Page 111 - Conferencies de l'Arxiu 4

L’EXILI DE 1939 DE CASSÀ DE LA SELVA: SETANTA HISTÒRIES CONTRA LA DESMEMÒRIA 111

personatges que apareixen a l’autobiografia en ter- mitiva es devien separar i en Dalmàs es devia trobar
cera persona d’en Frimari Burguès, un exiliat de amb un altre vell amic, l’Hermenegild Roura, ja que,
Sabadell. En Frimari es trobà el tal Pere prop del segons els testimonis, ambdós van ser tancats en
Portús, durant la retirada i, junts, s’acostaren al un camp de concentració i, junts, se’n van escapar
castell de Bellaguarda —llavors un hospital provi- al cap de vint-i-quatre hores. Com que tenien amis-
sional— , on es van fer passar per malalts perquè tat amb l’alcalde radical-socialista de Perpinyà, en
25
els acollissin. La seva intenció era que els conduïs- Maurice, aquest els va arreglar la documentació .
29
sin a Perpinyà, però l’endemà els gendarmes, sen- L’Hermenegild Roura Toneu, “el Manano” (n.
se previ avís, els portaren en direcció a la frontera 1910), havia estat un dels homes forts del republi-
espanyola, amb la intenció de retornar-los. A partir canisme cassanenc. Era periodista, poeta, fotògraf
d’aquí, al carboner de Cassà se li perd el rastre . amateur, activista cultural, membre de l’Ateneu
26
Aquells intensos dies del gran èxode, la Modesta Cultural —fundat el 1931— i director de la revista
Cristià, que es trobava refugiada a Cotlliure, com L’Horitzó (1933-1934). També havia estat fundador
hem vist, recorda haver sentit els “pims i pams” de d’ERC a Cassà, membre de la Unió de Rabassai-
les operacions militars a mesura que s’acostaven res i secretari del Sindicat Agrari. Fou empresonat
a la frontera. També té el record d’obrir un dia les arran dels fets d’octubre. Després fou conseller de
portes de la casa on s’estaven i veure les muntan- l’Ajuntament (1936-1939) i comissari a la Bisbal .
30
yes plenes de gent, baixant. Als refugiats que se’ls Una altra família de l’entorn del republicanisme cata-
feia de nit a Cotlliure, els feien dormir allà; els al- lanista que marxà de Cassà va ser la que formaven
tres els anaven fent passar cap al camp d’Argelers. en Ceferí Pla Camps i la seva esposa Vicenta Vidal
Barrejats en aquesta primera onada de la retirada Roca. Ell marxà primer i poc després van anar cap a
de 1939, la Modesta i la seva cosina es trobaren França la seva esposa i les filles Francesca i Josefa,
alguns cassanencs, primer el “jove d’en Pere Ro- aquesta última acompanyada del marit —en Josep
bau” i un mecànic “de can Mateu Mateu” —dues Mustarós Vegué, de Portbou— i del seus fills Jor-
persones a les quals no hem pogut posar nom— . di (n. 1934, aprox.) i Ferran (n. 1938). En Ceferí (n.
27
La família francesa de la Modesta li havia dit que, 1888) era taper i jutge de pau de Cassà. Pel que fa a
els que conegués, els podia portar a casa a sopar i la Vicenta, era filla de l’exalcalde Francesc Vidal Saló.
dormir. Un altre vespre es trobà l’Emili Ribas, germà Havia escrit a les revistes Ecos Juveniles i Horitzó.
—però de diferent pare— d’en March fuster, i en Fou la primera dona que es presentà a unes eleccions
Castelló, el gran de can “Xurri”, secretari a l’Ajunta- —el gener de 1934—, tot i que anava a l’últim lloc
ment de Caldes. En Castelló escrivia un diari perso- de la llista de la Coalició Republicana d’Esquerres.
nal i aquell dia va anotar: “avui ha estat com trobar S’establiren primer a Portvendres. La filla petita, la
un oasi en el desert”. La Modesta també explica Francesca, s’estava a casa dels Parramon, en aques-
que hi havia refugiats tancats al castell de Cotlliure, ta mateixa població —família que havia acollit un exi-
alguns d’ells de Girona, com els germans Albertí . liat cassanenc de 1936, en Modest Sabaté—. El fill
28
El vehicle ocupat per en Dalmàs, l’Adroher, en Creus d’aquesta casa, en Jaume Parramon, durant la retira-
i en Rich no sabem ni per on ni com va travessar la da de 1939, es dedicava a anar a l’estació de tren a
frontera, però el cas és que els membres de la co- veure si veia gent de Cassà que necessités ajuda .
31

25. GAITX, 2020: p. 76, 88.
26. CIVIL, 2012: p. 130-131.
27. Aquest últim podria haver estat en Lluís Cassà Tibau o en Josep Camps Feliu, els quals sabem que es van exiliar i que eren
mecànics.
28. Entrevista a Modesta Cristià Bou, feta per Josep Maymí. Banc de la Memòria Democràtica, Memorial Democràtic. https://
banc.memoria.gencat.cat/ca/app/#/result/interview/209 (consulta: 24-5-2022).
29. MAYMÍ, 2015: p. 90-98.
30. AMCS. Fons Hermengild Roura Toneu. Cèdula personal d’H. Roura; Causa General. Ramo separado 112 de Cassá de la Selva,
p. 27-29; BAGUÉ; CARRERAS; GUTIÉRREZ, 1990; MAYMÍ, 2015: p. 26-91; NIELL, 2017: p. 30, 77; NIELL, 2020: p. 63-78. 31.
Causa General. Ramo separado 112 de Cassá de la Selva, p. 27; MAYMÍ, 2015: p. 52, 72; informació de Neus Heras i
de Dolors Grau; entrevista a Modesta Cristià Bou, feta per Josep Maymí. Banc de la Memòria Democràtica, Memorial
Democràtic. https://banc.memoria.gencat.cat/ca/app/#/result/interview/209 (consulta: 24-5-2022).
31. GAITX, 2020: 13-32.