Page 116 - Conferencies de l'Arxiu 4
P. 116
116
Tanmateix, encara trobem cassanencs als camps
francesos. Per exemple, en Joan Garriga Oliveras,
el juliol de 1939, es trobava internat al camp de
concentració d’Agde. Al llarg de 1939, en una data
indeterminada, també hi hagué l’Antoni Torrent
Lloveras, germà d’en Lluís —exiliat com ell— i en
Joan Molins Jonc .
51
En Manuel Vergés Punset i en Josep Horta Rabert,
el maig i el juliol de 1939, respectivament, també
estaven en camps de concentració francesos, però
no sabem quins. També hi va estar l’Arseni Jordà
Puig, tot i que no sabem ni a quin ni quan .
52
Cap al mes de juny o juliol de 1939 informaren en
Josep Dalmàs —que s’estava a Perpinyà— que
podia anar amb la seva família a la Residència d’In-
tel·lectuals de Montpeller, sufragada per la Gene-
ralitat de Catalunya. S’allotjaren a l’Hotel Majestic,
després van trobar una casa als afores, a la via
Herbette, on ja hi havia els germans del president
Companys, la família de Samuel Morera —l’alcalde
de Terrassa—, etc . La residència de Montpeller
53
era una de les que es va habilitar per a escriptors,
artistes, estudiants i intel·lectuals. Altres eren les
de Tolosa, Roissy-en-Brie i Boissy-la-Rivière.
Alguns cassanencs continuaven emprenent el
camí de retorn cap a l’Espanya franquista, com fou
el cas de l’Enriqueta Gurnés i el seu fill Josep. L’Eli-
sa Arribas, en canvi, es quedaria un temps més a
Clermont-Ferrand fins a reunir-se amb el seu marit.
Junts van acabar emigrant a la Unió Soviètica i ella
feu de locutora a Ràdio Moscou entre 1941 i 1971,
però això ja és una altra història. L’Enriqueta i en
Josep van poder agafar un tren que va habilitar un
comitè d’ajuda als refugiats de Clermont-Ferrand,
amb el qual van arribar a Portbou, però com que
aquell pas fronterer no estava habilitat, van haver
d’entrar per Irun. Era ja la primavera o l’estiu de
1939 quan pogueren arribar a Cassà i refer, com
van poder, les seves vides. Clandestinament,
Francesc Abella Sala i la seva esposa Elisa Grau Mundet.
S’exiliaren a França junt amb el germà del primer, en Lluís. sintonitzaven Ràdio Moscou, amb les persianes
S’establiren a Argelers, Montpeller i Rimont, successiva- abaixades, per poder sentir les locucions de la
ment. Font: AMCS. Arxiu d’Imatges. Col·lecció particular. seva amiga Elisa des de l’emissora soviètica .
54
51. AMCS. Fons de l’Ajuntament. Fitxes classificatòries de presoners; AMCS. Fons de l’Ajuntament. Certificats de privació de
llibertat; ANC. Fons ANC2-2 Refugiats republicans al camp d’Agde.
52. AMCS. Fons de l’Ajuntament. Fitxes classificatòries de presoners; AMCS. Fons de l’Ajuntament. Certificats de privació de
llibertat.
53. MAYMÍ, 2015: p. 97-124; GALÍ, 2018; NIELL, 2020, p. 63-78.
54. Entrevista a Josep Maymí Gurnés, feta per Josep Maymí, parts 1 i 2. Banc de la Memòria Democràtica, Memorial Democràtic.
https://banc.memoria.gencat.cat/ca/app/#/result/interview/187 (consulta: 1-6-2022); CARRERA, 2017 (b): p. 30-31.