Page 112 - Conferencies de l'Arxiu 4

112

Maseras (març), Setfonts (5 de març), Agde (ini-
cis de març), Gurs (4 d’abril) i Ribesaltes (estiu de
1939). També hi hagué llocs de càstig, com el fort
de Montlluís, el castell reial de Cotlliure o el camp
de Rieucros —aquest per a dones— .
32
Reprenem ara la història de l’Enriqueta Gurnés per
il·lustrar el cas del camp de trànsit de Les Haràs,
diferent dels massificats camps d’internament de
les platges. En aquest camp, situat en unes anti-
gues cavallerisses als afores de Perpinyà, hi van
estar unes dues o tres setmanes —fins a mitjans
de febrer—. El camp era un recinte tancat, amb
un magatzem ple de palla, on dormien, i una sola
comuna per fer-hi les necessitats. Era només per
a dones i criatures. Gràcies a un familiar llunyà —
que tenia un bar a Perpinyà i que la va anar a veu-
re—, a l’Enriqueta la van deixar sortir per trucar als
familiars de Clermont-Ferrand i aquests es van fer
responsables d’ella, el seu fill i l’Elisa. Així va ser
com van poder sortir del camp i traslladar-se a la
capital del departament de Puy-de-Dôme, acollits
per una família “francesa” .
33
Una altra història del pas de frontera i de l’inter-
nament és la del jove cassanenc Jaume Bagué
Nin (n. 1920). Allistat l’abril de 1938 —era de les
En Ceferí Pla Camps, jutge de pau, i la seva esposa Vicenta lleves del Biberó—, passà a França amb la retira-
Vidal Roca —a l’esquerra—, exiliats a Portvendres. A la da de la seva unitat militar, el Regiment Pirinenc
imatge, a casa dels Parramon, originaris també de Cassà. Número 1 de Catalunya, ubicat a Llavorsí (Pallars
Font: AMCS. Arxiu d’Imatges. Col·lecció Neus Heras.
Sobirà). El 8 de febrer de 1939 creuà pel port de
Tavascan. Junt amb ell hi anava també el seu cosí,
Joan Serra Sureda. A Saint-Girons els van fer triar
quedar-se a França o tornar a Espanya —per Hen-

4. L’INTERNAMENT ALS CAMPS daia/Irun—. Ells triaren anar cap a Argelers, sense
(FEBRER-MARÇ DE 1939) saber que els esperava un camp de concentració.
Hi va arribar el dia 9, quan ja entrava poca gent al
A la banda francesa de la frontera, generalment, camp. El camp estava encara en construcció; hi
la població civil era separada en dones i criatures havia alguns pocs barracons, però els filats ja eren
d’una banda, i homes, de l’altra. El primer grup es tots posats. Hi havia una mescla de gent diversa:
distribuïa per centres habilitats a l’interior i nord ferits, dones, criatures, etc. Va veure, per exem-
del país, mentre que els homes eren portats a ple, com un camió carregat de xuscos de pa era
camps de concentració. Els primers grans camps assaltat pels interns. Coincidint amb el moment en
foren els d’Argelers (1 de febrer) i Sant Cebrià (6 què els gendarmes i senegalesos que guardaven
de febrer). L’alimentació i la salut eren molt pre- l’entrada van ser rellevats per un batalló de ca-
càries, en aquests recintes. A poc a poc s’habili- valleria d’espahís, aprofitaren el desori per sortir
taren nous camps de concentració: Bram (25 de del camp. Amagant-se, van anar fins a Cotlliure i
febrer), Barcarès (finals de febrer), Vernet (març), després a Portvendres, on van trucar a les portes

32. GAITX, 2020: 13-32.
33. Entrevista a Josep Maymí Gurnés, feta per Josep Maymí, parts 1 i 2. Banc de la Memòria Democràtica, Memorial Democràtic.
https://banc.memoria.gencat.cat/ca/app/#/result/interview/187 (consulta: 1-6-2022).