Page 49 - Conferencies de l'Arxiu 3
P. 49

LA GUERRA DE CUBA (1895-1898): EL FRACÀS DEL PROJECTE NACIONAL ESPANYOL  49










































            Interior de la badia de l’Havana. (Font: Estudio fotografia Otero y Colominas. San Rafael, 32, l’Havana).



            les armes a la mà– a l’espanyolitat va sorgir a Cuba   tropicals i només un 4% en combat–). Amb tot,
            a partir de 1868. Allà, com a reacció a l’espanyo-  la idea originària del govern espanyol a l’hora de
            lització imposada de manera despòtica pels admi-  traslladar massivament soldats a Cuba responia a
            nistradors arribats de la metròpoli, s’establiren les   l’objectiu d’espanyolitzar l’illa. Difícilment, però, el
            bases del nacionalisme cubà que aviat va arrelar   sentiment d’espanyolitat d’aquests soldats podia
            entre la immensa majoria de la població de l’illa”. 6  ser massa elevat, atès que majoritàriament la tro-
            Ideològicament l’exèrcit espanyol era molt feble. La   pa la constituïa un conjunt de joves d’extracció so-
            majoria de soldats ho eren per no haver pogut redi-  cial baixa –no havien pogut satisfer els diners que
            mir-se de l’obligació militar. La duresa i hostilitat de   costava lliurar-se de les obligacions militars– i, per
            les condicions del territori cubà (clima, malalties...)   tant, poc convençuts de la seva comesa “patriòti-
            feien complicada l’adaptació dels joves soldats   ca”.  D’altra banda, la poca tradició de disposar al
            provinents d’Espanya. Hauríem de plantejar quants   llarg del segle XIX d’un enemic exterior (des de la
            dels més de 200.000 soldats arribats d’Espanya   Guerra del Francès) podria explicar la feblesa dels
            no van acabar simpatitzant amb la causa cubana,   sentiments espanyolistes. En aquest sentit, i pre-
            o quants, si més no, d’aquest elevat contingent no   nent el fil argumental de Borja de Riquer, les cam-
            van acabar esdevenint emigrats residents a l’illa,   panyes d’exaltació patriòtica promogudes durant
            i que per tant no van retornar al seu lloc d’origen   les guerres colonials de 1859-1860, 1868-1878 i
            (cal dir que més de la meitat van morir com a con-  1895-1898 foren massa oportunistes i conjuntu-
            seqüència, directa o indirecta, del conflicte –s’es-  rals perquè els seus efectes penetressin en les
            tima que en un 45% fou per causa de les febres   consciències populars. 7







            6. RIQUER, 2000: p. 272.
            7. RIQUER, 2000: p. 41.
   44   45   46   47   48   49   50   51   52   53   54