Page 53 - Conferencies de l'Arxiu 3

LA GUERRA DE CUBA (1895-1898): EL FRACÀS DEL PROJECTE NACIONAL ESPANYOL 53

Imatge d’una família cubana (Font: Estudio fotografia Otero y Colominas. San Rafael, 32, l’Havana).

Davant de l’eventualitat de perdre el domini co- vament a Cuba; la crisi econòmica dificultava po-
lonial de Cuba, els sectors oligàrquics espanyols der suportar les despeses de la guerra, agreujada
admetien en la intimitat que preferien una Cuba lli- per la negativa europea a facilitar nous préstecs;
gada als EUA que no pas una Cuba independent. la mort de Cánovas del Castillo –s’especulà que
Consideraven que era una millor fórmula per sal- podia haver estat propiciada per agents revolucio-
vaguardar els seus interessos. De fet, en el subs- naris antillans residents a Europa– va commocio-
trat de la reivindicació/negació autonòmica –i tam- nar l’opinió pública; s’estengué el rebuig universal
bé independentista– existien clares motivacions de la política de reconcentració. Res feia esperar
econòmiques. Espanya volia tenir Cuba sota el una sortida que no fos la derrota. Malgrat que en
seu control per monopolitzar aquell mercat, Cuba el mes de gener de 1898 l’integrisme espanyol en-
desitjava trencar qualsevol tipus de dependència cara rebutjava qualsevol mena d’autonomia per a
per orientar les seves exportacions i importacions Cuba i es dedicava a organitzar una manifestació a
a les seves veritables necessitats i en les millors l’Havana, proferint consignes com: “Visca Weyler,
condicions i, finalment, els EUA donaven suport als fora Blanco”, com a prova que preferien la radica-
moviments independentistes, no per simpatia a la litat d’un capità general abans que la certa mode-
causa cubana, sinó per controlar el mercat antillà. ració de l’altre.
Tot plegat, un complicat joc d’interessos. Amb tot, El 12 d’agost del 1898 es signava l’armistici entre
davant el dilema entre guerra o la concessió de la Espanya i els EUA, segons el qual Espanya renun-
independència, alguns sectors d’esquerra espan- ciava a Cuba i a Puerto Rico. Uns mesos més tard,
yols, com els socialistes, defensaren, aleshores, el desembre es formalitzava l’acord amb la Pau de
la segona opció. París: Espanya perdia totes les seves possessions
El govern espanyol havia encetat l’any 1898 molt ultramarines –excepte les Carolines, que seran
desgastat. Havien augmentat les pressions exerci- venudes a Alemanya el 1899, i les Marianes–. Les
des per la població, especialment per part de les Filipines també foren cedides als nord-americans a
mares que veien com els seus fills morien massi- canvi d’una indemnització de 20 milions de dòlars.