Page 120 - Conferencies de l'Arxiu 4
P. 120
120
sortí del camp per integrar-se a la 214 Companyia ymí Marquès (n. 1902, aprox.) feia d’obrer forestal
de Treballadors . en algun lloc de França .
63
68
L’Àngel Gurnés Bagudanch (n. 1917), perruquer
—segurament un altre dels germans de l’Enriqueta 7. LA FRANÇA OCUPADA I LA DE
Gurnés, a qui hem vist al camp de Les Haràs—, el VICHY (JUNY 1940 - NOVEMBRE 1942)
juliol de 1940 estava al camp d’Argelers, proce-
dent de la 178 CTE. El mes de setembre sortí del El juny de 1940 els alemanys ocuparen París, cai-
camp per incorporar-se a la 404 Companyia . gué la Tercera República Francesa i va néixer el rè-
64
gim de Vichy, al sud, i la França ocupada, al nord i a
El germà gran d’en Siderico, en Josep Valls Poch la franja Atlàntica. Fou una època de molta manca
(n. 1880), xofer, també era a Argelers, però en de llibertats polítiques i personals, vigilàncies, per-
unes dates posteriors. Amb quasi seixanta anys secucions i detencions. Com a resposta, va néixer
havia pres el camí de l’exili i, el dia 18 de novem- un moviment d’oposició antifeixista o resistència.
bre de 1940, sabem que entrà al camp, procedent
de Portvendres. Al cap d’uns dies tornà al mateix A Montpeller hi havia, encara, en Josep Dalmàs,
poble . amb la seva dona i el seu fill Lluís. Pare i fill s’havien
65
A l’Esteve Boada Barceló (n. 1920), taper, i al seu posat a treballar fent taps. A la ciutat, la notícia que
el 15 d’octubre havien afusellat Lluís Companys va
pare Jaume Boada Cristià —el qual estava acusat impactar com una bomba. A partir d’aquí, l’ambient
d’assassinat— els trobem al camp d’Agde —a la 69
barraca AZ-3—, en algun moment de 1939. El se- es va anar enrarint .
tembre de 1940, l’Esteve era al camp d’Argelers Els exiliats de la ciutat recorden la visita de Fran-
—al camp 9, en un illot especial on els reclusos co, el 22 de febrer de 1941 o també com, a poc
eren fortament vigilats—. Tot i això, el desembre a poc, el menjar va començar a ser escàs. És per
de 1940 s’aconseguí escapar. Sembla que hauria aquest motiu que la Cèlia i en Lluís decidiren tornar
entrat clandestinament a Espanya. Aquí fou detin- a Cassà, a finals de l’any 1941. La tornada fou ac-
gut i tancat al camp de concentració de Figueres. cidentada i la Cèlia hagué de passar uns dies a la
Un consell de guerra el condemnà a dotze anys de presó de Figueres. Quan ja feia un any que eren a
presó . Cassà, s’assabentaren que un grup de 46 perso-
66
Uns altres cassanencs sembla que haurien escapat nes “de derechas y de tradición cristiana”, “con
definitivament del sistema concentracionari fran- noble espíritu de justícia y generosidad y acendra-
cès i començaren a fer feines agrícoles o forestals, do amor a la verdad”, estaven preparant un docu-
70
a França, on faltaven mans per la incorporació dels ment a favor del retorn de Josep Dalmàs a la vila .
homes francesos a l’exèrcit: en Vicenç Puig, antic Pel que fa a en Raimon Maymí Vivas, després
mestre de Cassà, estava en un mas agrícola, dit la d’uns mesos detingut en stalags o presons ale-
Boriette, a prop de Puicheric —poblet de l’Aude manyes, en sortí en un tren en direcció al camp
67
proper a Carcassona— . Al seu torn, en Lluís Ma- nazi de Mauthausen, on entrà el 27 de gener de
63. Causa General. Ramo separado 112 de Cassá de la Selva, p. 29; ADPO. Base de dades dels camps de concentració a partir
de setembre de 1939; AMCS. Fons de l’Ajuntament. Padró municipal d’habitants de 1940; AHG. Govern Civil de Girona,
1032/112. AHG170-478-T2-87562. Informació d’ideologia i antecedents polítics de Siderico Valls Poch, 11-12-1948.
64. ADPO. Base de dades “Internats dels camps dels Pirineus Orientals (1939-1942)”.
65. ADPO. Base de dades “Internats dels camps dels Pirineus Orientals (1939-1942)”.
66. ANC. Fons ANC2-2 Refugiats republicans al camp d’Agde; ADPO. Base de dades “Internats dels camps dels Pirineus
Orientals (1939-1942)”; ANC. “La llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme en dades obertes”. https://anc.
gencat.cat/ca/detall/noticia/La-llista-de-reparacio-juridica-de-victimes-del-franquisme-en-dades-obertes (consulta: 26-4-
2022); CLARA, 2016; AHG. Govern Civil de Girona, 1032/104. AHG170-478-T2-87586. Informació d’ideologia i antecedents
polítics d’Esteve Boada Barceló, 11-12-1948.
67. AMCS. Fons Hermenegild Roura Toneu. Correspondència.
68. AMCS. Fons de l’Ajuntament. Recompte d’habitants sense datar (Reg. 1496, ud 2040).
69. MAYMÍ, 2015: p. 97-124.
70. MAYMÍ, 2015: p. 97-124; ACAE. Fons del Centre Penitenciari de Figueres; CALVET, 1977: p. 16; NIELL, 2020, p. 63-78.