Page 113 - Conferencies de l'Arxiu 4

L’EXILI DE 1939 DE CASSÀ DE LA SELVA: SETANTA HISTÒRIES CONTRA LA DESMEMÒRIA 113

d’una antiga fàbrica que havia tingut el pare d’en nou un llarg servei militar, durant el qual començà
Jaume i on un soci d’aquest els va ajudar. Els por- a editar, junt amb altres cassanencs, El correo del
tà amb l’alcalde del poble, també amic del pare, ausente (1943), un informatiu que seria l’origen de
que els va tenir allotjats quinze dies. Com que no Luz y Guía (1944) .
36
tenien motivacions polítiques per quedar-se a l’exi- Tornaven altres soldats, com per exemple en Ra-
li, van voler tornar. L’alcalde els va acompanyar al mon Cortada Gibert, en aquest cas amb l’ajuda
coll de Banyuls, en cotxe —devia ser cap al 24 de dels seus familiars. En Ramon, taper de La Unió,
febrer, aproximadament—. Al coll, un contraban- sabater i músic de la Principal de Cassà, passà a
dista els va guiar fins a Espolla, on es van haver França amb l’exèrcit i va anar a parar a un camp
de presentar en un local ple d’oficials militars que de concentració dels de les platges, possible-
preguntaven a tothom qui entrava sobre els fets ment Argelers. El seu sogre el va anar a treure del
ocorreguts a les seves poblacions durant la Gue- camp, fent valer els contactes que tenia de gent de
rra Civil —feien, doncs, un treball d’investigació Cassà establerta a França. Pogué tornar i es posà
per a la posterior repressió—. Un cop a Cassà, a treballar .
37
a en Jaume encara li va tocar reincorporar-se a
l’exèrcit, ara al Nacional, i va passar cinc mesos Un altre músic que tornava era en Pere Arpa Torra-
en presons diverses, fins que el van deixar en lli- milans, el trombó de la cobla La Selvatana. Ho va
bertat . fer pels volts de Corpus de 1939 —el 8 de juny— i
34
38
es reincorporà ràpidament a la cobla-orquestra .
Coincidint més o menys amb el dia que en Jaume
Bagué marxava pel coll de Banyuls, a Cotlliure en- El retorn dels que havien tingut càrrecs públics o
terraven el gran poeta castellà Antonio Machado, que simplement s’havien dedicat a l’ensenyament
que també s’havia exiliat. Era el 23 de febrer. Entre fou molt més dur, com veurem.
tota la gentada allà congregada hi havia els cassa- El mestre Heribert Rutllant Claret, que era natu-
nencs Josep Dalmàs i també en Bernà. En Joan ral d’Agullana, després d’haver estat un temps al
Bernà Martínez (1889-1961), taper i conseller de camp de concentració de Sant Cebrià, passà a viu-
l’Ajuntament (1937-1939), no sabem com va passar re a Cassà, on hi tenia família. Va perdre la feina,
a França, però aquell dia assistí a aquell gran acte va patir un consell de guerra i fou empresonat. Es
multitudinari per acomiadar Machado. Els testimonis va haver de dedicar a l’ensenyament privat .
39
el descriuen com un home profundament abatut . En Víctor Sabrià Cassà (1897-1947) tornà a mit-
35
Un altre exemple de l’internament en els camps jans de març de 1939, després d’unes sis setma-
convencionals és el d’en Joan Codolà Surís (1920- nes a França. Taper i conseller de l’Ajuntament,
2004), un estudiant que l’any 1938 va haver d’anar per ERC (1936-1939), al tornar fou detingut i em-
al front —un altre de la Lleva del Biberó—. Seguint presonat. Entrà a la presó de Girona el 13 d’abril
la seva unitat militar, passà a França i fou internat de 1939 i s’hi va estar fins el 19 de setembre.
en els camps de les platges del Rosselló. En sortí La presó i les posteriors persecucions econòmi-
per ser ingressat a l’Hospital de Perpinyà. No recu- ques li passaren una terrible factura: s’acabà suïci-
perat del tot en sortirà l’abril de 1939 a petició de dant el 27 de juliol de 1947, a l’edat de cinquanta
40
la seva família. Un cop a Cassà va haver de fer de anys .

34. Entrevista a Jaume Bagué Nin, feta per Josep Maymí. Banc de la Memòria Democràtica, Memorial Democràtic. https://banc.
memoria.gencat.cat/ca/app/#/result/interview/206 (consulta: 6/7/2022); informació de Jaume Abellí Oller.
35. Entrevista a Modesta Cristià Bou, feta per Josep Maymí. Banc de la Memòria Democràtica, Memorial Democràtic. https://
banc.memoria.gencat.cat/ca/app/#/result/interview/209 (consulta: 24-5-2022); CARRERA, 2017: p. 30-31.
36. Llumiguia. Núm. 616, 4/2004, p. 7.
37. AMSFG. Padró d’habitants de 1936; entrevista a Francesc Cortada Sureda, fill de l’exiliat, 22-2-2022; informació del Museu
Memorial de l’Exili.
38. ROQUÉ, 2013.
39. MARQUÈS, 2022; ANC. “La llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme en dades obertes”. https://anc.gencat.cat/
ca/detall/noticia/La-llista-de-reparacio-juridica-de-victimes-del-franquisme-en-dades-obertes (consulta: 26-4-2022); Universitat
de Girona. Biblioteca. Fons Magisteri Exiliat de Catalunya.
40. MAYMÍ, 2015: p. 52, 65; NIELL, 2020: p. 63-78.