Page 49 - Conferencies de l'Arxiu 5

PROJECTES NO REALITZATS I PATRIMONI PERDUT 49

tienen el convencimiento de que por ser tan amigo les noves escoles graduades de nens i nenes. La
del pueblo cassanense, como lo ha demostrado en junta diu que l’escola de nens no es pot arranjar i
ciertas ocasiones, lo verificará con gusto mediante que s’ha de procedir immediatament a la construc-
indemnización de gastos que se le ocasionen y la ció dels locals adequats per a una escola graduada
gratificación que sea justa y equitativa» (està en el de nens de tres graus o seccions en el solar que
mateix expedient, que data del 10 de desembre de ja té adquirit l’Ajuntament i ordena a l’arquitecte
1923). El 16 de desembre (segons l’acord de l’11 la confecció d’un plànol que s’emmotlli a aquest
de desembre) se li encarrega, i el 22 de desembre nou projecte. L’Ajuntament hi està d’acord, diu que
Fèlix de Azúa ja presenta a l’Ajuntament un avan- així no haurà de demanar diners i que demanarà a
tprojecte de les noves escoles i un avançament l’arquitecte que fraccioni el projecte. El 2 d’octubre
del pressupost, que podria estimar-se en 150.000 de 1925 entrega els nous plànols a l’Ajuntament
pessetes i que es veu també reflectit en l’acte del (ofici) partint de tres aules per a l’escola de nens.
Ple del 27 de desembre. En la memòria presentada firma com a catedràtic
El 6 de juny de 1924 ja presenta el projecte de- superior d’arquitectura, i està signat el 23 de se-
finitiu. L’edifici és simètric: l’escola de nens a tembre de 1925 per un total de 65.209,32 pesse-
l’esquerra i la de nenes a la dreta, amb una sala tes. El guanyador de la subhasta per fer les obres
de conferències comuna al mig i dos pisos, i un és Josep Pla Coll per 58.563 pessetes. Tot i amb
pressupost de 204.738,58 pessetes. Estan molt això, es fan treballs complementaris i al final l’obra
satisfets amb el projecte i així ho deixen reflectit en va pujar a 69.582 pessetes.
el mateix expedient «considerando que dicho pro- En el pressupost de la memòria de l’arquitecte
yecto es una obra artística digna de su autor y el també trobem algun element que no apareix en la
coste guarda relación a la importancia». En l’acte construcció actual. En aquesta memòria posa que
de la comissió permanent del 13 de juny de 1924 es farà un estucat mat llis per formar pilastres a
s’acorda en principi aprovar l’obra i portar-la al Ple. les façanes, així com també parla de la decoració
El Ple es reuneix el 25 d’agost i aquí la cosa ja dels espais buits, dels esgrafiats bajo dibujo en el
comença trontollar i diuen que «considerando que fris de la cornisa. Això al final no es farà atès que
antes de resolver en definitiva el asunto y velando més tard es diu que «sería mas conveniente para
el Ayuntamiento por los intereses que les estan el major acierto suprimir el aplacado de dicha pie-
confiados esta en el deber de no desperdicia rme- dra formando la cornisa únicamente de ladrillo con
dio ninguno buscando soluciones que están más el revoque y estucado correspondiente».
en armonia con las posibilidades económicas del
Municipio por si puede lograr que con un menor 2.4 Museu Municipal del Carrilet
gasto salir airoso de la cuestion. El Ayuntamiento Acabem amb un altre projecte que no es va fer
acuerda que por el Sr. Alcalde se hagan gestiones efectiu, tot i que es va reprendre tímidament fa poc
necesarias cerca el Arquitecto D. Felix de Azúa y i que és valuós, no pel continent, sinó pel seu con-
de Pastors aprovechando alguna de sus frecuen- tingut patrimonial: es tracta del Museu Municipal
tes visites en esta villa, para que estudie si seria del Carrilet. Aquest projecte és de l’any 1975 i va
possible habilitar, verificando las reformas necesa- ser a càrrec de Jaume Ferré.
rias, el edificio propiedad del Ayuntamiento donde El carrilet de Sant Feliu de Guíxols a Girona va des-
están instalados el Juzgado municipal y la escuela aparèixer l’any 1969. Set anys més tard, el 21 de
nacional de niñas, o bien la antigua fàbrica del gas desembre de 1975, se li va retre un homenatge
sita en la calle de Primitivo Artigas, a fin de dar ca- que va comptar amb un ampli ressò popular. Al cap
bida a las Escuelas graduades proyectadas y en su de cinc dies, l’Ajuntament va crear una comissió
caso el importe del gasto a verificar». per tal de gestionar la posada en funcionament
El 4 de desembre es torna a parlar del tema en el d’un Museu del Carrilet (la mateixa sessió durant
Ple. En aquest cas es llegeix una acta de la Junta la qual es va acordar la necessitat de crear un Mu-
Local de Primer Ensenyament en què es diu que el seu del Suro, que tampoc es va fer mai). Gairebé
Govern Civil ha dirigit una comunicació a la Junta sis mesos més tard, el 19 de febrer de 1976, el Ple
ordenant que es reparin les deficiències higièni- de l’Ajuntament va aprovar el projecte del Museu
ques i pedagògiques que tenen els actuals locals del Carrilet a Cassà de la Selva que havia presen-
si és possible, i que, si no, s’habilitin nous locals tat Josep M. Bregante i Castellà, i amb el qual el
mentre es procedeix a la realització del projecte de futur museu incorporaria les espectaculars peces