Page 123 - Conferencies de l'Arxiu 4

L’EXILI DE 1939 DE CASSÀ DE LA SELVA: SETANTA HISTÒRIES CONTRA LA DESMEMÒRIA 123

1944. Fou empresonat, després portat a un camp vors recentment nomenat governador civil de Gi-
de trànsit i, finalment, el maig de 1944, entrava al rona, Luís Mazo Mendo —que justament el 1939
camp nazi de Neuengamme. Va sobreviure al sis- havia estat el fiscal de la Causa General de Bar-
tema concentracionari gairebé un any, fins que fou celona, la qual havia condemnat a tots els republi-
85
alliberat el 2 de maig de 1945 . cans a no poder tornar— van donar els seus fruits.
Just després de la guerra mundial, es produí una Mazo donava garanties per al retorn de l’exalcalde
revifalla en l’ambient polític institucional de l’exili i republicà. Així va ser com el 10 de juliol de 1947,
es crearen els governs català i espanyol. França en Josep tornava a posar els peus a Cassà. Fins a
tornava a ser el centre polític de l’emigració. la seva jubilació, treballà de taper. Va haver de viu-
Tanmateix, el franquisme es va saber adaptar a la re en silenci la resta de la seva vida, només trencat
cap al final, quan en unes cartes a Luz y Guía es
nova situació de creació de blocs durant la Guerra lamenta de la versió que sobre la Guerra Civil do-
Freda. El fet que Franco es mantingués al poder nava el prevere Xutglà .
89
amb suport internacional truncà les esperances
d’un canvi democràtic i el desencís es va fer pre- L’obertura oficial de la frontera entre França i
sent entre sectors de l’oposició i dels exiliats. Espanya —acordada el 5 de febrer de 1948 en-
tre ambdós governs— devia motivar que des del
Davant d’aquest panorama, alguns dels exiliats en Govern Civil s’elaborés una llista de sospitosos
territori francès s’establiren definitivament a països polítics, residents a Cassà, que calia tenir identi-
de l’Amèrica Llatina. De cassanencs en aquestes ficats a efectes de control fronterer. Els subjectes
terres ens n’arriben notícies esparses a través de assenyalats eren quinze —cinc dels quals sabem
la revista L’Emigrant, de Santiago de Xile. Hi apa- que s’havien exiliat el 1939—, a saber: Josep Dal-
reix en Josep Morató Mir l’any 1946, quan mor màs, Cassià Creus, Pere Auradell, Siderico Valls i
la seva mare a Cassà. Pel mateix motiu hi surt, el Esteve Boada .
90
1948, en Narcís Artigas Mir, considerat un “amic”
de la revista . Al contrari que en Dalmàs, l’Hermenegild Roura no
86
va tornar mai. Es guanyà la vida fent de flequer i pa-
La família Xena volia abandonar República Domi- leta. El 1948, es traslladà de Montpeller al Voló —on
nicana i traslladar-se a Mèxic, però només van ja havia estat un temps el 1939—, i començà a fer de
ser admesos a Veneçuela, el 1945. Visqueren a taper a la fàbrica que hi havia posat en Modest Sa-
la capital. En Lluís va treballar de dependent d’un baté. Llogà els baixos de la casa d’una vídua. Un cop
quiosc de caramels d’un cinema de Caracas. L’es- establert, la seva esposa, la Carmeta Vidal —que a
posa d’aquest, la Brígida, va emmalaltir i morí el Cassà tenia fruiteria—, el seu fill Josep i la seva so-
1951; ell, el 1972 . gra van anar a viure amb ell. Casa seva esdevingué
87
Altres que es van quedar a França van arribar a un punt de reunió de molts exiliats. L’abril de 1949
tenir feines importants, com en Castelló, “el gran sabem que l’Hermenegild encapçalà els actes en
de can Xurri”, que tenia un càrrec al port de Seta, memòria de la Segona República que van tenir lloc al
on s’havia casat . Voló, junt amb l’alcalde d’aquesta població .
88
91
Ben aviat, unes gestions d’en Domingo Serra Una altra parella que s’exilià en fases diferents fou
Smandia, a favor de Josep Dalmàs, davant el lla- la formada per Primitiu Cassà Mestres (n. 1897-

85. ANC. Fons ANC2-2 Refugiats republicans al camp d’Agde; https://www.combatientes.es/victimasespanolasdelnazismo.htm;
Banc de la Memòria, Memorial Democràtic (consulta: 1-5-2022); BERMEJO; CHECA, 2006: p. 303.
86. L’Emigrant, Santiago de Xile, 22/9/1946 i 6/1948.
87. GARCIA; NIELL, 2020: p. 63-78.
88. Entrevista a Modesta Cristià Bou, feta per Josep Maymí. Banc de la Memòria Democràtica, Memorial Democràtic. https://
banc.memoria.gencat.cat/ca/app/#/result/interview/209 (consulta: 24-5-2022).
89. MAYMÍ, 2015: p. 11-36, 97-124; ROURA, 1977: p. 17; CALVET, 1977: p. 16.
90. AHG. Govern Civil de Girona, AHG170-478-T2-87526. Informació d’ideologia i antecedents polítics. Exp. 1032/100, 104,
111, 112, 114.
91. AMCS. Fons Hermenegild Roura i Toneu; La Humanitat, [França], 5/5/1949; MAYMÍ, 2015: p. 26-27; NIELL, 2020: p. 63-78.