Page 61 - Conferencies de l'Arxiu 3
P. 61

LA GUERRA DE CUBA (1895-1898): EL FRACÀS DEL PROJECTE NACIONAL ESPANYOL  61




            comunica el mal estat de salut d’aquest soldat que   9. CONCLUSIONS: ESPANYA SENSE
            ha anat a Cuba”; Lluís Costeis i Bota: “el 30 de   COLÒNIES I SENSE PROJECTE
            juny de 1898 es comunica la seva mort i s’inicien   NACIONALITZADOR
            els tràmits perquè la família cobri el que li corres-  La pèrdua de les colònies al 1898 va provocar a
            pon”; Emili Maymí i Gubau: “l’11 de setembre de   Espanya un sentiment de frustració i desconcert
            1898 s’inicien els tràmits per cobrar la pensió que   absolut que no tenia res a veure amb les reac-
            li correspon”; Jaume Rich i Llovet: “ha tornat de la   cions que s’esdevingueren al llarg del segle XIX
            guerra i l’Ajuntament comunica, el 13 de setembre   amb la pèrdua d’altres colònies espanyoles. La
            de 1898, que resideix a Begur”; Joaquim Coloreu i   guerra de Cuba havia posat en evidència unes
            Cassà: “l’Ajuntament certifica que el 1897 era sol-  quantes coses. La desmesurada propaganda pa-
            dat a Cuba”; Melcior Gros i Barnés: “l’Ajuntament   triotera, al llarg del conflicte bèl·lic, practicada per
            demana que no hagi d’anar a la mili perquè té un   molts mitjans de comunicació espanyols i alguns
            germà des del 1896 a Cuba”; Pere Martí i Parra-  intel·lectuals, no va exercir gaire influència entre
            mon: “el 21 de setembre de 1898 l’Ajuntament     l’opinió pública, la qual mostrà molt poca cons-
            reclama l’òbit d’aquest soldat mort a Cuba”; Mi-  ciència nacional:  “Al pueblo le faltaban, como
            quel Mustero Dutre: “el 20 de desembre de 1898   sabemos, escuelas, fiestas, ritos, símbolos,
            l’Ajuntament comunica que ignora si aquest soldat   monumentos. Y le sobraban caciques, servicio
            destinat a Cuba resideix a Cassà”; Joan Maymí    militar descriminatorio, ineficacia y arbitrariedad
            Ponsjuan: “va tornar el 19 de setembre de 1898   administrativas diarias. De ahí su reacción de dis-
            de la guerra de Cuba en el vaixell San Ignacio”;   tancia frente al Estado y de escepticismo frente
            Salvador Sureda Llach: “el 16 de gener de 1899   a los reclamos patrióticos”.  La manera com va
                                                                                       32
            l’Ajuntament demana al Ministeri de la Guerra el   gestionar el govern espanyol el procés nacional
            certificat de defunció d’aquest soldat que va ser-  de Cuba, que va culminar amb la independència
            vir al 4t batalló 2a companyia del regiment de za-  de l’illa l’any 1898, il·lustra de forma indiscutible
            padores y minadores de Cuba. Dies més tard es    la ineptitud de les autoritats colonials i posa de
            comunica que va morir el juliol o l’agost de 1898 a   manifest que la intransigència política pot estimu-
            l’hospital de Guantánamo”; Florenci Font Torrent:   lar els posicionaments més radicals dels pobles
            “es comunica la seva mort a Cuba”; Domènec       que consideren menystinguts els seus drets més
            Botet i Carreras: “es comunica que ha actuat de   elementals. El desastre colonial de l’any 1898
            subinspector farmacèutic de 2a classe a la guerra   provocà una profunda crisi en l’Estat espanyol.
            de Cuba”;  Mateu Calzada Soler: “té dret a una   La guerra havia costat a Espanya uns 2.400 mi-
                      30
            percepció per haver anat a Cuba”; Josep Matas    lions de pessetes. El descrèdit del sistema polí-
            Oliveras: “l’Ajuntament demana un certificat de   tic de la Restauració semblava que tocava fons;
            defunció per a aquest soldat suposadament mort   s’iniciava un període en què tot era susceptible
            a Cuba”; Pere Sala: “havia servit al regiment Al-  de ser qüestionat.
            mansa, a Cuba”; Narcís Pibernat: “havia servit al   La guerra hispano-cubana del 1895-1898 va tenir
            regiment de cavalleria, a Cuba”; Arnau Comas i   una  incidència  absoluta  en  tots  i  cadascun  dels
            Boada: “rep pensió per haver servit a Cuba”;     racons de Catalunya. Hem vist com trasbalsà
            Tomàs Comas i Boada: “rep una pensió per haver   les dinàmiques habituals de la vida de Cassa de
            servit a  Cuba”;  Mateu  Salvador  Soler:  “rep  una   la Selva i com afectà moltes famílies. El coneixe-
            pensió per haver servit a Cuba”; Lluís Triola An-  ment del passat ha d’ajudar a entendre el present
            gelats: “rep una pensió per haver servit a Cuba”;   i, sobretot, ha de representar l’instrument neces-
            Marcel·lí Ros (? lletra il·legible) Olivé: “havia servit   sari per ajudar a projectar el futur. Sortosament,
            al regiment Bailén i mort a Cuba”. 31







            30.  En l’edició del 20 d’agost del 1895 el Diario de Gerona havia publicat la següent nota: “Uno de los dos farmacéuticos mayores
               designados por sorteo para cubrir vacantes en el ejército de Cuba, ha sido don Domingo Botet y Carreras, de Cassá de la
               Selva, hermano político del conocido médico oculista don Buenaventura Carreras”.
            31. CODOLÀ, 1998: p. 24-25. Totes aquestes informacions de les actes municipals han estat recollides en aquest article.
            32. ÁLVAREZ, 2001: p. 587.
   56   57   58   59   60   61   62   63   64   65   66