Page 52 - Conferencies de l'Arxiu 3

52

res, darrere el nacionalisme espanyol –escenificat donat motius per axó, ó si, sense que la política
en els grans acomiadaments fets als soldats que espanyola á Cuba hagi sigut vexatoria, sense que
embarcaven rumb a Cuba– s’hi amagaven, també, en la governació de les Antilles hagin predominat
forts interessos econòmics de sectors socials que sobre la justicia’ls interessos de tota mena”. 12
s’enriquien amb el negoci de la guerra (finançament La intervenció americana havia generat diver-
de la travessia, de l’avituallament de la tropa i, fins ses accions de resposta patriòtica. Per exemple,
i tot, de les pròtesis emprades pels soldats esgue- l’Ajuntament de Girona, el 4 de maig, responia a
rrats). La rebuda a l’illa també era espectacular. El una crida nacional –o sigui, del govern espanyol–
discurs de les autoritats, uniforme: només es par- en forma d’una subscripció popular a la qual apro-
lava de la nació i de patriotisme. A més, les auto- va la concessió de 5.000 pessetes, per meitat en-
ritats espanyoles cercaven referents a Europa que tre l’any 1898 i el 1899, i pren la decisió de limitar
justifiquessin la dominació a Cuba. Així, Cánovas les despeses de les Fires de Girona.
del Castillo afirmava que Cuba era l’Alsàcia-Lorena Els americans, a banda del fet puntual del Maine,
d’Espanya i, per tant, “una part irrenunciable de s’havien carregat d’arguments per a la intervenció:
la pàtria”, mentre que Castelar considerava que si se sentien suficientment forts per no témer l’opi-
els anglesos tenien tot el dret a dominar Irlanda, nió de França i Anglaterra, i atenien les demandes
els espanyols encara més l’illa cubana. Per Espan- de molts homes de negocis nord-americans que
ya el concepte d’autonomia era, històricament, de demanaven al seu president que aturés els perjudi-
molt mal assimilar. Com comentava un ambaixador cis que patien les seves propietats i el comerç per
americà l’any 1897, tot plegat es reduïa a “la inca- culpa de la guerra.
pacitat absoluta de la mentalitat oficial espanyola
d’entendre l’autonomia tal com la comprenien els En les negociacions que s’endegaren entre el go-
americans o els anglesos”. La cultura militar es- vern espanyol i l’americà (que plantejaven la venda
11
panyola, tan propícia a enaltir valors com l’honor i de l’illa als americans), els cubans sempre en resta-
la integritat (que a la pràctica es traduïa habitual- ren al marge. L’exèrcit cubà, però, havia deixat clara
ment en el més pur exercici de corrupció), entenia la seva indisposició a pactar si no es respectava la
que concedir espais d’autonomia significava una independència de l’illa. El sentiment nacional cubà
humiliació. ja no oferia cap mena de lectura possibilista. No
volia sentir parlar ni d’annexió ni d’autonomia. Di-
ríem que es produí una dessincronització entre els
objectius dels uns i les solucions aportades pels
4. LA INTERVENCIÓ NORD-AMERICANA altres. Com reconeixia la premsa cubana, EUA de-
El 19 d’abril del 1898 s’incorporava a la contesa clarava la guerra en uns moments en què Espanya
bèl·lica els EUA, com a conseqüència directa de la havia atès certes demandes i realitzava algunes re-
13
destrucció del Maine, ocorreguda el 15 de febrer formes. Fins i tot, el govern autonòmic a Cuba
d’aquell any (de fet, la presència d’aquest vaixell de enaltia el dret a decidir del poble cubà (malgrat la
guerra en aigües del port de l’Havana ja represen- tradicional oposició que fins feia ben poc els espan-
tava una mesura de pressió del govern americà, yols havien mostrat), per tal de persuadir els EUA
per bé que el govern espanyol no volgués adme- d’una més que segura intervenció: “El pueblo cuba-
tre-ho). Sectors periodístics del catalanisme aler- no es un pueblo americano y tiene, por lo mismo,
taven de la pèssima política del govern espanyol a perfecto derecho a gobernarse según sus deseos
l’illa: “de segur que ningú se podrá creure de bona y aspiraciones y de ninguna manera sería justo que
fé que’ls insurrectes cubans hagin sigut mirats ab se le impusiera por voluntad ajena un régimen polí-
simpatia, no pels Estats Units sinó per molts po- tico que estima contrario a su felicidad y bienestar.
bles civilisats d’Europa, sense que Espanya hagi Sería sustituir la libertad con la opresión”. 14

11. COMPANY, 1991: p. 325.
12. Lo Geronès, Girona, 20-02-1898. Pel tema de la reacció mediàtica a Girona en relació amb la pèrdua de Cuba, vegeu:
CARMANIU, 1998.
13. El Comercio, l’Havana, 22 d’abril de 1898.
14. Archivo Histórico Nacional. Madrid. Secció Ultramar. Govern Cuba. Lligall 4898.