Page 118 - Conferencies de l'Arxiu 4

118

l’abril o maig de 1940. A dalt vivien els propietaris que sortiria aviat de la presó— per embarcar des
i, a baix, la família Dalmàs, la família Abella i, més de Bordeus, amb el Lasalle, cap a Ciudad Trujillo
tard, l’Hermenegild Roura —procedent del Voló—. —República Dominicana—, on arribaren el 23 de
Les reunions amb altres exiliats es feien al Cafè febrer de 1940 .
60
de l’Esplanade, però a l’Hermenegild se’l recorda D’altra banda, alguns cassanencs, tot i començada
entrant amb la seva melena al cafè Montpeller, que la guerra, continuaven tornant a l’Estat espanyol.
era el lloc on es trobaven els escriptors . És el cas d’en Joan Roquet Vilà (n. 1912), mestre
58
Del cercle de Dalmàs hi va haver qui reemigrà cap a Cassà entre 1934 i 1937 i, després, soldat al
a Amèrica, tot i que cada cop era més difícil fer- front. Exiliat i tancat al camp d’Argelers, feu clas-
ho, pels perills que comportava la guerra. En Lluís se als infants en els barracons de cultura. Al cap
Adroher Sitjas, “l’Ayet”, s’embarcà en el vapor La- de nou mesos —cap al novembre de 1939— va
salle en direcció a República Dominicana, on arribà poder sortir del camp i tornar. Altres informacions,
el 19 de desembre de 1939. Es traslladà a Mèxic, i però, el situen a la regió francesa de la Gironda
acabà morint a Panamà, a mitjans dels anys seixan- (Bordeus). Fou depurat pel règim franquista i es
ta . va haver de dedicar a l’ensenyament privat, a Fi-
59
61
Uns altres cassanencs que van embarcar amb el gueres .
Lasalle cap a República Dominicana foren els de Molts interns dels camps van sortir-ne integrats en
la família Xena, tot i que en un viatge posterior al Companyies de Treballadors Estrangers (CTE). A
que va fer Adroher. Lluís Xena Matas (1884-1972), aquestes hi van ingressar de 50.000 a 60.000 re-
taper, havia estat un obrerista de llarga trajectòria. fugiats. Alhora, van continuar funcionant els camps
Fou president del Sindicat d’Oficis Varis (CNT), com a llocs de trànsit entre una destinació i una
membre del Comitè, conseller de l’Ajuntament altra o com a llocs de càstig.
(1936-1939) i alcalde segon del consistori. Al cap Un dels cassanencs que devia sortir dels camps va
d’un temps de ser a França, la seva dona, Brígida ser en Raimon Maymí Vivas (1894-1941), vidu des
Torrent Comas, s’hi afegí, no sense abans haver de 1928. Fent treballs en alguna CTE o trobant-se
de passar per un camp de concentració. En Lluís prop del front de guerra, a finals de 1939 fou de-
sobreviuria fent de taper a Arles de Tec. Finalment tingut per les forces alemanyes i portat a la presó
també es va reunir amb ells la seva mare, la Josefa XI-B de Bad Fallingbostel (Alemanya). També seran
Rosa Matas Deulonder. Al fill d’en Lluís, en Josep fets presoners, en aquesta època, dos altres de-
(1907-1988), que havia estat un destacat sindica- portats relacionats amb Cassà —no residents a la
lista de la CNT i, breument, alcalde de l’Hospita- vila el 1936, però—: en Josep Garriga Planas i en
62
let de Llobregat durant la guerra, el detingueren Vicenç Nogué Lloveras .
només de creuar la frontera. Va estar nou mesos Tornem altre cop als camps francesos perquè en-
en presons de Perpinyà i Montpeller. La seva dona, cara molts cassanencs hi continuaven atrapats;
l’Armonia Puig, i el seu fill es van instal·lar prop de o hi entraven i en sortien. En Siderico Valls Poch
Toulon, però després es reunirien amb els Xena (n. 1904, aprox.), solter i taper, d’ERC i “de ideas
a Arles de Tec. Un dia, cap a l’octubre de 1939, revolucionarias” també s’havia exiliat i, ben bé un
la gendarmeria els donà vint-i-quatre hores per any després de la retirada, el 5 de febrer de 1940,
abandonar el poble fronterer, però el SERE ja els estava internat al camp d’Argelers, en un illot espe-
havia proporcionat bitllets —també el d’en Lluís, cial, procedent de Sant Cebrià. Dos dies després

58. CABRUJA, 1946; MAYMÍ, 2015: p. 97-124.
59. Causa General. Ramo separado 112 de Cassá de la Selva, p. 27-29; MAYMÍ, 2015: p. 56, 71, 91; NIELL, 2017; NIELL, 2020:
p. 63-78.
60. GARCIA; NIELL, 2020: p. 63-78.
61. MARQUÈS, 2022; PARES. Víctimas de la Guerra Civil y Represaliados del Franquismo; Llum i Guia. Núm. 318, 5-1977: p.
11-19.
62. Banc de la Memòria, Memorial Democràtic (consulta: 1-5-2022); Anuncio de notificación de 6 de agosto de 2019 en
procedimiento Listado de españoles fallecidos en los campos de concentración de Mauthausen y Gusen. BOE núm. 190,
9-8-2019; BERMEJO; CHECA, 2006: p. 303; ROIG, 1977: p. 777-781; Informació de Dolors Grau.