Page 122 - Conferencies de l'Arxiu 4

122

l’empresa gironina Sarasa, abans de la Guerra Ci- a Montpeller (av. Lepic) carrant taps, complemen-
vil. Fou membre del Comitè de Cassà i conseller tant-ho amb la verema .
82
de l’Ajuntament pel POUM (1936-1939) . En canvi, els que ja havien deixat de viure a Mon-
76
– Lluís Torrent Lloveras, membre de la Col·lecti- tpeller eren en Francesc Abella i l’Elisa Grau. El
vitat del Transport, era definit com a subjecte març de 1942 estaven empleats en tasques agrí-
d’idees d’extrema esquerra i comunista. Se’l feia coles en un mas de Rimont (Arieja). Després s’es-
responsable d’haver pres part en la destrucció tabliren a Argelers, on treballaren en una fàbrica de
d’imatges del temple parroquial . suro. En Francesc hi morí el 1962 .
83
77
A banda de les responsabilitats polítiques, als
exiliats també se’ls perseguí depurant-los de les 8. LA FI DE LA SEGONA GUERRA
seves feines. L’Antoni Bargés Barba, que ja era a MUNDIAL (NOVEMBRE 1942 - MAIG
Mèxic, a finals de 1940 fou separat del cos es- 1945) I LA SUPERVIVÈNCIA DEL
panyol de mestres, junt amb 68 noms més de la FRANQUISME (1945-1949)
província de Girona. Efectivament, l’Antoni havia El novembre de 1942, la tendència de la Segona
muntat el Colegio Cervantes a la ciutat mexicana Guerra Mundial es va capgirar radicalment. Els bri-
de Córdoba, inspirat en els corrents de la peda- tànics havien iniciat una contraofensiva victoriosa
gogia renovadora. Morí l’any 1997, sense haver al nord d’Àfrica i es produïren desembarcaments
tornat mai . aliats al Marroc i Algèria. Com a resposta deses-
78
Qui també va anar a Mèxic, aproximadament l’any perada, els nazis ocuparen la França de Vichy, per
1941, va ser la filla gran d’en Ceferí Pla, la Josefa la qual cosa, per als exiliats que quedaven en lli-
Pla, junt amb el marit i els dos fills . Poc després, bertat a França, els anys 1943-1944 van ser els
79
els seus pares, en Ceferí Pla i la Vicenta Vidal, junt més perillosos de l’exili. Alhora, van augmentar les
amb la seva filla Francesca, van tornar a Cassà — activitats de l’oposició, el fenomen del maquis —la
ho van fer pels volts de 1942— . resistència antifeixista— i la lluita armada.
80
La família Xena, per la seva banda, només va po- En aquells complicats moments, un dia la policia
der arribar fins a República Dominicana el febrer trucà a la porta de la casa d’en Josep Dalmàs, i es
de 1940. El grup el formaven Lluís Xena Matas i van endur detingut l’Hermenegild Roura, que aca-
Brígida Torrent Comas, així com la família del seu bà a la presó. Dalmàs, retingut a l’exili, els anys
fill: Josep Xena, Armonia Puig i els seus fills —Ícar, següents no va poder assistir ni a l’enterrament
Nereida i Helios—. Ja no hi va anar la mare d’en del seu pare (19-3-1944) ni tampoc al de la seva
Lluís, la Josefa Rosa Matas Deulonder, que s’ha- pròpia esposa (26-11-1946) .
84
via exiliat amb ells a França. A Ciudad Trujillo els va Un cas que presenta similituds és el d’en Baldi-
tocar fer d’agricultors . ri Soler Artau, un cassanenc de naixement que
81
D’altra banda, en Josep Dalmàs havia de roman- fou alcalde de Sils els anys 1938-1939. A l’exili,
dre a l’exili francès fins que no tingués els desitjats havia estat internat al camp d’Agde. Membre de
avals que, de moment, no arribaven. Seguiria vivint la resistència, fou detingut a Rennes, el març de

76. Causa General. Ramo separado 112 de Cassá de la Selva, p. 27-29, 37-42; PARES. Víctimas de la Guerra Civil y Represaliados
del Franquismo; MAYMÍ, 2015: p. 68-71; NIELL, 2020, p. 63-78.
77. Causa General. Ramo separado 112 de Cassá de la Selva, p. 27, 29, 47-51.
78. BOP de Girona. Núm. 139, 19/11/1940; ARXIU HISTÒRIC DE GIRONA, 2013: p. 3-4; MARQUÈS, 2022.
79. DOMÈNECH i altres, 2021; Informació de Neus Heras.
80. Informació de Neus Heras.
81. GARCIA.
82. MAYMÍ, 2015: p. 11-36, 97-124; ROURA, 1977: p. 17; CALVET, 1977: p. 16.
83. AHN. Causa General. Ramo separado 112 de Cassá de la Selva: p. 27, 29; AHG. Audiència Provincial de Girona. Expedients
de responsabilitats polítiques, ui 880, exp. 989 (1940); entrevista a Anna Pascual Laromaine (Cassà, 1936); MAYMÍ, 2015:
p. 68, 71; NIELL, 2019: p. 18-23; NIELL, 2020: p. 63-78.
84. MAYMÍ, 2015: p. 11-36, 97-124; ROURA, 1977: p. 17; CALVET, 1977: p. 16; NIELL, 2020: p. 63-78.