Page 116 - Conferencies de l'Arxiu 4
P. 116

116





                                                               Tanmateix, encara trobem cassanencs als camps
                                                               francesos. Per exemple, en Joan Garriga Oliveras,
                                                               el juliol de 1939, es trobava internat al camp de
                                                               concentració d’Agde. Al llarg de 1939, en una data
                                                               indeterminada, també hi hagué l’Antoni Torrent
                                                               Lloveras, germà d’en Lluís —exiliat com ell— i en
                                                               Joan Molins Jonc .
                                                                               51
                                                               En Manuel Vergés Punset i en Josep Horta Rabert,
                                                               el maig i el juliol de 1939, respectivament, també
                                                               estaven en camps de concentració francesos, però
                                                               no sabem quins. També hi va estar l’Arseni Jordà
                                                               Puig, tot i que no sabem ni a quin ni quan .
                                                                                                    52
                                                               Cap al mes de juny o juliol de 1939 informaren en
                                                               Josep Dalmàs —que s’estava a Perpinyà— que
                                                               podia anar amb la seva família a la Residència d’In-
                                                               tel·lectuals de Montpeller, sufragada per la Gene-
                                                               ralitat de Catalunya. S’allotjaren a l’Hotel Majestic,
                                                               després van trobar una casa als afores, a la via
                                                               Herbette, on ja hi havia els germans del president
                                                               Companys, la família de Samuel Morera —l’alcalde
                                                               de Terrassa—, etc . La residència de Montpeller
                                                                                53
                                                               era una de les que es va habilitar per a escriptors,
                                                               artistes, estudiants i intel·lectuals. Altres eren les
                                                               de Tolosa, Roissy-en-Brie i Boissy-la-Rivière.
                                                               Alguns cassanencs continuaven emprenent el
                                                               camí de retorn cap a l’Espanya franquista, com fou
                                                               el cas de l’Enriqueta Gurnés i el seu fill Josep. L’Eli-
                                                               sa Arribas, en canvi, es quedaria un temps més a
                                                               Clermont-Ferrand fins a reunir-se amb el seu marit.
                                                               Junts van acabar emigrant a la Unió Soviètica i ella
                                                               feu de locutora a Ràdio Moscou entre 1941 i 1971,
                                                               però això ja és una altra història. L’Enriqueta i en
                                                               Josep van poder agafar un tren que va habilitar un
                                                               comitè d’ajuda als refugiats de Clermont-Ferrand,
                                                               amb el qual van arribar a Portbou, però com que
                                                               aquell pas fronterer no estava habilitat, van haver
                                                               d’entrar per Irun. Era ja la primavera o l’estiu de
                                                               1939 quan pogueren arribar a Cassà i refer, com
                                                               van poder, les seves vides. Clandestinament,
               Francesc Abella Sala i la seva esposa Elisa Grau Mundet.
               S’exiliaren a França junt amb el germà del primer, en Lluís.   sintonitzaven Ràdio Moscou, amb les persianes
               S’establiren a Argelers, Montpeller i Rimont, successiva-  abaixades, per poder sentir les locucions de la
               ment. Font: AMCS. Arxiu d’Imatges. Col·lecció particular.  seva amiga Elisa des de l’emissora soviètica .
                                                                                                       54



               51.  AMCS. Fons de l’Ajuntament. Fitxes classificatòries de presoners; AMCS. Fons de l’Ajuntament. Certificats de privació de
                  llibertat; ANC. Fons ANC2-2 Refugiats republicans al camp d’Agde.
               52.  AMCS. Fons de l’Ajuntament. Fitxes classificatòries de presoners; AMCS. Fons de l’Ajuntament. Certificats de privació de
                  llibertat.
               53.  MAYMÍ, 2015: p. 97-124; GALÍ, 2018; NIELL, 2020, p. 63-78.
               54.  Entrevista a Josep Maymí Gurnés, feta per Josep Maymí, parts 1 i 2. Banc de la Memòria Democràtica, Memorial Democràtic.
                  https://banc.memoria.gencat.cat/ca/app/#/result/interview/187 (consulta: 1-6-2022); CARRERA, 2017 (b): p. 30-31.
   111   112   113   114   115   116   117   118   119   120   121