Page 113 - Conferencies de l'Arxiu 4
P. 113

L’EXILI DE 1939 DE CASSÀ DE LA SELVA: SETANTA HISTÒRIES CONTRA LA DESMEMÒRIA  113




            d’una antiga fàbrica que havia tingut el pare d’en   nou un llarg servei militar, durant el qual començà
            Jaume i on un soci d’aquest els va ajudar. Els por-  a editar, junt amb altres cassanencs, El correo del
            tà amb l’alcalde del poble, també amic del pare,   ausente (1943), un informatiu que seria l’origen de
            que els va tenir allotjats quinze dies. Com que no   Luz y Guía (1944) .
                                                                             36
            tenien motivacions polítiques per quedar-se a l’exi-  Tornaven altres soldats, com per exemple en Ra-
            li, van voler tornar. L’alcalde els va acompanyar al   mon  Cortada  Gibert,  en  aquest  cas  amb  l’ajuda
            coll de Banyuls, en cotxe —devia ser cap al 24 de   dels seus familiars. En Ramon, taper de La Unió,
            febrer, aproximadament—. Al coll, un contraban-  sabater i músic de la Principal de Cassà, passà a
            dista els va guiar fins a Espolla, on es van haver   França amb l’exèrcit i va anar a parar a un camp
            de presentar en un local ple d’oficials militars que   de concentració dels de les platges, possible-
            preguntaven a tothom qui entrava sobre els fets   ment Argelers. El seu sogre el va anar a treure del
            ocorreguts a les seves poblacions durant la Gue-  camp, fent valer els contactes que tenia de gent de
            rra Civil —feien, doncs, un treball d’investigació   Cassà establerta a França. Pogué tornar i es posà
            per a la posterior repressió—. Un cop a Cassà,   a treballar .
                                                                     37
            a en Jaume encara li va tocar reincorporar-se a
            l’exèrcit, ara al Nacional, i va passar cinc mesos   Un altre músic que tornava era en Pere Arpa Torra-
            en presons diverses, fins que el van deixar en lli-  milans, el trombó de la cobla La Selvatana. Ho va
            bertat .                                         fer pels volts de Corpus de 1939 —el 8 de juny— i
                  34
                                                                                                       38
                                                             es reincorporà ràpidament a la cobla-orquestra .
            Coincidint més o menys amb el dia que en Jaume
            Bagué marxava pel coll de Banyuls, a Cotlliure en-  El retorn dels que havien tingut càrrecs públics o
            terraven el gran poeta castellà Antonio Machado,   que simplement s’havien dedicat a l’ensenyament
            que també s’havia exiliat. Era el 23 de febrer. Entre   fou molt més dur, com veurem.
            tota la gentada allà congregada hi havia els cassa-  El mestre Heribert Rutllant Claret, que era natu-
            nencs Josep Dalmàs i també en Bernà. En Joan     ral d’Agullana, després d’haver estat un temps al
            Bernà Martínez (1889-1961), taper i conseller de   camp de concentració de Sant Cebrià, passà a viu-
            l’Ajuntament (1937-1939), no sabem com va passar   re a Cassà, on hi tenia família. Va perdre la feina,
            a França, però aquell dia assistí a aquell gran acte   va patir un consell de guerra i fou empresonat. Es
            multitudinari per acomiadar Machado. Els testimonis   va haver de dedicar a l’ensenyament privat .
                                                                                                   39
            el descriuen com un home profundament abatut .   En Víctor Sabrià Cassà (1897-1947) tornà a mit-
                                                       35
            Un  altre  exemple  de  l’internament  en  els  camps   jans de març de 1939, després d’unes sis setma-
            convencionals és el d’en Joan Codolà Surís (1920-  nes a França. Taper i conseller de l’Ajuntament,
            2004), un estudiant que l’any 1938 va haver d’anar   per ERC (1936-1939), al tornar fou detingut i em-
            al front —un altre de la Lleva del Biberó—. Seguint   presonat. Entrà a la presó de Girona el 13 d’abril
            la seva unitat militar, passà a França i fou internat   de 1939 i s’hi va estar fins el 19 de setembre.
            en els camps de les platges del Rosselló. En sortí   La presó i les posteriors persecucions econòmi-
            per ser ingressat a l’Hospital de Perpinyà. No recu-  ques li passaren una terrible factura: s’acabà suïci-
            perat del tot en sortirà l’abril de 1939 a petició de   dant el 27 de juliol de 1947, a l’edat de cinquanta
                                                                 40
            la seva família. Un cop a Cassà va haver de fer de   anys .



            34.  Entrevista a Jaume Bagué Nin, feta per Josep Maymí. Banc de la Memòria Democràtica, Memorial Democràtic. https://banc.
               memoria.gencat.cat/ca/app/#/result/interview/206 (consulta: 6/7/2022); informació de Jaume Abellí Oller.
            35.  Entrevista a Modesta Cristià Bou, feta per Josep Maymí. Banc de la Memòria Democràtica, Memorial Democràtic. https://
               banc.memoria.gencat.cat/ca/app/#/result/interview/209 (consulta: 24-5-2022); CARRERA, 2017: p. 30-31.
            36.  Llumiguia. Núm. 616, 4/2004, p. 7.
            37.  AMSFG. Padró d’habitants de 1936; entrevista a Francesc Cortada Sureda, fill de l’exiliat, 22-2-2022; informació del Museu
               Memorial de l’Exili.
            38. ROQUÉ, 2013.
            39.  MARQUÈS, 2022; ANC. “La llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme en dades obertes”. https://anc.gencat.cat/
               ca/detall/noticia/La-llista-de-reparacio-juridica-de-victimes-del-franquisme-en-dades-obertes (consulta: 26-4-2022); Universitat
               de Girona. Biblioteca. Fons Magisteri Exiliat de Catalunya.
            40. MAYMÍ, 2015: p. 52, 65; NIELL, 2020: p. 63-78.
   108   109   110   111   112   113   114   115   116   117   118