Page 103 - Conferencies de l'Arxiu 4

DELS DONES DEL FRANQUISME 103

sia. Si hi havia alguna amistat o algú que volia que
li fes alguna cosa ho feia, que era els cèntims que
rebia, perquè es guanyava molt poc”.
Tot i la petita jubilació que li ha quedat, la Lola ha
treballat tota la vida. Després “de servir”, es va
ocupar a la fàbrica de suro de Can Baulida i més
tard a can Paró, on va conèixer en Leandre Bertran
Pujol, amb qui es va casar. Era el 31 d’octubre de
1955. Ella tenia vint-i-cinc anys. Llavors va deixar
la feina per treballar a casa; una feina que no té fi i
mai és paga.
En aquells anys, si la dona casada quedava a casa
fent-se càrrec de la llar i les criatures, el marit —i
no la dona— rebia de l’estat una quantitat de di-
ners equivalent o major de la que la Lola hauria
guanyat treballant fora “Ell va considerar que...
Bueno [en aquests anys] l’home que tenia la dona,
li donaven uns punts per la dona i per les criatures.
I es veu que casi li donaven tant en ell per tenir-me
a casa, com jo per treballar”. A ella li hauria agra-
dat continuar treballant, però “Poc que m’ho vaig
plantejar perquè en a mi em varen dir que anava bé
fer-ho així i ho vaig fer-ho així. I la meva sogra tam-
bé des del primer moment volia que em quedés a
casa perquè els havia de cuidar el dia de demà”. I
així va ser.
El marit de la Lola va tenir sempre una intensa acti-
vitat professional. A banda de treballar a la fàbrica,
era enllaç sindical, una dedicació que li ocupava L’any 1935 a Cassà. Amb l’àvia Carme Isern, na Carmeta,
molta estona, “poc que tenia temps de fer res qui la va criar fins a fer-la gran. Camí a l’escola. Na Lola
tenia tres anys. Font: arxiu particular.
més”. Per tant, ella s’encarregava de tot el rela-
cionat amb la casa i, si tenia temps, de la seva
vocació: la costura. Tenia molta vida per endavant. Però llavors es va
L’economia familiar sempre va ser responsabili- haver de cuidar de la sogra. Amb les qüestions
tat del marit, tot i que tenien un compte conjunt, legals, burocràtiques i d’economia diària l’ajudava
“D’aquestes coses se’n cuidava ell perquè jo, de la seva filla, perquè sempre se n’havia encarregat
treure’n poc havia de treure’n. Vaig començar a el seu marit i la Lola no havia après a fer-ho. Ara
treure diners quan ell es va morir”. Ella només d’aquests assumptes, i de la Lola, se’n cuida el
gestionava els cèntims que guanyava cosint i que
guardava en una capseta “Jo tenia lo que guanya- seu net, en Pau, “Jo li dic, jo et vaig cuidar de petit
va a mà [cosint], d’aquest sí que en feia jo lo que i tu ara m’has de cuidar en a mi”. Per sort els rols
volia”. de gènere van canviant i ser home també inclou la
cura i l’assistència a les persones. Una responsa-
La Lola va tenir una filla, per què ho va voler? “Bue- bilitat tradicionalment reservada, exclusivament, a
no, sí, potser perquè ho havia vist a casa”. Només les dones.
en van tenir una, la Leonor, “Ell [el marit] era més
gran que jo i la cosa no estava per gaire gasto”. La
Leonor sí que va poder fer realitat la seva vocació. Lola Ors Tibau (Cassà de la Selva, 19 de se-
No tenien diners per pagar-li la carrera, però la noia tembre de 1932) de ca l’Ors
va aconseguir una beca d’estudis i es va dedicar El primer record que té la Lola, de ben petita,
amb passió al dret fins a la seva mort. és amb l’àvia, “Un dia anava per aquest carrer a
Amb cinquanta-quatre anys, la Lola va enviudar. col·lègit, m’acompanyava la meva àvia i va passar