Page 55 - Conferencies de l'Arxiu 3

LA GUERRA DE CUBA (1895-1898): EL FRACÀS DEL PROJECTE NACIONAL ESPANYOL 55

El periòdic republicà de Mataró El Nuevo Ideal, en es destinaven exclusivament a sufragar la guerra.
la seva edició del 10 d’agost del 1895, criticaria Amb tot, la redempció en metàl·lic del servei militar
amb vehemència les flagrants injustícies dels allis- no fou una mesura presa en exclusiva pel govern
taments militars: “Es realmente doloroso lo que de la Restauració de finals del segle XIX. Aquesta
sucede con los quintos de 1891, que después de norma legal existia, també, a països com Bèlgica,
haver prestado en el ejército activo sus servicios á Holanda, Portugal i Grècia, i a Espanya va estar
la patria, habiendo ingresado ya en la reserva, han vigent des del 1837 fins al 1931. Sens dubte, però,
vuelto á ser llamados al servicio activo para tomar i tal com escriu Carlos Dardé, la redempció en
parte de la campaña de Cuba. Muchos de ellos metàl·lic “es uno de los aspectos más injustos y
se habían casado ya y tienen hijos. Triste suerte la descriminatorios del ordenamiento legal de la épo-
del que, apenas ha empezado á ser jefe de família, ca. La cantidad a pagar estaba totalment fuera del
se ve arrancado de ella dejándola al inseguro am- alcance de las clases más desfavorecidas. Otras
paro de la protección oficial (...) existe todavía en famílias de clase media se endeudaban con tal de
España la repugnante redención en metálico (...) librar al hijo de un servicio militar cuya duración era
Al pueblo se le distraerá fàcilmente hablándole de de dos a tres años (...) el número de prófugos y de-
victorias y heroicidades llevades a cabo por sus sertores fue muy elevado en algunas provincias”. 16
hijos, y repitiéndole continuamente que eso de la A la tardor de l’any 1896, i segons la premsa de
monarquia viste mucho”. l’època, hi havia 3.000 pròfugs gironins refugiats a
Però el malestar popular també es generava pel Perpinyà, els quals causaren aldarulls per no “vo-
tracte discriminatori derivat dels allistaments. La ler-se’n moure fins que no els donessin menjar. Se-
Constitució del 1876 i les posteriors modificacions gurament com a reacció a aquests fets, el govern
legislatives especificaven que “el servei militar era francès va acordonar la frontera i el govern espan-
obligatori per a tots els espanyols”, però en reali- yol va intentar pactar amb els governs francès i
tat es permetia redimir el servei militar a qualsevol portuguès per evitar aquestes fugides”. 17
mosso que pagués 1.500 pessetes, una xifra inas- Existia una altra fórmula per evitar anar al servei
sumible per a les classes populars, que percebien militar: la substitució, que consistia que un jove pa-
un sou mitjà d’unes 22 pessetes setmanals, o sigui gava a un altre un import que oscil·lava entre les
la redempció corresponia al sou del cap de famí- 500 i les 1.250 pessetes, perquè el substituís en
lia durant tot un any. A voltes, les famílies humils les obligacions militars.
decidien invertir els estalvis de tota una vida per
procurar redimir el fill de ser mobilitzat. Cal con- Òbviament, sempre hi havia la possibilitat d’in-
siderar que l’Estat espanyol mobilitzaria, en oca- tentar eludir la llei, amb tots els riscos que això
sions, molts més joves que no pas les necessitats comportava. Ens referim als pròfugs, que eren els
militars que tenia, amb un afany merament recapta- mossos que ja ni tan sols assistien a l’acte de clas-
tori, tot esperant recaptar més diners en concepte sificació, i als desertors, que eren els joves que,
de redempció. Així mateix, en la seva línia recap- havent estat declarats soldats, fugien sense poder
tatòria, el govern espanyol feu una crida a tots els ser localitzats. És clar que la guerra de Cuba pro-
ciutadans de l’Estat a col·laborar en una subscrip- vocaria molts més casos de pròfugs i desertors.
ció nacional, a través d’una junta instituïda en cada És evident, doncs, que la guerra, des del punt de
poble. Hi ha casos documentats en què els ajun- vista humà, la suportaven els joves de classes més
taments organitzaven iniciatives col·lectives per desafavorides, amb l’agreujant que sovint aquests
recollir diners per poder pagar la redempció dels mateixos joves eren els responsables principals
quintos del municipi. 15 del manteniment econòmic de les seves famílies.
I el pitjor de tot, és que aquests diners no s’inver- Amb la seva incorporació a l’exèrcit les famílies
tien a millorar les condicions dels soldats, sinó que quedaven en situació de misèria absoluta.

15. GRAU&PUIG, 1992: p. 37-38, documenten amb exhaustivitat les gestions de l’Ajuntament de Llagostera, a la dècada dels
quaranta i cinquanta del segle XIX, per organitzar fórmules que permetessin recaptar diners per a la redempció de mossos
del municipi.
16. DARDÉ, 1997: p. 120 (citat per CUSACHS: p. 51).
17. CALVET, 2001: p. 61. L’autor cita la Revista de Sabadell del 10 d’octubre del 1896.