Page 50 - Conferencies de l'Arxiu 3

50

3. LA GUERRA DE CUBA (1895-1898) y publican revistas (...) Encuentran además eco en
La darrera i definitiva guerra, iniciada el mes de todas las Repúblicas de América”. 8
febrer del 1895, evidencia que les solucions po- En les esferes de poder d’Espanya es respirava
lítiques aportades per Espanya foren insuficients un ímpetu nacionalista espanyol. Els fracassos mili-
i plantejades a destemps. Podríem identificar tres tars al nord d’Àfrica havien fet dipositar moltes es-
etapes en aquests tres llargs anys que va durar la perances en l’exèrcit espanyol a Cuba, en el sentit
guerra: la primera, amb el capità general Arsenio de restituir una part de l’honor perdut. A finals de
Martínez Campos, quan la guerra s’estengué per la guerra, la gestació d’un “patrioterisme” espan-
tota l’illa; la segona fou una etapa de màxima dure- yol, molt més radical i encès que el que s’havia
sa, amb el sanguinari capità general Valerià Weyler practicat fins aleshores, responia a una actitud de
i, finalment, la tercera etapa, amb la definitiva inter- resposta a la intervenció dels EUA, i va tenir en un
venció dels EUA. model de premsa molt “militarista” el principal ins-
Martínez Campos arriba a Cuba amb 7.000 homes trument difusor dels seus principis, els quals ser-
de reforç. La seva estratègia consistia a separar vien per combatre, també, les incipients manifes-
les classes mitjanes i altes criolles de les classes tacions regionalistes de Catalunya i el País Basc.
populars, a través d’un discurs que fomentava la Amb tot, l’operació d’activar la fibra espanyolista
por entre la classe mitjana cubana tot apel·lant a presentava serioses dificultats. És conegut el fet
una hipotètica revolta de la població de raça negra. que en d’altres conflictes sud-americans, com la
Mentrestant, el cap del govern espanyol, Cáno- batalla d’El Callao el 1866 –en el context de la
vas del Castillo, continuava enviant homes a l’illa guerra entre el Perú i Mèxic–, o bé en el conflic-
i emetia un emprèstit a l’interior del país per su- te amb Alemanya per les illes Carolines, el govern
fragar les despeses de la guerra. Davant de la ca- espanyol va intentar activar una artificial conscièn-
tastròfica situació bèl·lica dimitia Martínez Campos cia patriòtica. Però pretendre cercar adhesions
i era substituït, a inicis de l’any 1896, pel general patriòtiques inqüestionables a l’any 1895, sobretot
Weyler, el qual havia estat fins aleshores capità ge- en un conjunt de joves militaritzats per la força i la
neral de Catalunya. discriminació econòmica, resultava una maniobra
Cuba va plantejar la guerra del 1895 com la sortida clarament condemnada al fracàs.
dràstica a una situació cada vegada més insosteni- Intentar resseguir de manera fidedigna l’evolució
ble. Espanya va fer un darrer esforç per continuar de la guerra a través dels comunicats oficials era
el seu domini a Cuba, i va enviar 220.285 soldats complicat. L’escriptor i periodista gironí Joan Vin-
a l’illa. L’exèrcit cubà el formaven uns 4.000 mam- yas i Comas evocava aquesta circumstància en les
bisos, per tant la desigualtat numèrica era d’una seves memòries: “Les notícies que arribaven al
proporció molt elevada. La guerra per la indepen- públic per mitjà de comunicats oficials durant els
dència encetada l’any 1895 presentava notòries primers dies de la guerra començada a Baire pel
diferències amb la del 1868-1878. Així, els im- febrer de 1895 foren de l’estil que en semblants
pulsors de la guerra dels Deu Anys procedien de casos solen emprar els governs espanyols, i se-
les capes altes i mitjanes de la societat criolla. En gurament estrangers: la insurrecció havia estat un
canvi, la guerra del 1895 tenia un caire molt més fracàs, l’esperit de la població cubana es manifes-
popular. Compartiríem, doncs, la idea que expres- tava resolt en favor de la madre patria, les quatre o
saven els federalistes, en el sentit d’explicar que cinc partides compromeses corrien per la manigua
la insurrecció no era obra d’aventurers ni de gent defugint la topada, i dels pocs que la componien en
estranya a l’illa, sinó que era la resposta a un sen- moria almenys la meitat a cada encontre, donant la
timent general contra la metròpoli i d’un extens de- casualitat que gairebé tots els morts eren cabeci-
sig d’independència: “Con ellos están hombres de llas, encara que alguns d’aquests no devien quedar
ciencia, abogados, médicos, escritores de nota, més que estabornits perquè al cap de pocs dies
propietarios, capitalistas. Tienen en los Estados tornaven a matar-los com si res”. 9
Unidos clubs numerosos, ya de varones, ya de Com explicava Pi i Margall en el seu òrgan d’ex-
hembras; convocan meetings, escriben periódicos pressió El Nuevo Régimen el 12 de setembre de

8. El Nuevo Régimen, Madrid, 22 d’octubre de 1897.
9. VINYAS i COMAS, 1932: p. 102-103.