Page 115 - Conferencies de l'Arxiu 4

L’EXILI DE 1939 DE CASSÀ DE LA SELVA: SETANTA HISTÒRIES CONTRA LA DESMEMÒRIA 115

lista Burch. Aquest grup de cassanencs gaudia
d’una certa llibertat, mentre la gran majoria era als
camps de concentració .
46
Dels ara esmentats encara no havíem parlat d’en
Josep Coll Roset (1899-1954), flequer de profes-
sió, conseller de l’Ajuntament per ERC, alcalde se-
gon i membre del Comitè. Després d’un temps a
França, tornà i fou detingut i empresonat. Alhora,
se li obrí un consell de guerra, amb el resultat de
reclusió perpètua —tot i que finalment estaria tres
anys a la presó de Girona, fins a 1942— .
47
En Joan Bernà també va acabar tornant. Com en
Coll i altres exconsellers de l’Ajuntament, un cop
a Cassà, patí les conseqüències de la repressió
franquista .
48
Un altre d’aquesta mateixa colla, l’Hermenegild El que havia estat mestre de Cassà, Antoni Bargés Barba,
Roura, no sembla pas que freqüentés el cafè Pal- a la dreta, amb el seu germà Josep, l’any 1943, quan ja
marium, potser perquè encara era tancat al camp havien creat el Colegio Cervantes a la ciutat de Córdoba,
d’Agde. En efecte, consta als llistats del camp, a la a Mèxic. Font: AHG. Fons personal Antoni Bargés Barba,
barraca T-4, en una data inconcreta de 1939. L’abril sig. 18/1787.
de 1939 el trobem signant una carta col·lectiva en
què es demanava la formació d’un Consell Nacio-
nal Català a París, que exercís de govern dels ca- Els que romangueren a França ara encetaven una
talans a l’exili. Poc després, el mes de juny, en sig- nova etapa molt més diversa. La situació més fre-
nava una altra, des del Voló —ja devia ser fora del qüent entre els exiliats era, encara, la dels camps,
camp—, en què sol·licitava un ajut a l’assistència però el mateix estat francès buscava alleugerir
social de la Generalitat a l’exili . aquesta càrrega fent sortir els homes útils, en
49
grups de treballadors, fora del camp. També hi ha-
5. LA DIÀSPORA (ABRIL-SETEMBRE DE via una possibilitat, més remota, de poder embar-
1939) car cap a tercers països, especialment d’Amèrica.
De l’exili inicial de 464.000 persones, entre febrer El mestre Antoni Bargés Barba (1901-1997) ho va
i setembre de 1939 es calcula que en tornaren poder fer. S’havia format a l’Escola Normal de Gi-
225.000, sobretot la major part dels soldats de rona i seguia els corrents pedagògics de l’escola
lleva de l’exèrcit republicà que s’havien replegat activa. A Cassà hi exercí fins a 1937; després es
amb les seves unitats fins a França. Com hem vist, va haver d’incorporar a l’exèrcit. S’exilià i anà a pa-
s’havia de passar per Hendaia/Irun, on tothom era rar al camp d’Argelers. El mes de maig aconseguí
classificat. Entrar per la Jonquera no estava per- embarcar amb el vaixell Sinaia, a Seta, amb desti-
mès, i els que ho van intentar foren detinguts. nació a Mèxic .
50

46. MAYMÍ, 2015: p. 97-124; entrevista a Modesta Cristià Bou, feta per Josep Maymí. Banc de la Memòria Democràtica,
Memorial Democràtic. https://banc.memoria.gencat.cat/ca/app/#/result/interview/209 (consulta: 24-5-2022); ROURA,
1977: p. 17; CALVET, 1977: p. 16; MAYMÍ, 1977: p. 11-19.
47. Causa General. Ramo separado 112 de Cassá de la Selva, p. 27; ANC. “La llista de reparació jurídica de víctimes del
franquisme en dades obertes”. https://anc.gencat.cat/ca/detall/noticia/La-llista-de-reparacio-juridica-de-victimes-del-
franquisme-en-dades-obertes (consulta: 26-4-2022); BAGUÉ; CARRERAS; GUTIÉRREZ, 1990; NIELL, 2020: p. 63-78.
48. NIELL, 2020: p. 63-78.
49. ANC. Fons ANC2-2 Refugiats republicans al camp d’Agde; ANC. Fons Generalitat de Catalunya (exili). ANC1-511-T-66.
Correspondència entre Josep Tarradellas i diverses persones; AMCS. Fons Hermenegild Roura i Tuneu; MAYMÍ, 2015: p.
99; NIELL, 2020: p. 63-78.
50. AHG, 2013: p. 3-4; MARQUÈS, 2022.