Page 99 - Conferencies de l'Arxiu 4

DELS DONES DEL FRANQUISME 99

A banda de definir les funcions de mare i esposa, i cantàvem el Cara al Sol. I parlàvem en castellà,
el model també definia l’adjectiu: bona. La propa- sempre”. Els símbols masculins imperaven de
18
ganda i publicitat de l’època s’encarregava de di- nou. No hi havia cap personalitat activa —cap lla-
fondre’l. Una bona esposa havia de ser pacient, vor— simbòlica o curricular, que fes referència al
servicial, correcta en tot moment, no queixar-se gènere femení.
mai, tenir cura de la llar, dels fills i del marit, a qui Les nenes generalment anaven a l’escola fins als
havia d’obeir. És a dir, la seva existència estava dotze anys, edat que coincidia amb la comunió so-
condicionada sempre als altres. lemne, de manera que perdien qualsevol possibi-
litat de formació fora de l’àmbit domèstic. Deixar
L’escola i el món laboral femení l’escola era un fet inqüestionable, no contempla-
ven l’opció de continuar estudiant, “Sabia que no
L’escola és el primer espai de socialització dels 19
infants, després de la família. L’escola anterior al ho podia fer i no m’ho vaig pas plantejar mai”.
franquisme, l’Escola Nova de la II República, va Cal distingir entre les cases de famílies benestants
estar influenciada per humanistes com Maria Mon- de les treballadores, on els sous de les criatures
tessori, col·laboradora de la Institución Libre de eren essencials per mantenir la casa. La majoria
Enseñanza. Era una pedagogia que no segregava de nois també deixaven els estudis, però ells s’ini-
nenes i nens, era laica, integradora, permanent, no ciaven en l’aprenentatge d’algun ofici que esdevin-
avaluadora i fomentava el respecte a les diverses dria la seva professió. Les nenes quedaven a casa
personalitats de l’alumnat. Un model que actual- ajudant o s’ocupaven fora “servint”, tenint cura de
ment es vol reproduir absolutament descontextua- criatures més petites que elles o fent companyia
litzat. Però aquest és un altre tema. a gent gran. Algunes podien treballar a fàbriques
Aquest model va ser condemnat i anul·lat pel règim o a tallers de costura i acabar sent modistes pro-
franquista. Diverses ordres oficials van modificar fessionals.
radicalment el sistema pedagògic i el currículum.
La introducció de la religió, la doctrina catòlica a Matrimoni, l’obligat destí de la dona
les aules, dotar de fort contingut patriòtic l’assig- En general, el prometatge i el festeig eren l’inici
natura d’Història varen ser alguns dels canvis. El del fi per la vida professional de les dones, que fi-
règim, també orientava la formació dels mestres nalitzava definitivament amb el matrimoni. El règim
per “poder paliar la deformación espiritual” rebuda acceptava el treball femení, però només per les
fins al moment. dones solteres. Els reglaments laborals orientaven
Va segregar noies i nois per llei, calia una “for- obertament aquesta situació, amb excedències i
mación peculiar” per cada sexe. Els motius feien dots.
referència a la moralitat cristiana i l’eficàcia peda- “El personal femenino que contraiga matrimonio
gògica. A banda dels aprenentatges bàsics, les quedará en situación de excedencia forzosa en
tasques de la llar formaven part del currículum de tanto no se constituya en cabeza de familia. [...]
les nenes. Este personal recibirá, en concepto de dote una
Por razones de índole moral y de eficacia peda- cantidad equivalente a tantas mensualidades del
gógica, la Ley consagra el principio cristiano de la último sueldo que perciba como años de servicios
separación de sexos en la enseñanza. 17 haya prestado, con el límite máximo de doce men-
Es van introduir tot un seguit d’elements simbòlics sualidades”. 20
per familiaritzar l’alumnat amb el nou govern. La A més a més, amb la Ley de Contrato de Trabajo
fotografia del dictador i el crucifix amb Jesucrist de 1944 les dones casades es van equiparar als
presidien les aules, i el cant diari de l’himne falan- menors d’edat. No podien treballar sense el per-
gista era obligatori, “[...] ens feien aixecar la mà mís del marit i només podien rebre el seu sou si

17. Llei del 17 de juliol 1945 sobre educació primària.
18. Testimoni de Lola Ors Tibau.
19. Testimoni de Lola Basart Carbó.
20. Reglamentación de Trabajo de la Compañía Telefónica Nacional de 20 de junio de 1947.