Page 54 - Conferencies de l'Arxiu 3
P. 54

54





               5. LA INJUSTÍCIA I EL CLASSISME DEL             En aquell moment s’obria la possibilitat de presen-
               SERVEI MILITAR                                  tar al·legacions. Posteriorment, es procedia a un
               Hem comentat més amunt que una participació     sorteig: els mossos que treien una bola amb un nú-
               molt estesa dels ciutadans catalans –i espanyols–   mero alt quedaven exclosos per excedent de con-
               a Cuba, més enllà de l’econòmica, fou la genera-  tingent, però en esclatar la guerra de Cuba la mobi-
               da a través de les obligacions militars: de 10.000   lització fou absoluta, i a més molts dels excedents
               soldats de l’exèrcit espanyol que hi havia a Cuba   de contingent de lleves anteriors foren cridats a
               l’any 1895 es passà als 190.000 el 1898. A finals   files, fet que provocaria gran malestar i queixes,
               del segle XIX el servei militar a Espanya tenia una   ja que molts d’aquells joves ja havien format les
               durada de dotze anys, sis en servei actiu i la resta a   seves pròpies famílies i tenien la vida més o menys
               la reserva, que s’activava en cas de guerra. L’esta-  organitzada. A l’estiu de 1895 es va decidir cridar
               ment militar era certament impopular a Catalunya,   els reservistes del 1891, la qual cosa va derivar en
               atès que a la poca tradició militar existent s’hi afe-  autèntics aldarulls populars que el govern intentà
               gia la injustícia dels reclutaments i l’alta mortalitat   mitigar amb la concessió d’ajuts econòmics als fa-
               dels soldats destinats a les guerres d’ultramar.  miliars dels reservistes cridats a files.
               Cada ajuntament tenia la responsabilitat de convo-  En ocasions quan es procedia a la crida de les lle-
               car públicament, a inicis de cada any, els joves que   ves, hi havia absències de joves, més o menys jus-
               complirien 19 anys, a partir de la llista de mossos   tificades pel fet d’haver emigrat a les colònies es-
               del seu municipi que havia elaborat. Sovint existia   panyoles d’Amèrica amb la intenció de millorar el
               un cert descontrol en els allistaments, ja que el Re-  seu estatus econòmic, circumstància prou habitual
               gistre Civil podia presentar imprecisions (a voltes   en la Catalunya del segle XIX. Davant d’aquesta
               s’intentava pal·liar el problema recorrent als llibres   situació, el govern feia anys –el 1861– que havia
               parroquials de naixements), però a mesura que   dictat una reial ordre en què s’establia l’obligato-
               el conflicte bèl·lic s’agreujava el govern espanyol   rietat d’una declaració dels pares o familiars del
               pressionava els ajuntaments, la qual cosa provo-  lloc on eren els emigrants, que abans de marxar
               cava multes i sancions per a mossos no allistats i   dipositessin una fiança. Si no s’acomplia, els jo-
               per a les seves famílies. Una vegada tancat l’allis-  ves passaven a ser considerats pròfugs i els fami-
               tament, es convocava, també per part de l’ajunta-  liars còmplices, amb les corresponents sancions
               ment, l’acte de classificació i declaració de soldat.   econòmiques i de presó.



































               Restes del cuirassat Maine. Episodi que propicià la intervenció nord-americana en la guerra hispano-cubana (Font: Estudio
               fotografia Otero y Colominas. San Rafael, 32, l’Havana).
   49   50   51   52   53   54   55   56   57   58   59