
Menna i el Centre Econòmic, tots sota l’alcaldia
de Josep Mestres. El primer any del seu mandat
3. PATRIMONI PERDUT es varen enderrocar les Peixateries Velles (1971) i
Se n’ha parlat molt, sobre patrimoni perdut, però, l’últim any (1979), pocs mesos abans de la prime-
en canvi, hi ha pocs estudis que tractin sobre ra legislatura democràtica presidida per M. Dolors
aquest tema. Un d’ells és un article a la Revista Godoy, es va enderrocar el Centre Econòmic. En-

13. castells, Ramon Maria: «La pèrdua del patrimoni arquitectònic gironí en els últims 25 anys», Revista de Girona, número 47.