Page 97 - Conferencies de l'Arxiu 4

DELS DONES DEL FRANQUISME 97

La Sección Femenina
La Sección Femenina de Falange Española va tenir
molt a veure en la consolidació del model femení
que situava la dona en la submissió absoluta. La
família, com a rèplica d’un sistema feixista, havia
de funcionar amb una clara jerarquia on el seu cap,
el líder, era l’home. Aquest model va funcionar fins
als anys seixanta, quan el Plan de Estabilización y
Liberalización Económica de 1959 va requerir do-
nes modernes adaptades als nous temps, amb una
certa iniciativa i autonomia. En conseqüència, la
10
legislació que afectava les dones va haver d’am-
pliar els seus drets.
La Sección Femenina va funcionar des de l’any
1934 fins a l’any 1977, quaranta-tres anys exercint
el seu poder sobre gairebé tres generacions. Fun- Aquest carnet que acreditava haver fet el Servicio Social
es va expedir un any després de la mort del dictador. Font:
cionava com una xarxa, amb delegats professio- arxiu particular.
nals provincials i locals, que administrava els seus
programes i polítiques arreu del país. Acabada la
guerra es va apoderar del control de totes les or- professionals. Fins i tot per obtenir el permís de
ganitzacions femenines que hi havia i, aprofitant-se conduir. 12
dels seus actius, va aconseguir arribar fàcilment a Tot i això, en el món rural la Sección Femenina no
tothom. Ràpidament, va ser l’única de tot l’estat. 11 va tenir gaire presència. Les distàncies i la dificultat
Per poder tenir més presència entre la població d’accés, les formacions, els ambients tancats, la
femenina, va instaurar el Servicio Social, una insti- manera de veure el món i el ritme de vida en varen
tució d’auxili social que les formava per ser bones ser la causa. “Sé que hi havia alguna cosa, però
patriotes, cristianes, esposes i mares. Era obliga- em sembla que només eren noies que estaven bé,
tori per totes les dones d’entre setze i trenta-cinc que les treballadores poc que hi estàvem, poc hi
anys. S’allargava sis mesos, repartits en dues anàvem en aquests llocs, teníem altres mals de
fases: una primera de formació moral, domèstica caps”, “Eren situacions molt diferentes. Les de
13
i social, que s’impartia a un Hogar de la Sección la falange eren d’en Franco. Jo no. I mai em van
Femenina, i una segona fase de prestació de ser- obligar a anar”.
14
veis a hospitals, geriàtrics i orfenats. Així l’estat El model femení consistia a ser una bona esposa
garantia l’adoctrinament de la població femenina i i mare. “Una bona dona havia de cuidar-se de la
alhora tenia mà d’obra gratuïta en un espai laboral casa, dels fills i tirar-ho tot endavant [...]. Un bon
tradicionalment femení. home jo considero que havia de ser com el meu
Era imprescindible per les dones complir el “deber pare, que si havia d’ajudar la meva mare, l’ajuda-
nacional” del Servicio Social per exercir funcions va”. “La qüestió era aquesta: casar-te, tenir fills,
15
públiques, treballar a l’administració o tenir títols portar-te bé amb tots”. 16

10. (2004) RODRÍGUEZ LÓPEZ, S. La falange femenina y construcción de la identidad de género durante el franquismo.
Universidad de Almería.
11. OFER, I. La legislación de género de la Sección Femenina de la FET. Acortando distancias entre la política de élite y la de
masas, Historia y política, núm. 15. Universidad Complutense de Madrid.
12. FRÍAS CORREDOR, C.; RUIZ CARNICER, M. A. (Coord.) Nuevas tendencias historiográficas e historia local en España: actas
del II Congreso de Historia local de Aragón, REBOLLO MESAS, Pilar, “El Servicio Social de la mujer de Sección Femenina de
Falange. Su implantación en el medio rural” (2001) ISBN 84-8127-112-8, p. 297-316.
13. Testimoni de Lola Basart Carbó.
14. Testimoni de Lola Ors Tibau.
15. Testimoni de Lola Basart Carbó.
16. Testimoni de Lola Ors Tibau.