Page 120 - Conferencies de l'Arxiu 4
P. 120

120





               sortí del camp per integrar-se a la 214 Companyia   ymí Marquès (n. 1902, aprox.) feia d’obrer forestal
               de Treballadors .                               en algun lloc de França .
                             63
                                                                                    68
               L’Àngel Gurnés Bagudanch (n. 1917), perruquer
               —segurament un altre dels germans de l’Enriqueta   7. LA FRANÇA OCUPADA I LA DE
               Gurnés, a qui hem vist al camp de Les Haràs—, el   VICHY (JUNY 1940 - NOVEMBRE 1942)
               juliol de 1940 estava al camp d’Argelers, proce-
               dent de la 178 CTE. El mes de setembre sortí del   El juny de 1940 els alemanys ocuparen París, cai-
               camp per incorporar-se a la 404 Companyia .     gué la Tercera República Francesa i va néixer el rè-
                                                       64
                                                               gim de Vichy, al sud, i la França ocupada, al nord i a
               El germà gran d’en Siderico, en Josep Valls Poch   la franja Atlàntica. Fou una època de molta manca
               (n. 1880), xofer, també era a Argelers, però en   de llibertats polítiques i personals, vigilàncies, per-
               unes dates posteriors. Amb quasi seixanta anys   secucions i detencions. Com a resposta, va néixer
               havia pres el camí de l’exili i, el dia 18 de novem-  un moviment d’oposició antifeixista o resistència.
               bre de 1940, sabem que entrà al camp, procedent
               de Portvendres. Al cap d’uns dies tornà al mateix   A Montpeller hi havia, encara, en Josep Dalmàs,
               poble .                                         amb la seva dona i el seu fill Lluís. Pare i fill s’havien
                    65
               A l’Esteve Boada Barceló (n. 1920), taper, i al seu   posat a treballar fent taps. A la ciutat, la notícia que
                                                               el 15 d’octubre havien afusellat Lluís Companys va
               pare Jaume Boada Cristià —el qual estava acusat   impactar com una bomba. A partir d’aquí, l’ambient
               d’assassinat— els trobem al camp d’Agde —a la                    69
               barraca AZ-3—, en algun moment de 1939. El se-  es va anar enrarint .
               tembre de 1940, l’Esteve era al camp d’Argelers   Els exiliats de la ciutat recorden la visita de Fran-
               —al camp 9, en un illot especial on els reclusos   co, el 22 de febrer de 1941 o també com, a poc
               eren fortament vigilats—. Tot i això, el desembre   a poc, el menjar va començar a ser escàs. És per
               de 1940 s’aconseguí escapar. Sembla que hauria   aquest motiu que la Cèlia i en Lluís decidiren tornar
               entrat clandestinament a Espanya. Aquí fou detin-  a Cassà, a finals de l’any 1941. La tornada fou ac-
               gut i tancat al camp de concentració de Figueres.   cidentada i la Cèlia hagué de passar uns dies a la
               Un consell de guerra el condemnà a dotze anys de   presó de Figueres. Quan ja feia un any que eren a
               presó .                                         Cassà, s’assabentaren que un grup de 46 perso-
                    66
               Uns altres cassanencs sembla que haurien escapat   nes “de derechas y de tradición cristiana”, “con
               definitivament del sistema concentracionari fran-  noble espíritu de justícia y generosidad y acendra-
               cès i començaren a fer feines agrícoles o forestals,   do amor a la verdad”, estaven preparant un docu-
                                                                                                           70
               a França, on faltaven mans per la incorporació dels   ment a favor del retorn de Josep Dalmàs a la vila .
               homes francesos a l’exèrcit: en Vicenç Puig, antic   Pel que fa a en Raimon Maymí Vivas, després
               mestre de Cassà, estava en un mas agrícola, dit la   d’uns mesos detingut en  stalags o presons ale-
               Boriette, a prop de Puicheric —poblet de l’Aude   manyes, en sortí en un tren en direcció al camp
                                    67
               proper a Carcassona— . Al seu torn, en Lluís Ma-  nazi de Mauthausen, on entrà el 27 de gener de






               63.  Causa General. Ramo separado 112 de Cassá de la Selva, p. 29; ADPO. Base de dades dels camps de concentració a partir
                  de setembre de 1939; AMCS. Fons de l’Ajuntament. Padró municipal d’habitants de 1940; AHG. Govern Civil de Girona,
                  1032/112. AHG170-478-T2-87562. Informació d’ideologia i antecedents polítics de Siderico Valls Poch, 11-12-1948.
               64.  ADPO. Base de dades “Internats dels camps dels Pirineus Orientals (1939-1942)”.
               65.  ADPO. Base de dades “Internats dels camps dels Pirineus Orientals (1939-1942)”.
               66.  ANC. Fons ANC2-2 Refugiats republicans al camp d’Agde; ADPO. Base de dades “Internats dels camps dels Pirineus
                  Orientals (1939-1942)”; ANC. “La llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme en dades obertes”. https://anc.
                  gencat.cat/ca/detall/noticia/La-llista-de-reparacio-juridica-de-victimes-del-franquisme-en-dades-obertes  (consulta:  26-4-
                  2022); CLARA, 2016; AHG. Govern Civil de Girona, 1032/104. AHG170-478-T2-87586. Informació d’ideologia i antecedents
                  polítics d’Esteve Boada Barceló, 11-12-1948.
               67.  AMCS. Fons Hermenegild Roura Toneu. Correspondència.
               68.  AMCS. Fons de l’Ajuntament. Recompte d’habitants sense datar (Reg. 1496, ud 2040).
               69.  MAYMÍ, 2015: p. 97-124.
               70.  MAYMÍ, 2015: p. 97-124; ACAE. Fons del Centre Penitenciari de Figueres; CALVET, 1977: p. 16; NIELL, 2020, p. 63-78.
   115   116   117   118   119   120   121   122   123   124   125