Page 110 - Conferencies de l'Arxiu 4

110

A la Causa General contra el poble de Cassà els – En Josep Crous Cabarrocas, germà d’en Ramon, el
franquistes també indicaven que altres persones qual acusaven de l’assassinat en terme de Cruïlles.
havien “huido al extranjero a la par que las derro- – L’Octavi Barris Serra (n. 1908).
tadas huestes rojas en dirección a la frontera fran- – En Pere Comptalle Vila.
co-española”, però hi afegien algunes acusacions
de caràcter greu. Per altres fonts sabem que s’exiliaren altres perso-
– Sobre en Jaume Boada Cristià, en “Met paleta” nes, com la noia Sargatal Busquets, germana de la
(n. 1893, aprox.), deien que havia estat un des- Neus i d’un noi, el gran, mort al front, possiblement
tacat dirigent, membre del Comitè, del Sindicat en Salvador (n. 1912), la família de la qual tenia una
23
d’Oficis Varis (CNT) i, a més, autor d’un assassi- esclopeteria . No en coneixem, però, les vicissi-
nat en terme de Cruïlles . tuds a l’exili.
16
– Pel que fa a en Josep M. Suñer Creus, “el Gri- El pas de tota aquesta gent cap a França —el que
ll” (n. 1907), taper, milicià voluntari al front per la se n’ha dit la “Retirada”— es concentrà, sobre-
CNT i membre del Comitè, segons les autoritats tot, al Pirineu gironí, des de Portbou a Puigcerdà,
de 1939, fou autor dels saquejos a les ermites de arribant fins a una petita part del Pallars Sobirà.
Nostra Senyora del Remei i Sant Vicenç. També S’establiren quatre punts oficials d’entrada a
sabem que mentre fou conseller de l’Ajuntament França: el coll dels Belitres (Portbou), el coll del
robà 125.000 pessetes de la caixa forta de la Portús (la Jonquera), el coll d’Ares (Molló) i el pas
Conselleria de Proveïments, per la qual cosa anà de la Guingueta d’Ix (Puigcerdà), però la frontera
a la presó ja durant la guerra . va ser creuada per altres punts menors i de forma
17
La Causa General també feia constar que havien clandestina. El dia 30 de gener es deixà entrar els
passat a França : soldats ferits i, el dia 5, la frontera s’obrí a tots els
18
24
– En Francesc Codolà Quintana (n. 1896, aprox.), civils i combatents .
que era cuiner de professió i solter, tot i que vi-
via en concubinat amb Carme Llinàs, deu anys 3. A LA FRONTERA
més gran que ell, amb la qual havia regentat un El dia 10 de febrer les tropes franquistes van arribar
cafè-bar . a la ratlla divisòria amb França. Un dia abans havia
19
– L’Ataülf Maymí Roca (n. 1901), solter, d’ofici entrat en vigor la Llei de responsabilitats polítiques,
agrícola o bé taper, membre del Sindicat d’Oficis que assenyalava com a culpables els republicans i
Varis (CNT) i conseller de l’Ajuntament (1936- els seus actes, des de l’octubre de 1934. Aquesta
1939) . llei és un factor sense el qual no es pot entendre
20
– En Joan Vilà Agustí, fuster, membre del Sindicat que bona part dels exiliats no tornés a Espanya fins
d’Oficis Varis (CNT), milicià voluntari al front pel molts anys després —seria derogada el 1966—.
mateix sindicat, membre del Comitè i conseller Les primeres històries cassanenques de la retira-
de l’Ajuntament (1936-1939) . da les sabem per testimonis, escrits o orals. Per
21
– En Joaquim Corominas March (n. 1910, aprox.), exemple, un tal Pere —nom que podria ésser fic-
xofer de professió . tici—, d’ocupació carboner i de Cassà, és un dels
22

16. Causa General. Ramo separado 112 de Cassá de la Selva, p. 27-29; AHG. Govern Civil de Girona, 1032/104. AHG170-
478-T2-87586. Informació d’ideologia i antecedents polítics de Esteve Boada Barceló, 11-12-1948.
17. Causa General. Ramo separado 112 de Cassá de la Selva, p. 9-10, 27-29; MAYMÍ, 2015: p. 71, 78; NIELL, 2020: p. 63-78.
18. Causa General. Ramo separado 112 de Cassá de la Selva, p. 27-29.
19. AMCS. Fons de l’Ajuntament. Padró municipal d’habitants de 1940; AHG. Audiència Provincial de Girona. Expedients de
responsabilitats polítiques, ui 882, exp. 1111 (1940).
20. MAYMÍ, 2015: p. 71.
21. MAYMÍ, 2015: p. 71; NIELL, 2020: p. 63-78.
22. AMCS. Fons de l’Ajuntament. Padró municipal d’habitants de 1940.
23. Llumiguia. Núm. 793, 3/2019.
24. GAITX, 2020: p. 13-32.