Page 45 - Conferencies de l'Arxiu 5

PROJECTES NO REALITZATS I PATRIMONI PERDUT 45

El 29 de gener de 1908, el regidor Josep Botet teja a pressió durant quatre dies. També parla de
Carreras va posar sobre la taula el mal estat de les la col·locació de rajoles de València fins a l’alçada
instal·lacions i va proposar la construcció d’unes de dos metres per augmentar la neteja i higiene de
de noves, atès que la rehabilitació de l’escorxa- les sales de matança i aireig de carns. Quan parla
dor existent, a més de tenir un cost excessiu, no dels materials diu que han de ser de qualitat supe-
garantia les condicions higiènico-sanitàries sufi- rior: calç hidràulica pura i ben polvoritzada; ciments
cients. Una comissió, nomenada per l’Ajuntament, purs i ben cuits procedents de fàbriques acredi-
va determinar que el lloc conegut com a «primer tades; sorres silícies de riu o de mina; materials
pont», situat a l’entrada del poble, al quilòmetre 11 de fang ben cuits, ben emmotllats, compactes, de
de la carretera de Girona a Sant Feliu, a cent vint color uniforme i exempts de matèries estranyes;
metres de les últimes cases del poble i propietat fusta de flandes i de melis....
d’Engràcia Vidal Garanger era el lloc més idoni per En aquest projecte, al contrari que en el projecte
tal de construir la nova instal·lació. Aquest terreny de Can Parera, sí que s’informa sobre la manera
limitava al nord amb «la carretera de tercer orden com es construirà. Pel que fa a la decoració ex-
de Gerona a San Feliu de Guíxols, al Este con el terior es combinarien la maçoneria i el rajol vist o
arroyo Torrent del Pas, al sud con la via férrea de en crudo amb uns daus de carreus en els salmers,
San Feliu de Guixols a Gerona y al oeste con D. claus i muntants de totes les obertures interiors
Joaquin Vila Rabassedas». Un cop fixat el lloc, l’ar- i exteriors. Els murs exteriors serien de maçone-
quitecte municipal va dur a terme el projecte amb ria hidràulica; els brancals i les llindes, de rajols;
un pressupost de 23.762,12 pessetes (143 euros els paviments, de ciment pòrtland sobre un for-
actuals). migó hidràulic de deu centímetres, els envans es
L’edifici previst era de planta quadrada i es desen- farien amb rajol totxo de canto; les façanes exte-
volupava al voltant d’una sala central de tres naus, riors s’arrebossarien amb morter hidràulic. Per a
de forma basilical, destinada a la matança de xais i l’evacuació de les aigües brutes, en la part central
vedells. A la part frontal de la sala hi havia el vestí- de l’edifici i en sentit longitudinal es faria una gran
bul d’entrada, l’administració i el laboratori d’anàli- claveguera general de desguàs que recolliria les
sis. Al costat esquerre hi havia les quadres dels aigües brutes de les sales de matances i de cada
animals i al costat dret, la sala d’aireig i la triperia. una de les dependències de què havia de cons-
A la part posterior hi havia una quadra i un porxo tar l’edifici per mitjà d’embornals fets a mida per a
per a la matança de porcs. cada una d’elles i que evacuarien a la riera que hi
La façana, que s’estenia en cinc cossos d’alçades ha al costat del solar.
diferents i que tenia simetria central, hauria estat Aquest projecte, que finalment no es va realitzar,
l’element més destacat del conjunt, havia amb ens remet a altres obres constructives d’aquest
trets de l’academicisme neoclàssic, que a Cassà mateix autor, com l’escorxador que va projectar i
tenia un precedent a l’Estació del carrilet, sobre- construir a Palafrugell i també a l’habitatge de Can
tot pel que fa a les característiques dels materials Serra, construït el 1910, a la baixada de la plaça
(totxo vist, carreus de pedra i paraments arrebos- Jacint Verdaguer de Cassà. En aquest habitatge
sats) i en la composició de paraments i obertures. va modificar el remat que havia projectat pel cos
Però també hauria tingut un caire modernista que li d’entrada a la casa i va construir el que volia fer al
hauria estat donat per la porta d’entrada, amb una cos central de l’escorxador.
part de ferro forjat, i la forma de la gran obertura i El regidor Josep Botet Carreras realment es va
el remat del cos central. Aquest projecte es va dis- dedicar en cos i ànima a aquest projecte, es va
senyar de manera molt acurada i el completava el fer la memòria, el pressupost, es tenien totes les
pressupost (amb la inclusió del cost dels materials autoritzacions, però després de tants esforços, al
utilitzats), un plec de condicions facultatives i una final es va desestimar. Per portar-lo a terme s’havia
memòria descriptiva. de demanar un préstec de 25.000 pessetes a 20
En el contingut del projecte hi trobem referències anys a un 4% d’interès. Quan Botet ja va veure
molt interessants, com que la pedra de maçone- que anaven maldades, va fer un dur escrit a l’Ajun-
ria havia de ser de les pedreres de Cassà o que tament, el 16 de novembre de 1909, i el més suau
s’havia de construir un molí de vent que ompliria que va dir de la situació de l’antic escorxador és
dos grans dipòsits situats en els cossos laterals que es llançaven les aigües brutes al torrent i que
del primer pis, els quals que permetrien fer la ne- aquestes mateixes aigües eren utilitzades per ren-