Page 48 - Conferencies de l'Arxiu 3
P. 48

48











































               L’Havana al segle XIX (Gravat de J. Bachman, Nova York, 1851). Font: col·lecció de Manuel Fernández Santalices.



               lars”.  La revista La España Regional ho detectava   La via per arribar a defensar l’ideal independentista
                    2
               abans de la darrera guerra cubana: “En España no   cubà podia ésser doble. D’una banda, represen-
               hay verdadera conciencia nacional porque en rea-  taria la conclusió d’un procés intel·lectual, covat
               lidad no hay nación, ni menos aún unidad nacional,   en l’àmbit del liberalisme cubà del vuit-cents, i de
               sinó un conjunto de nacionalidades dentro de un   l’altra, podia respondre simplement a un estímul
               solo Estado”.                                   negatiu, en aquella persona que sent perjudicats
                            3
                                                               els seus interessos per la dominació colonial, i per
                                                               la  corrupció  que  generava.   Certament,  aquesta
                                                                                         5
                                                               doble via podria arribar a ser –i sovint ho era– la
               2. LA VIA INDEPENDENTISTA CUBANA                cara de la mateixa moneda. Des d’Espanya, els li-
               COM A RESPOSTA A LA INSENSIBILITAT              berals feia anys que s’havien entestat a imposar el
               DELS GOVERNS ESPANYOLS                          nacionalisme espanyol arreu de la Península, però
               Les darreres dècades del segle XIX foren extraor-  d’un temps ençà, els seus esforços per estendre’l
               dinàriament convulses a l’illa de Cuba. L’any 1868   a la colònia s’havien intensificat. La violenta reac-
               és el punt d’arrencada d’una estratègia cubana que   ció cubana responia, a criteri de l’historiador Borja
               plantejava com a solució l’emancipació del domini   de Riquer, a aquesta situació: “Sovint s’oblida que
               espanyol a través de les armes. 4               la primera mostra de rebuig massiu i explícit –amb






               2. RIQUER, 2000: p. 41.
               3. La España Regional, Barcelona, tom VII, 1889, p. 182. Per aprofundir en l’estudi de La España Regional consulteu: CATTINI
               (2011), p. 17-40.
               4. Per la relació entre els nacionalismes cubà, espanyol i català vegeu: COSTA,2006, 2013 i 2016.
               5.  De fet, l’avenç del catalanisme polític de finals del segle XIX responia, també, a la reivindicació d’una administració pública més
                 racional i efectiva, que contrastava amb una fraudulenta pràctica en l’exercici del poder.
   43   44   45   46   47   48   49   50   51   52   53