Page 107 - Conferencies de l'Arxiu 4

107

9. L’EXILI DE 1939 DE CASSÀ DE LA SELVA: SETANTA
HISTÒRIES CONTRA LA DESMEMÒRIA 1

Jordi Gaitx i Moltó

Durant molts anys, els que havien marxat a França Els que s’exiliaven ho feien, naturalment, per la por
al final de la Guerra Civil van ser vistos com aquells a la més que previsible repressió franquista que
“homes que van pagar amb l’exili les seves malife- s’estendria amb l’ocupació militar, tot i que Cassà
tes” . Aquestes paraules de mossèn Xutglà, rector hagués estat —segons una idea molt estesa i de-
2
de Cassà, il·lustren en bona mesura el pensament batuda— un “oasi de pau” en temps de guerra ,
6
conservador tardofranquista, força estès fins no perquè no es va haver de lamentar cap víctima de
pas tant de temps. la repressió a la rereguarda .
7
No obstant això, determinades persones de la vila El final de la Guerra Civil a Catalunya i a Cassà pro-
mantenien viva la flama del republicanisme i, també, picià aquest nombrós exili cap a França. De fet, un
d’una visió més positiva cap als exiliats de 1939 . testimoni recorda haver vist, al veïnat de Llebrers,
3
També, darrerament, cal destacar el llibre de Josep el mateix dia 26 de gener de 1939, “tot de gent del
Maymí, Josep Dalmàs. Un model de gestió política poble que marxava”. I un altre, el dia 29, assegura
(2015), que recuperà per a la memòria col·lectiva que: “la carretera anava plena de gent que marxa-
l’exili cassanenc —representat en aquest cas per va”. Qui era tota aquesta gent?
un dels seus caps més visibles, el qui fou alcalde
en temps de guerra— . Un lustre després, el tre- El primer que s’ha de dir és que es podrien distingir
4
ball de Xavier Niell, “Corrandes d’exili”, esbossava cinc grups d’exiliats relatius a Cassà:
les trajectòries a l’exili dels consellers de l’Ajunta- No pròpiament exiliats, sinó refugiats a França du-
ment . Ambdós treballs han fet avançar el coneixe- rant la Guerra Civil (4).
5
ment de l’emigració política de 1939 en una direc- Els exiliats estrictes, els residents a Cassà els
ció ben diferent del de la dreta reaccionària. anys 1936-1939 (70).
No hem de caure en la ingenuïtat, però. Entre l’exili hi Els exiliats que no sabem segur que residissin a la
hagué qui havia protagonitzat “malifetes” i, fins i tot, vila el 1936 (21).
accions violentes. Tanmateix, la majoria eren persones
de caire pacífic i constructiu, això sí, compromeses Els que presenten dubtes, bé sobre el seu exili o
amb la gestió municipal republicana o bé amb el nou bé sobre la seva residència a Cassà (6).
model revolucionari de societat que s’havia assajat a Persones que havien nascut a Cassà però que
la rereguarda catalana el primer any de la Guerra Civil. quan es van exiliar ja no hi residien (14).

1. Aquest text és fruit de la conferència que va tenir lloc al Casal de Jubilats el dissabte 11 de juny de 2022.
2. Citat per Ramon Rabasseda a la seva carta “Recuperem la memòria”. Llumiguia. Núm. 750, 8/2015.
3. TOLOSÀ, 1999: p. 9-10.
4. MAYMÍ, 2015.
5. NIELL, 2020.
6. Vegeu el capítol de Carme Vinyoles dedicat a Cassà de la Selva, dins la sèrie Història Viva, sobre la Guerra Civil, a Presència (1986).
7. DOLL, 2002, p. 606.