Page 102 - Conferencies de l'Arxiu 4

102

Lola Basart Carbó (Cassà, 13 de febrer de l’única cosa que recordo que vaig fer al col·lègit an-
23
l’any 1930) de cal Fesol tes de la Guerra. I de després ja no recordo haver
“Bueno, oficialment és Dolores encara que sem- anat a col·lègit fins a les monges quan ja van entrar
pre m’han dit Lola”. La Lola va néixer a Cassà on els nacionals [...]. I només tinc aquest record de
també van néixer la mare i el pare. Ell de tota la l’escola”.
vida havia treballat al Reliable i la mare “A part “Les que vàrem anar a l’escola en el 39 vam ser,
24
de tenir criatures, també havia treballat al Reliable jo, la gran i la Montserrat”. El pare va demanar a
i a la casa”. les monges escolaritzar les tres filles, però no te-
Van ser sis germans. Abans de la guerra van néixer nia diners “I nosatrus pagàvem fent la feina d’allà
quatre noies: la Carmen, la Lola, la Montserrat i la [...]. Ens ensenyaven, però havíem de treure la
Remei. Elles van viure la guerra amb la mare tota pols, netejar... I la iglèsia de les monges, jo dels
sola al capdavant de tot. El pare va haver de mar- nou anys fins als dotze em vaig fer un tip de fre-
xar al front. “Aquesta foto que hi ha aquí va fer la gar-la de genolls que per això em penso que els tinc
guerra amb el meu pare”. Es refereix a la fotografia fets malbé! No érem pas nosaltres soles, totes les
de la mare i les quatre filles petites que sempre que no estàvem en condició de pagar ho pagàvem
presideix el menjador de casa de la Lola. D’això fa d’aquesta manera”. A banda de netejar “Hi havia
vuitanta-cinc anys, “És clar, el meu pare va marxar i un llibre i ens ensenyaven una mica de tot, d’his-
tòria [...]. A mi sempre m’ha agradat molt cosir i
la meva mare es va estar amb quatre criatures [...]. sí que també cosia”. Fins i tot li varen ensenyar a
No sé com s’ho va fer, però es va espavilar. Mira,
anava a treballar [...]. N’hi havia uns que tenien una tallar un bistec “Una vegada me varen donar una
horta i que li anava a netejar i aixís, després ajuda- fulla, que vaig haver d’anar a buscar en el pati, per
va en els avis, que tenien terra. [...] Alguna cosa ensenyar-me com se feia per tallar un bistec. I jo
vaig tardar molts anys a saber què era un bistec!
sempre vàrem menjar”. [...] Deien que era d’urbanitat, quan es menjava,
Afortunadament, el pare va tornar. Després de la s’havia de deixar el plat un xic brut i nosaltrus no
guerra van néixer dos germans més, en Martí i la els deixàvem bruts, sinó que no ens menjàvem el
Pilar, la més petita. En Martí se’n cuidava d’ella per- plat, però el deixàvem ben net”.
què les germanes grans havien d’anar a treballar, Un cop feta la comunió solemne va deixar l’escola
“Amb la Pilar ens portem nou anys de diferència per “anar a servir”. La mare la va treure de la pri-
[...] ella va poder estudiar. Va fer de mestra”. Un mera casa on va anar “Perquè deia que feia coses
dels pocs oficis que el règim permetia a les dones. de criatures”. Tenia dotze anys.
“Quan va esclatar la guerra jo tenia sis anys [...]. El que més li ha agradat fer a la vida és cosir “Quan
A casa, vivíem a sobre de lo que ara és les Cases era a casa [materna], els vespres anava a cosir.
Barates? El grup Sant Josep, amb una casa petita Inclús quan vaig tenir divuit anys, vaig aprendre
en allà i des de casa es veia quan tiraven les coses el corte”. És una feina que ha fet sempre, però
en a La Rambla [...] sentia el meu pare i un oncle mai s’hi ha pogut dedicar plenament, “No em vaig
que s’estranyaven [del que estava passant], tira- dedicar professionalment a cosir perquè no me’n
ven lo de l’església i comentaven com tiraven tots sortia, de moment tenia el sou de la fàbrica, perquè
els sants de l’església”. a casa havíem d’ajudar tots i resultava més el sou
I en el col·legi “Recordo el primer dia que van tirar segur de la fàbrica [...] durant molts anys anava a
les bombes en el camp d’aviació, que érem en el treballar i feia la roba de la família, els vestits, tots
25
pati, allà on ara és el geriàtric, amb la senyoreta i [...]. I quan me vaig casar, si que jo me vaig quedar
miràvem els avions i vàrem sentir que d’allòs, és a casa i a part de fer lo de casa i lo que d’allò, co-

23. Per un perfil biogràfic de la Lola i de tota la seva família podeu consultar Carbó Cañigueral, F. X., Carbó Cañigueral, V. i Mundet
Creus, J. Can Carbó de les Serres, l’origen d’una extensa nissaga, Edició família Carbó Cañigueral (Girona, 2013).
24. La Reliable era una important fàbrica de suro negre oberta des de l’any 1926 fins el 1996. Situada a l’actual passeig del
Ferrocarril cantonada Germà Agustí de Cassà, va tenir sucursals a Algesires, Portugal.
25. Probablement la Lola es refereix al primer bombardeig del camp d’aviació que va tenir lloc el dia 26 de maig de 1938,
documentat per Xavier Niell Ciurana a Cassà, un oasi de pau en temps de guerra? (octubre-novembre 2017)