Page 57 - Conferencies de l'Arxiu 3

LA GUERRA DE CUBA (1895-1898): EL FRACÀS DEL PROJECTE NACIONAL ESPANYOL 57

d’il·lusió, de la població de Girona quan s’atansava
a l’estació del tren per rebre el retorn dels soldats.
Palol, que en aquells dies tenia només 13 anys,
acompanyà els seus familiars a rebre el fill d’un
masover, tot esperant escoltar relats fantàstics
del soldat repatriat: “Jo en sabia episodis, aquells
episodis de batalles brillants, de soldats i bande-
res multicolors, que els cromos ens presentaven; i
sabia de trochas i de maniguas i els noms dels fili-
busters, en Maceo, en Máximo Gómez... I confiava
que ell, que les havia viscut, m’ho contés amb més
entusiasme”, però la realitat fou molt diferent i el
soldat, com la majoria dels seus companys, arriba-
va en una situació deplorable. “Fou una visió cor-
prenedora: vestit d’un uniforme lleuger de raiadillo
se li endevinaven, tremoloses, les poques carns
que tenia; el seu rostre cadavèric, d’un verd assa-
franat, era estranyament il·luminat per uns ulls que
brillaven intensament al fons de les conques amo-
ratades; les mans, com garfis, estrenyien la manta
sobre el cos, cercant la calor que no tenia”. 24
Segons dades recollides per Josep Víctor Gay, el
nombre de baixes de soldats de la província de Gi-
rona, comptabilitzades entre l’1 d’abril i el 10 de
setembre de 1898, fou de 271, distribuïdes de la
següent manera: en camp de batalla, 10; per feri-
des rebudes en acció de guerra, 3; per vòmit i la
malària, 87; per malalties comunes en campanya, El sanguinari capità general, Valerià Weyler. (Font: La Ilustra-
25
171. Segons dades oficials havien mort 1.123 ción Española y Americana, Madrid, 30 de gener del 1896).
soldats catalans.
I continuant amb les dades, apuntem les informa-
cions aportades per l’historiador de Sant Feliu de de viure aquests joves i la nefasta política del go-
Guíxols Àngel Jiménez: dels 1.308 soldats de la vern espanyol i dels seus comandaments militars.
lleva de la zona militar de Girona del 1897, 67 ha- L’estat d’excitació i de repulsa de la ciutadania de
vien de sortir de Sant Feliu. A l’octubre del mateix l’Estat espanyol gairebé es descontrolava, i es
any, el Ministeri de la Guerra disposà la reconcen- constatava en les protestes al carrer, i també en
tració dels reclutes de la lleva del 1896 “pertene- els comunicats de repulsa de diverses institucions
cientes al cupo de Cuba”, que eren a casa. Així municipals. El regidor de l’Ajuntament de Cassà de
mateix, s’ordenà el reclutament de tots els joves la Selva Jaume Teixidor proposava en el ple muni-
“del cupo de Ultramar” que havien presentat re- cipal del 24 de novembre de 1898 que se suprimís
curs. Pel febrer de 1898 es celebrava a la sala de el servei militar obligatori: “Pidió se sirva fijarse en
sessions de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols lo perjudicial y costoso que para la agricultura y la
el sorteig de mossos i es reclutaren 83 guixolencs industria es el servicio militar con el carácter de ge-
més. 26 neralidad que se le ha dado, puesto que afecta a
El retorn dels soldats de Cuba va posar al des- todos los jóvenes en la edad que son más útiles
cobert la deporable situació en què havien hagut para toda clase de trabajos industriales o fabriles

24. PALOL, 1991: p. 29-30.
25. GAY, 1998: p. 87.
26. JIMÉNEZ, 1998: p. 94-95.