Page 105 - Conferencies de l'Arxiu 4
P. 105

DELS DONES DEL FRANQUISME  105


















































            “Modistetes” el dia de Santa Llúcia. Font: arxiu particular.




            nir fills, portar-te bé amb tots”. No complir amb al-  sovint relacionades amb la roba com ara cosir,
            guna d’aquestes fites ho consideraven un profund   planxar, etc. “Ja n’hi havia que anaven a treballar
            fracàs personal al qual s’afegia el sentiment de   casades. Jo no. Feia alguna cosa a casa a tempo-
            culpa donat que, en teoria, era responsabilitat de   rades [...] podia viure amb el sou del meu home.
            la dona que tots els membres de la família fossin   No tenia necessitat”. Els diners que guanyava es
            feliços i la parella visqués en una mena d’harmo-  consideraven un petit extra per l’economia fami-
            nia eterna.                                      liar, poques vegades eren fixos ni gaire elevats,
            L’home era el principal responsable de l’economia   atès que ho feia en el seu temps lliure, un cop
            familiar, això vol dir que ell guanyava i gestionava   enllestida la feina de casa seva. “Feia una mica
            els diners de la família. Una part era per a les ne-  de confecció a casa o triava taps, a baix, pel meu
            cessitats diàries i el que sobrava s’estalviava, “Els   pare. Però era esporàdic això. Normalment no feia
            diners es posaven en una tauleta de nit i d’allà nà-  res”.
            vem traient sempre que ens convenia”. I un comp-  La Lola ha treballat sempre, fora o dins de casa,
            te corrent, a la Caixa de Pensions, a nom de tot   però mai va tenir un sou ni va estar assegurada.
            dos, “Jo no  vaig  pensar-hi  mai  [tenir un compte   Mai va tenir un compte d’estalvis propi al banc. Els
            només al seu nom], tenia un a nom del meu home   diners que guanyava eren sempre un ingrés extrao-
            i meu”. De fet, fins a l’aprovació de la llei 14/1975   ficial i complementari al sou del seu marit. L’any
            del 2 de maig les dones no van poder tenir legal-  1986 la seva jove, na Rosa, entenent la situació,
            ment un compte bancari al seu nom.               la va animar i ajudar en l’obertura d’una botiga de
            Com la majoria de dones, guanyava alguns di-     roba de senyora gràcies a la qual la Lola, avui, pot
            ners treballant a casa o fent tasques no regulades   gaudir d’una merescuda jubilació, tot i que aques-
   100   101   102   103   104   105   106   107   108   109   110