Page 56 - Conferencies de l'Arxiu 3

56

6. ELS EFECTES DE LA GUERRA 1897 fins a la seva mort l’agost del 1898, a raó de
El desastre colonial de l’any 1898 provocà una 12,50 pessetes per mes li devien, doncs, 125 pes-
profunda crisi en l’Estat espanyol. El descrèdit del setes. Li restaren 91,06 pessetes “por raciones de
sistema polític de la Restauració semblava que pan y otros gastos”, quedant 33,94 pessetes, i a
tocava fons; s’iniciava un període en què tot era això se li restava encara el 15%, amb la qual cosa
susceptible de ser qüestionat. els seus familiars van rebre 28,85 pessetes “de al-
19
Espanya, sense Cuba, oferia la imatge d’un estat cances”, com a hereus del difunt.
amb el pas canviat, ja que mentre que d’altres paï- Pel que fa estrictament a la situació del retorn dels
sos d’Europa occidental es mostraven pletòrics en soldats, es posava en evidència el desastre que
la seva cursa colonialista, el nacionalisme espanyol havia representat la política del govern espanyol
travessava, fins i tot, una crisi d’identitat, agreuja- en el conflicte bèl·lic: vaixells carregats de sol-
da per la vitalitat dels nacionalismes perifèrics que, dats ferits –molts d’ells morien en la travessia–,
com el cas català, eixamplaven els seus horitzons soldats amb malalties infeccioses que eren aïllats
a partir de la nova i favorable conjuntura creada a en hospitals i sanatoris habilitats per aquesta cau-
partir de la seva presència en institucions locals i sa. A partir d’aleshores es coneixien les penoses
provincials. Es contraposava la decrepitud del na- circumstàncies que havien sofert els soldats, amb
cionalisme espanyol amb la modernitat i pluralitat una alimentació insuficient i amb una pèssima ges-
política del nacionalisme català que progressiva- tió de l’administració militar. Es té notícia de 15
ment anava fent via a la incorporació de les mas- soldats del municipi de l’Escala que van participar
ses en la participació pública. a la guerra de Cuba, i de les vicissituds que van
A Catalunya res tornaria a ser igual. S’obria una patir: “L’alimentació era extremadament escassa:
etapa de desconfiança vers l’Estat espanyol per no es componia d’arròs blanc, cigrons, un buche de
haver estat capaç de preservar el patrimoni colo- canya, galetes duríssimes, uns panets que es men-
nial, el qual havia representat un important motor javen amb dues queixalades i cafè; de tant en tant
del creixement econòmic català del vuit-cents. Les els negres de les cabanes els portaven plàtans,
relacions que s’encetaren, després del 1898, en- cocos i pinyes, però en cobraven uns preus des-
tre Catalunya i Espanya generaven un nou discurs orbitats. La mortaldat dels soldats era espantosa.
polític que propugnava un règim d’autonomia per a Aquells herois queien a centenars abatuts per les
Catalunya. malalties, la fam i les pestes; el paludisme, el vò-
mit, la tuberculosi, la disenteria, el tifus...”. En el
20
La incoporació a files provocava tensions i an- cas dels soldats naturals de Santa Coloma de Far-
goixes, fins al punt d’afectar les rutines habituals ners, en van morir 21, o sigui un 32%. D’aquests
dels ciutadans de la majoria dels municipis catalans. sabem la causa de mort de quatre, tots ells per
S’ha documentat la participació a la guerra d’al- malalties comunes. 21
guns d’aquests municipis, com és el cas de Santa
Coloma de Farners, on, com a mínim, 64 mossos En alguns municipis s’habilitaren locals especials
18
van anar a lluitar a Cuba. Els soldats que lluita- per aïllar i atendre els repatriats, com fou el cas de
22
ven a Cuba i Filipines cobraven 12,50 pessetes per Mataró, el Masnou i Arenys de Mar. La premsa
mes de campanya, quantitats que rebien al cap de gironina informava de l’organització de grups de
bastants mesos, si és que havien sobreviscut a la senyores que donaven menjar i beure, i guarien els
23
guerra. L’historiador Xavier Pérez explica el cas del soldats repatriats.
soldat colomenc Lluís Argelaga i Gironès, qui esti- L’escriptor gironí Miquel de Palol descriu en les
gué en campanya 10 mesos, del 8 de novembre de seves memòries el sentiment, barreja d’angoixa i

18. Arxiu Històric Comarcal de Santa Coloma de Farners. Fons municipal de Santa Coloma. Correspondència anys 1895-1910,
capses 90-108. Excombatents de Cuba i Filipines. Tramitació de pensions, lligall 702.
19. PÉREZ, 1995: p. 176.
20. VILÀ, 1992: p. 275.
21. PÉREZ, 1995: p. 177.
22. CUSACHS, 1998: p. 159.
23. Diario de Gerona, 25-09-1898.