Page 96 - Conferencies de l'Arxiu 4

96

femení seran trets ben diferents i així els situarà en justifica la filiació patrilineal i la pertinença dels fills
l’entramat social. 7 al pare, contemplada per les lleis.
Rousseau ho va definir en el segle xviii. Per a la D’altra banda, en l’imaginari, una dona sense fills
Il·lustració, la naturalesa de les dones les orientava es considerava una dona incompleta, un camp
9
a la domesticitat —l’espai privat— i les allunyava erm. Antigament, es deia que “no valia com a
de l’espai públic i polític, de domini masculí. Aquest dona” perquè quina funció té la terra, el camp, si
estatus prepolític les convertia en súbdites, donat no és la de donar fruits?
que l’ésser polític era la pedra angular d’aquella so- Aquesta va ser una idea central de la feminitat en
cietat emergent. el franquisme. La maternitat. Era l’única possibilitat
Segons aquest raonament, totes i cadascuna de de realització d’un model que les mateixes dones
les dones havien de ser, de forma innata, discre- transmetien. I la que renunciava a tenir fills o no
tes, poc temperamentals, emotives, empàtiques, podia —difícilment es considerava l’esterilitat de
amb vocació assistencial, instint maternal i desig l’home— era estigmatitzada socialment.
familiar; aptituds aptes per l’espai domèstic. Mai
amb responsabilitats rellevants, donat que no se’ls LA DONA EN EL FRANQUISME
atribuïa la capacitat d’assumir-les. Amb el franquisme, les dones espanyoles van patir
Aquest model s’ha anat desvirtuant amb el temps, una forta repressió dels drets i les llibertats que ha-
però encara és ben lluny de desaparèixer. vien aconseguit amb la II República i que les iguala-
va amb les europees, empoderades en el període
El model de dona-mare-camp d’entreguerres.
Un dels trets objectivable de la definició, potser el El govern republicà va considerar les dones, per
més poderós, és la relació que cada gènere esta- primer cop, ciutadanes de ple dret. L’1 d’octubre
bleix amb la procreació. Es tracta d’un model de de l’any 1931, després d’un enfrontat debat a les
procreació d’origen antic i rural, però que també Corts Constituents protagonitzat per la diputada
el trobem a societats modernes i industrials. De- Clara Campoamor, s’aprovà el dret a vot. Poste-
laney, autora d’aquest model, ens explica que en riorment, tot un seguit de reformes van donar a la
8
l’imaginari “El fill prové de la llavor. [...] L’home dona drets laborals i civils que les permetia ser res-
aporta la llavor que conté l’essència del fill. La dona ponsables de la seva vida, tenir una feina, diners i
aporta la nutrició i el context nutritiu pel fetus”. En independència personal.
aquesta concepció, el cos de la dona “[...] és un mi- Però l’estat franquista tenia un projecte diferent,
tjà de nutrició generalitzat, com la terra, que qualse- ben clar i definit, per a les dones. Elles havien de
vol dona pot aportar. Això afecta el creixement físic ser les guardianes dels valors tradicionals d’una
i el desenvolupament del fetus, però no afecta de Espanya que el règim concebia com la “darrera re-
cap manera la seva identitat, que prové de l’home”. serva espiritual d’Occident”. Recloses dins l’àmbit
Així, les dones es construeixen simbòlicament com domèstic, la seva funció era reproduir els valors
camps en el quals els homes implanten la sement franquistes-catòlics, des de la llar i la família.
definidora. Com que, segons el mateix model, la Per això va recuperar el codi civil de 1889 i, desen-
llavor es transmet de generació en generació, el volupant una legislació patriarcal, va discriminar total-
que aporta l’home i la dona en la procreació és ment les dones que varen quedar, de nou, sota l’au-
ben diferent: ell aporta l’essència —que a més a toritat primer del pare i, un cop casades, del marit.
més és ancestral—, i ella, el material, la substància Artículo 57 El marido debe proteger a la mujer, y
física que mai és definidora. D’aquesta manera es ésta obedecer al marido.

7. 1981 (1998) HARRIS, M. Introducción a la antropología general, Alianza editorial, col·lecció Ciències socials (sisena edició
revisada).
8. 1991 (1998) DELANEY, C. “Sobre la naturalització d’un poder ‘no terrenal’: la teoria de la proceació en termes de la llavor i el
camp”, dins ROIGÉ, X. i d’altres (Eds.) Antropologia del parentiu. Barcelona: Ed. Icaria.
9. Tema tractat a l’obra de teatre popular Yerma de Federico García Lorca, representada per primer cop l’any 1934 al Teatro
Español de Madrid.