Page 60 - Conferencies de l'Arxiu 3
P. 60

60





                                                               Com a malaltia més important va contreure el palu-
                                                               disme. El 5 de febrer de 1899 s’embarcava, des de
                                                               Cienfuegos, cap a l’Estat espanyol amb el vaixell
                                                               Catalunya, el darrer que tornava des de Cuba. Ha-
                                                               via romàs, doncs, tres anys en campanya militar a
                                                               l’illa.
                                                               Firmo Bertran Ballesta embarcava des de San-
                                                               tander  amb el  vaixell  San Francisco  el 7  d’abril
                                                               del 1895 amb destinació a Santiago de Cuba. La
                                                               travessia va durar 22 dies. Bertran explica les es-
                                                               tratègies de lluita dels cubans, fonamentades en
                                                               emboscades i guerrilles; i posa al descobert la crua
                                                               realitat per subsistir en un clima advers, moltes
                                                               malalties: hidropesia, icterícia i febres; i la preca-
                                                               rietat de l’alimentació: “a vegades la insuficiència
                                                               del ranxo es compensava amb els plàtans, monia-
                                                               tos, canya i guaiaba”. La seva situació a l’exèrcit
                                                               va evolucionar de pèssima a no tan dolenta, ja que
                                                               començà com a soldat ras: “Així vaig esperar 22
                                                               o 23 mesos sense deixar mai la columna, entre la
                                                               manigua i a vegades amb fang fins al genoll. Des-
                                                               prés passava a l’Oficina de la Brigada, destacada a
                                                               Limonar, com a escrivent. Una mica més tard, amb
                                                               un nou i millor destí proporcionat per un gran amic
                                                               del poble i dels cassanencs, el Sr. Domènec Botet
                                                               i Carreras (a.c.s.), farmacèutic, aleshores subins-
                                                               pector de 2a classe de Sanitat Militar, anava a l’Ha-
                                                               vana també d’escrivent de la 2a Brigada a l’Hospi-
                                                               tal de S. Ambrós”. En aquest hospital, Bertran va
                                                               coincidir amb un altre soldat de Cassà, en Mateu
                                                               Calzada. Firmo Bertran narrava el seu retorn mig
               Llicència de Joan Casadevall. Font: AMCS, Arxiu d’Imat-  segle després: “el 5 de gener de 1899, a bord del
               ges. Col·lecció Joan Casadevall.                Cheribon, arribàvem esgotats a València, portant
                                                               uns 600 malalts. Malauradament, 65 d’ells no po-
                                                               gueren pas veure les costes espanyoles”. Havia
               una mica de llum a un conflicte bèl·lic des de la   estat a l’illa tots els anys en què durà la guerra.
               perspectiva local de Cassà de la Selva: Joan Ca-  I, finalment, Josep Xifre, qui s’embarcava a San-
               sadevall, Firmo Bertran i Josep Xifre.          tander en el vaixell Montevideo el 23 d’agost de
               Joan Casadevall Mundet, conegut com l’avi Mu-   1896 i arribava a l’Havana el 5 de setembre. Com
               xach, anà a la guerra amb el grau de sergent. Ex-  els seus companys, explicà les tècniques de gue-
               plicava que hi havia uns 14 o 15 soldats de Cassà   rrilla utilitzades pels cubans i el risc de les malal-
               combatent a Cuba. Havia arribat a l’Havana a bord   ties: “vaig ingressar a l’Hospital de Regla amb clo-
               del  vaixell  Alfons  XII  el  mes  de  febrer  del  1896.   roanèmia”.
               La consulta del document de llicència absoluta   La documentació de l’Arxiu Municipal de Cassà de
               de Casadevall, estesa des de Capitania General   la Selva dels anys 1897 a 1900 ofereix notícia de
               de Catalunya el 10 de juny de 1901, i conserva-  diversos  soldats  de  Cassà  destinats  a  Cuba,  al-
               da a l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva, on hi   guns dels quals també figuren, com hem vist, en
               consta el seu full de serveis, posa en evidència un   el llibre d’actes de la Junta Central per a Socórrer
               currículum militar extraordinari: entre molts altres   les Víctimes de la Guerra de Cuba: Genís Negre
               mèrits, va construir trinxeres i feu presoners, entre   i Artau: “el 8 de maig de 1897 l’Ajuntament fa de
               uns cubans que combatien en forma de guerrilla,   mediador per demanar que se li aboni la liquida-
               per la qual cosa rebé diverses condecoracions.   ció”; Josep Brugat i Coll: “el 20 d’abril de 1898 es
   55   56   57   58   59   60   61   62   63   64   65