Page 104 - Conferencies de l'Arxiu 4

104

Va anar a l’Escuela Nacional, on segregaven nenes
i nens, igual com es feia a les monges. Cantaven
27
el Cara el Sol cada matí i aprenien matemàtiques,
història i a més a més “una mica de tot”. I com la
majoria de nenes de dotze anys, després de la co-
munió solemne va deixar l’escola. Llavors va anar
a aprendre a cosir a les tardes a ca la Margarita
Ric. No va treballar mai per un sou ni va estar as-
segurada, tot i que anés a triar taps a la fàbrica de
suro del pare.
La Lola es va casar a l’església de Cassà amb vint-
i-tres anys, “anava cap als vint-i-quatre”. Catorze
mesos més tard naixia el seu primer fill, en Carles,
i nou anys més tard el segon, en Ricard.
Era habitual que les parelles tinguessin el primer
fill poc després de casar-se. Era la principal finalitat
del matrimoni catòlic. A més a més les i els joves
Any 1947. Na Lola, amb quinze anys, acompanya l’àvia el no tenien cap mena d’educació sexual més enllà
Dia de les Padrines. de la reproductiva que aprenien espontàniament
perquè “tot era pecat”. Tampoc tenien accés a
cap mètode anticonceptiu que no fos tradicional,
un avió, jo el veia ben bé de lluny que anava di- “No n’hi havia pas res. Més tard sí que va haver-hi
recció a l’aeròdrom i ens va voler metrallar [...]. I condons i aquestes coses però quan jo em vaig ca-
l’àvia em va tirar a terra i es va posar sobre meu. sar, no”. El matrimoni catòlic predicava la virginitat,
[...] Van tirar moltes bombes al poble. Llavores, principalment de les noies, fins a la nit de noces,
“La majoria de les noies, si t’estimaves una mica
és clar, quan varen entrar els nacionals ens vàrem a tu, es casaven verges. [...] Perquè era pecat, te-
haver d’amagar. El pare ja era fora [...] i l’avi, o nies com un… No es podia fer”.
sigui el padastre de la meva mare, ens va portar
a pagès a amaga’ns-e dels nacionals. I llavores Per la parella, però sobretot per la dona que difícilment
quan va passar [van marxar] ens vàrem tornar cap es realitzava professionalment, aquest era el moment
a casa”. 26 de màxima felicitat perquè, a banda de la joventut
amb què es vivia, complia amb totes aquelles fites
Per la Lola, els anys de guerra van coincidir amb que la societat i l’estat li havien dit: casar-se i tenir
els seus primers anys d’escola. Mentre va durar el fills. “Oh és clar! [...] Jo estava molt feliç. [...] Vàrem
conflicte l’escola funcionava com podia, de manera comprar un cotxe, vàrem anar pertot [...]. Sempre he
intermitent. Un cop normalitzada l’activitat es va estat bé jo”. Em pregunto si, en el fons —que no en la
imposar, com ja hem dit, un sistema educatiu que forma— ha canviat gaire la definició actual de felicitat.
no tenia res a veure amb l’anterior. Ella era massa Però aquest també és un altre tema.
petita per apreciar el canvi, però a aquella genera- Allò que s’esperava d’una dona era “portar bé la
ció li varen inculcar valors, com ara la por, la ver- casa, portar bé els fills, portar bé a l’home. I bue-
gonya o la submissió, que les han acompanyat per no, si feies alguna cosa [referint-se a treball remu-
sempre més, “Ens conformàvem amb tot perquè nerat] també hi entrava”. Per aquesta finalitat la
[...] la majoria érem molt pacífiques. És clar, ja ens van educar, igual com a totes les nenes de la seva
havien criat així, a creure”. generació, “La qüestió era aquesta: casar-te, te-

26. En cursiva transcrivim literalment les paraules de na Lola Ors Tibau.
27. L’any 2021 hi ha al menys 63 centres del territori espanyol —11 d’ells a Catalunya— continuadors d’aquesta segregació, tot i
que són centres concertats i no públics. La llei educativa LOMLOE (2020) va obrir un intens debat sobre si aquestes escoles
haurien de rebre diners públics. L’any 2022, finalitza la subvenció d’escoles amb segregació de l’alumnat.