Page 49 - Conferencies de l'Arxiu 3

LA GUERRA DE CUBA (1895-1898): EL FRACÀS DEL PROJECTE NACIONAL ESPANYOL 49

Interior de la badia de l’Havana. (Font: Estudio fotografia Otero y Colominas. San Rafael, 32, l’Havana).

les armes a la mà– a l’espanyolitat va sorgir a Cuba tropicals i només un 4% en combat–). Amb tot,
a partir de 1868. Allà, com a reacció a l’espanyo- la idea originària del govern espanyol a l’hora de
lització imposada de manera despòtica pels admi- traslladar massivament soldats a Cuba responia a
nistradors arribats de la metròpoli, s’establiren les l’objectiu d’espanyolitzar l’illa. Difícilment, però, el
bases del nacionalisme cubà que aviat va arrelar sentiment d’espanyolitat d’aquests soldats podia
entre la immensa majoria de la població de l’illa”. 6 ser massa elevat, atès que majoritàriament la tro-
Ideològicament l’exèrcit espanyol era molt feble. La pa la constituïa un conjunt de joves d’extracció so-
majoria de soldats ho eren per no haver pogut redi- cial baixa –no havien pogut satisfer els diners que
mir-se de l’obligació militar. La duresa i hostilitat de costava lliurar-se de les obligacions militars– i, per
les condicions del territori cubà (clima, malalties...) tant, poc convençuts de la seva comesa “patriòti-
feien complicada l’adaptació dels joves soldats ca”. D’altra banda, la poca tradició de disposar al
provinents d’Espanya. Hauríem de plantejar quants llarg del segle XIX d’un enemic exterior (des de la
dels més de 200.000 soldats arribats d’Espanya Guerra del Francès) podria explicar la feblesa dels
no van acabar simpatitzant amb la causa cubana, sentiments espanyolistes. En aquest sentit, i pre-
o quants, si més no, d’aquest elevat contingent no nent el fil argumental de Borja de Riquer, les cam-
van acabar esdevenint emigrats residents a l’illa, panyes d’exaltació patriòtica promogudes durant
i que per tant no van retornar al seu lloc d’origen les guerres colonials de 1859-1860, 1868-1878 i
(cal dir que més de la meitat van morir com a con- 1895-1898 foren massa oportunistes i conjuntu-
seqüència, directa o indirecta, del conflicte –s’es- rals perquè els seus efectes penetressin en les
tima que en un 45% fou per causa de les febres consciències populars. 7

6. RIQUER, 2000: p. 272.
7. RIQUER, 2000: p. 41.