Page 121 - Conferencies de l'Arxiu 4

L’EXILI DE 1939 DE CASSÀ DE LA SELVA: SETANTA HISTÒRIES CONTRA LA DESMEMÒRIA 121

1941. D’aquí fou traslladat al kommando de Gu-
sen, el 29 de març. El 15 de novembre de 1941
moria a Gusen. Un cas semblant el tenim en els
dos deportats esmentats abans: Josep Garriga i
Vicenç Nogué. També foren internats al camp de
Mauthausen —entre el mes de gener i abril de
1941— i aniquilats a Gusen —els mesos d’octu-
71
bre i desembre del mateix any, respectivament— .
Mentre es vivien els anys més durs de l’exili, a
França, des d’Espanya es continuava perseguint
els exiliats, malgrat la distància. El Tribunal de
Responsabilitats Polítiques obrí diversos expe-
dients a gent de Cassà, tant exiliats com no, a
la cerca dels seus béns. En un llistat publicat al
BOE de 22 de febrer de 1940 hi apareixen 59
72
cassanencs, per exemple . Tanmateix, en el fons
de l’Audiència Provincial de Girona només s’han
conservat 14 d’aquests expedients, 13 dels quals
relatius a exiliats, a saber: Josep Dalmàs, Lluís
Adroher, Jaume Boada, Francesc Codolà, Ataülf
Maymí, Joan Vilà, Hermenegild Roura, Ceferí Pla, De la mort de Raimon Maymí Vivas al camp de Gusen,
Francesc Abella, Lluís Xena, Primitiu Cassà, Lluís que depenia del de Mauthausen, el novembre de 1941,
Cassà i Lluís Torrent . Pels altres fonts sabem n’hi ha un recordatori a la tomba familiar al cementiri de
73
que foren investigats altres exiliats, tots ells ja Cassà. Autor: Jordi Gaitx Moltó.
retornats, com Joan Bernà, Pere Arpa, Víctor Sa-
brià i Josep Nonell .
74
Generalment, a tots ells, a finals de 1940 se’ls bre del Comitè i conseller de l’Ajuntament (1936-
obrí un expedient. Se’ls retingueren alguns béns 1939). Havia perdut la casa i una germana en els
i a alguns se’ls condemnà a la pèrdua de béns, in- bombardejos sobre Cassà, al final de la Guerra
habilitació per a desenvolupar càrrecs públics i a Civil .
75
desterrament a pobles llunyans. El Decret d’indult – Lluís Cassà Tibau, casat, era ajustador mecànic i
general arribà el 1966 amb la derogació de la Llei serraller. Descrit per la Guàrdia Civil com una per-
de responsabilitats polítiques. sona de “caràcter taciturno [y] herméico” però
De tots ells, encara no havíem esmentat les tra- també com un “hombre de acción”, alhora que
jectòries dels exiliats Primitiu Cassà, Lluís Cassà i persona ben relacionada amb persones d’idees
Lluís Torrent. revolucionàries, un dels cervells comarcals i mem-
– Primitiu Cassà Mestres, de professió taper, havia bre d’alguna “cèl·lula comunista”. Se li atribuïa
estat milicià voluntari al front per la CNT, mem- una detonació d’una bomba durant una vaga a

71. Banc de la Memòria, Memorial Democràtic (consulta: 1-5-2022); BOE núm. 190, 9-8-2019. Anuncio de notificación de 6 de
agosto de 2019 en procedimiento Listado de españoles fallecidos en los campos de concentración de Mauthausen y Gusen;
BERMEJO; CHECA, 2006: p. 303; ROIG, 1977: p. 777-781.
72. Boletín Oficial del Estado: núm. 53, de 22/02/1940, páginas 918 a 926; Boletín Oficial del Estado: núm. 71, de 11/03/1940,
páginas 1286 a 1304.
73. AHG. Fons de l’Audiència Provincial de Girona. Expedients de responsabilitats polítiques, ui 883, exp. 985, 989, 990, 991,
993, 997, 998, 1004, 1007, 1009, 1020, 1111, 1163.
74. AMCS. Fons de l’Ajuntament. Correspondència d’entrada i sortida; BOP de Girona. Núm. 31, 13/3/1941 i Núm. 67,
5/6/1941; PARES. Víctimas de la Guerra Civil y Represaliados del Franquismo.
75. Causa General. Ramo separado 112 de Cassá de la Selva, p. 27-34; BOP, Núm. 69, 10/6/1941 i 30/12/1941; PARES.
Víctimas de la Guerra Civil y Represaliados del Franquismo; MAYMÍ, 2015: p. 71, 91; NIELL, 2017 (b); NIELL, 2020, p. 63-78.