Page 48 - Conferencies de l'Arxiu 3

48

L’Havana al segle XIX (Gravat de J. Bachman, Nova York, 1851). Font: col·lecció de Manuel Fernández Santalices.

lars”. La revista La España Regional ho detectava La via per arribar a defensar l’ideal independentista
2
abans de la darrera guerra cubana: “En España no cubà podia ésser doble. D’una banda, represen-
hay verdadera conciencia nacional porque en rea- taria la conclusió d’un procés intel·lectual, covat
lidad no hay nación, ni menos aún unidad nacional, en l’àmbit del liberalisme cubà del vuit-cents, i de
sinó un conjunto de nacionalidades dentro de un l’altra, podia respondre simplement a un estímul
solo Estado”. negatiu, en aquella persona que sent perjudicats
3
els seus interessos per la dominació colonial, i per
la corrupció que generava. Certament, aquesta
5
doble via podria arribar a ser –i sovint ho era– la
2. LA VIA INDEPENDENTISTA CUBANA cara de la mateixa moneda. Des d’Espanya, els li-
COM A RESPOSTA A LA INSENSIBILITAT berals feia anys que s’havien entestat a imposar el
DELS GOVERNS ESPANYOLS nacionalisme espanyol arreu de la Península, però
Les darreres dècades del segle XIX foren extraor- d’un temps ençà, els seus esforços per estendre’l
dinàriament convulses a l’illa de Cuba. L’any 1868 a la colònia s’havien intensificat. La violenta reac-
és el punt d’arrencada d’una estratègia cubana que ció cubana responia, a criteri de l’historiador Borja
plantejava com a solució l’emancipació del domini de Riquer, a aquesta situació: “Sovint s’oblida que
espanyol a través de les armes. 4 la primera mostra de rebuig massiu i explícit –amb

2. RIQUER, 2000: p. 41.
3. La España Regional, Barcelona, tom VII, 1889, p. 182. Per aprofundir en l’estudi de La España Regional consulteu: CATTINI
(2011), p. 17-40.
4. Per la relació entre els nacionalismes cubà, espanyol i català vegeu: COSTA,2006, 2013 i 2016.
5. De fet, l’avenç del catalanisme polític de finals del segle XIX responia, també, a la reivindicació d’una administració pública més
racional i efectiva, que contrastava amb una fraudulenta pràctica en l’exercici del poder.