Page 124 - Conferencies de l'Arxiu 4
P. 124

124





               1900, aprox.) i Anna Cassà Anglada, la “Nita” (n.   dels compromesos amb la República—, és a dir,
               1903, aprox.), sense fills. Un cop la Nita va ser   dels sectors que més havien de témer la repressió
               a França, hi van estar uns quants anys, però, a   franquista. Atès que a Cassà la revolució no es
               mitjans dels anys cinquanta, van decidir tornar a   manifestà de forma particularment violenta i, con-
               Cassà, on ell faria de taper .                  cretament, no hi va haver cap assassinat, aquesta
                                       92
                                                               xifra de 133 persones exiliades podria haver estat
                                                               inferior.
               9. LA LENTA DISSOLUCIÓ DE L’EXILI
               (1950-1977)                                     Aquí s’han recuperat 70 noms de residents el 1936
               Els exiliats, els que no van tornar, van anar morint   a Cassà de la Selva que es van exiliar el 1939.
                                                               També un llistat de 19 noms més que no sabem si
               a l’exili o be s’hi van assentar. L’emigració política   el 1936 eren residents a la vila o no, i 6 altres que
               es va anar dissolent en el conjunt de migracions no   presenten altres dubtes. Estaríem parlant d’un exili
               estrictament polítiques.                        de 95 noms —67 dels quals podrien haver estat
               A finals dels anys cinquanta i la dècada dels   de llarga durada i 28 més retornats abans del final
               seixanta encara hi havia cassanencs que volien   de 1940, extrapolant els casos coneguts al total—.
               tornar. En aquells moments ho van haver de sol·li-  Dels 67 de llarga durada o permanents fins al total
               citar a la Comisión Dictaminadora de Repatriación   de 100-133 possibles exiliats, encara ens queda-
               de Exiliados Políticos . En aquesta tessitura es   rien uns quants noms per recuperar, però, alhora,
                                   93
               van trobar:                                     ja tindríem força feina feta. Sobretot, tindríem un
               –  En Lluís Cassà Tibau (n. 1904). Va voler tornar   col·lectiu força representatiu del que hauria estat
                 vers el setembre de 1959.                     l’exili cassanenc.
               –  En Joaquim Mercadal Sala (n. 1911). Va sol·lici-  Amb alguns advertiments, però: les fonts ens mos-
                 tar el retorn el gener de 1960. Havia estat vocal   tren uns grups en particular, no pas tot l’univers de
                 de la Col·lectivitat del Transport.           l’emigració política. No hi ha llistats d’exiliats, per
               –  En Lluís Torrent Lloveras (n. 1908), xofer, ho va   tant, s’ha d’espigolar en moltes fonts diverses, l’ob-
                 demanar cap al juny de 1964.                  jectiu de les quals no és deixar constància de l’exili,
               –  L’Antonio Pozo López (n. 1909) ho va fer l’octu-  sinó que l’exili s’esmenta com una informació més,
                 bre de 1965. D’ofici ajustador i natural de Gua-  dita de passada —o no es diu però es pot deduir—.
                 dix, havia passat la Guerra Civil a Cassà, des   També hi pot haver confusions entre els diferents
                 d’on anà voluntari al front enquadrat per la FAI.   desapareguts després de la Guerra Civil. És com-
                 Tenia dona i dos fills a Cassà.               plicat, de vegades, verificar què se’n va fer de de-
               Encara quedaven més de deu anys per la fi del fran-  terminades persones que figuren als documents
                                                               com a desapareguts, “huidos”, “de ignorado pa-
               quisme, que era la fita que tot exiliat podia esperar.
               Alguns no la van poder veure complerta, per haver   radero”, pròfugs —a les lleves—, procedents de
               mort abans, com, per exemple, en Josep Dalmàs.   camps —no se sap si espanyols o francesos—,
                                                               que creuen clandestinament la frontera, detinguts
                                                               a la presó de Figueres, inculpats per responsabili-
               CONCLUSIONS                                     tats polítiques, considerats “sospitosos polítics”,
               Cassà tenia 4.945 habitants el 1936. Aplicant el   depurats de la feina, etc.
               percentatge habitual d’exili de llarga durada —el   Ara bé, sense els testimonis orals, que ja no hi
               que va anar més enllà del desembre de 1940—,    són, això és complicat. Òbviament, i com a com-
               que és del 2,7% , s’haurien exiliat, teòricament,   pensació, cada cop hi ha més documentació digi-
                               94
               133 habitants de la vila. Ara bé, se sap que l’exili   talitzada i indexada. Els arxius francesos han fet i
               era una fugida, sobretot, dels sectors més com-  estan fent una gran tasca des de 2015, moment en
               promesos amb el període revolucionari —més que   què es desclassificà la documentació més sensible






               92. NIELL, 2017 (b); NIELL, 2020, p. 63-78.
               93. Causa General. Ramo separado 112 de Cassá de la Selva, p. 37-56.
               94. GAITX, 2006 (b): p. 21-39.
   119   120   121   122   123   124   125   126   127   128   129