Page 59 - Conferencies de l'Arxiu 3

LA GUERRA DE CUBA (1895-1898): EL FRACÀS DEL PROJECTE NACIONAL ESPANYOL 59

de Cassà de la Selva s’hi conserva el document el cas de les guerres entre Espanya i Cuba, so-
Cassá de la Selva. Subscripción Nacional. Un ha- bretot la del 1895-1898, l’afectació fou, com hem
ver mensual mientras dure la guerra con los E.U. on vist, absolutament generalitzada a tot el territori de
s’informa de l’aportació dels ciutadans i diverses l’Estat espanyol. Òbviament, doncs, el municipi de
entitats de Cassà. El total recaptat fou de 1.320,05 Cassà de la Selva no en restà al marge.
pessetes, i les sumes més significatives són les de La lògica de vida ha fet desaparèixer, en aquest
l’Ajuntament, amb 400 pessetes, i “Líquido de la context històric, qualsevol possibilitat de practicar,
funció patriòtica”: 180,20. En aquest darrer cas, com a mètode de recerca, la història oral, però
suposem que es tracta dels actes patriòtics orga- sortosament, en el cas de Cassà ens beneficiem
nitzats per recaptar diners per sufragar la guerra. 28 d’una lloable iniciativa de la revista Luz y Guía de
l’any 1949, que tingué la reeixida pensada de recu-
perar la memòria d’alguns cassanencs que havien
8. LA FRAGILITAT DE LA MEMÒRIA participat a la darrera guerra cubana.
ORAL A finals de segle, Cassà de la Selva tenia gaire-
La llunyania de la darrera guerra hispano-cubana, bé 5.000 habitants, i una pròspera economia fo-
i en general tota l’experiència migratòria de cata- namentada en la indústria del suro. L’any 1892
lans a l’illa de Cuba al llarg del segle XIX, ha fet s’havia creat a Cassà el Fomento de la Industria
que quan hom parla de Cuba s’activi, encara, una Nacional Corcho-Taponera, agrupació patronal per
potent càrrega psicològica, però molt difusa, que defensar els interessos surers, així com diverses
29
en l’imaginari popular es traduïa en la idea de, para- entitats i associacions culturals i socials.
frasejant l’havanera: “el meu avi va anar a Cuba”. La guerra havia mobilitzat diversos soldats de
És cert que des d’una vessant econòmica/comer- Cassà, alguns dels quals moririen a milers de qui-
cial el fenomen migratori afectà essencialment la lòmetres de casa. Els records de tres protagonis-
zona del litoral català, amb algunes excepcions. En tes, expressats com hem dit l’any 1949, ofereixen

D’esquerra a dreta: Firmo Bertran, Josep Xifre i Joan Casadevall (l’avi Muxac). Tots ells supervivents cassanencs de la
darrera guerra de Cuba. Reproduïdes a la revista local Llumiguia del mes d’agost del 1949 i del mes de gener de 1998.

28. BOSCH, 1997.
29. BAGUÉ; CARRERAS; GUTIÉRREZ, 1990: p. 27, 50-51.