Page 109 - Conferencies de l'Arxiu 4
P. 109

L’EXILI DE 1939 DE CASSÀ DE LA SELVA: SETANTA HISTÒRIES CONTRA LA DESMEMÒRIA  109




            fill de cinc anys, Josep Maymí Gurnés (n. 1934). El   visional, però força actiu, almenys pel que fa a
            marit, l’Antolín Maymí Barnés, en canvi, era al front   la repressió. Les noves autoritats començaren a
            de l’Ebre. El seu tampoc és un exili estricte, però   escorcollar les cases de les persones que havien
            coincideix en el temps amb els inicis de la retirada.   marxat. A casa de l’alcalde, Josep Dalmàs, per
            L’Enriqueta acompanyava una amiga de la família,   exemple, hi entraren l’11 de febrer .
                                                                                            11
            la  mestra Elisa  Arribas  Gordo  (Àvila,  1915),  que   Josep Dalmàs Martí (1898-1975) és, segurament,
            estava embarassada. El marit de l’Elisa, en Jesús   la figura més icònica de l’exili cassanenc. Taper,
            Saiz Barberá també d’Àvila, era un oficial important   membre del Centre Republicà, regidor de l’Ajunta-
            de l’exèrcit republicà i els va facilitar la fugida: va   ment i, després, alcalde (1934, 1936-1939) i mem-
            posar un xofer que les acompanyés en cotxe fins   bre del Comitè Antifeixista, els franquistes el defi-
            a la frontera. Aquest oficial tenia com a assistent   nien com a “revolucionario y peligroso” i “el que
            un germà de l’Enriqueta —en Joaquim—, i per això   más se distinguió en estas coacciones y atrope-
            van convenir que les dues dones anirien juntes   llos” pel seu “furor antifascista”. Malgrat això, és
            cap a França, amb l’objectiu de buscar un refugi   coneguda la seva acció en contra de tota violència
            i una seguretat momentànies. Tenien pensat anar   a la vila, la qual cosa comportà que una ciutat de
            a Clermont-Ferrand, on la família Maymí-Gurnés ja   gairebé 5.000 habitants com Cassà no hagués de
            havia viscut un temps abans de la guerra i on en-  lamentar cap víctima de la violència revolucionària
            cara hi havia un cunyat de l’Enriqueta, en Ricard   durant tota la guerra. Poc abans de l’entrada dels
            Maymí, que hi tenia una barberia.                nacionals va marxar cap a França, amb un cotxe
            Arribant a Figueres es van trobar amb un bombar-  de l’Ajuntament conduït pel regidor Lluís Adroher i
            deig i es van ficar en un refugi subterrani, en el qual   acompanyat per en Cassià Creus i en Rich —pro-
            van coincidir amb la líder del PCE Dolores Ibárruri.   bablement en Robert Rich Bosch— .
                                                                                             12
            Aquells encara no eren els dies de la gran retira-  Pel que fa a la resta de membres de la “comiti-
            da, però ens hem de situar a finals de gener de   va Dalmàs”, en Lluís Adroher Sitjas, “l’Ayet” (n.
            1939, ja que el primer bombardeig sobre la ciutat   1901), era solter, xofer i un dels quatre socis de
            va ser el 23 de gener i, els següents, els dies 26,   l’empresa de transports La Cassanense. Havia es-
            27 i 30. Quan van arribar a la frontera en cotxe,   tat conseller de l’Ajuntament per ERC i president
            al Portús, dos senegalesos el van dirigir fins a un   del partit a la vila. Fou empresonat durant els fets
            camp de concentració que hi havia als afores de   d’octubre de 1934. Després fou un dels membres
            Perpinyà —per la descripció que en fa en Josep   destacats del Comitè, el president de la Col·lec-
            Maymí, molt probablement era el camp de trànsit   tivitat dels Transports i conseller de l’Ajuntament
            de Les Haràs— .
                          9
                                                                        13
                                                             (1936-1938) .
                                                             En  Cassià  Creus  Vilallonga  (n.  1901)  també  era
            2. LA RETIRADA (GENER-FEBRER 1939)               solter i d’ERC; era assidu del Centre Republicà de
            Pocs dies després els nacionals ocupaven Cassà.   la Coma i treballava a l’Ajuntament. Fou considerat
            El dia 3 de febrer entraven les tropes legionàries   pels franquistes com a persona “de ideas revolu-
            de la divisió Frecce Verde, procedents de Llagos-  cionarias” . Pel que fa a en Robert Rich, aquest
                                                                      14
                10
            tera . Es formà un nou Ajuntament, encara pro-   havia estat conseller de l’Ajuntament .
                                                                                              15

            9.  Entrevista a Josep Maymí Gurnés, feta per Josep Maymí, parts 1 i 2. Banc de la Memòria Democràtica, Memorial Democràtic.
              https://banc.memoria.gencat.cat/ca/app/#/result/interview/187 (consulta: 1-6-2022); CARRERA, 2017 (b): p. 30-31.
            10.  La Vanguardia Española, 4-2-1939: p. 1; GÁRATE, 1977; BAGUÉ; CARRERAS; GUTIÉRREZ, 1990.
            11. MAYMÍ, 2015: p. 97-124; NIELL, 2020: p. 63-78.
            12.  MAYMÍ, 2015: p. 11-71, 97-124; Causa General. Ramo separado 112 de Cassá de la Selva, p. 27-34; AHG. Govern Civil
               de Girona, 1032/114. AHG170-478-T2-87428. Informació d’ideologia i antecedents polítics de Josep Dalmàs Martí, 11-12-
               1948; BAGUÉ; CARRERAS; GUTIÉRREZ, 1990: p. 63; NIELL, 2020: p. 63-78; informació de Josep Maymí Rich.
            13.  Causa General. Ramo separado 112 de Cassá de la Selva, p. 27-29; MAYMÍ, 2015: p. 56, 71, 91; NIELL, 2017; NIELL, 2020:
               p. 63-78; informació de Dolors Grau.
            14.  Causa General. Ramo separado 112 de Cassá de la Selva, p. 27-29; NIELL, 2020: p. 63-78; AHG. Govern Civil de Girona,
               1032/100. AHG170-478-T2-87268. Informació d’ideologia i antecedents polítics Cassià Creus Vilallonga, 11-12-1948.
            15. NIELL, 2020: p. 73.
   104   105   106   107   108   109   110   111   112   113   114