Page 56 - Conferencies de l'Arxiu 3
P. 56

56





               6. ELS EFECTES DE LA GUERRA                     1897 fins a la seva mort l’agost del 1898, a raó de
               El desastre colonial de l’any 1898 provocà una   12,50 pessetes per mes li devien, doncs, 125 pes-
               profunda crisi en l’Estat espanyol. El descrèdit del   setes. Li restaren 91,06 pessetes “por raciones de
               sistema polític de la Restauració semblava que   pan y otros gastos”, quedant 33,94 pessetes, i a
               tocava fons; s’iniciava un període en què tot era   això se li restava encara el 15%, amb la qual cosa
               susceptible de ser qüestionat.                  els seus familiars van rebre 28,85 pessetes “de al-
                                                                                             19
               Espanya, sense Cuba, oferia la imatge d’un estat   cances”, com a hereus del difunt.
               amb el pas canviat, ja que mentre que d’altres paï-  Pel que fa estrictament a la situació del retorn dels
               sos d’Europa occidental es mostraven pletòrics en   soldats, es posava en evidència el desastre que
               la seva cursa colonialista, el nacionalisme espanyol   havia representat la política del govern espanyol
               travessava, fins i tot, una crisi d’identitat, agreuja-  en el conflicte bèl·lic: vaixells carregats de sol-
               da per la vitalitat dels nacionalismes perifèrics que,   dats  ferits  –molts  d’ells  morien  en  la  travessia–,
               com el cas català, eixamplaven els seus horitzons   soldats amb malalties infeccioses que eren aïllats
               a partir de la nova i favorable conjuntura creada a   en hospitals i sanatoris habilitats per aquesta cau-
               partir de la seva presència en institucions locals i   sa. A partir d’aleshores es coneixien les penoses
               provincials. Es contraposava la decrepitud del na-  circumstàncies que havien sofert els soldats, amb
               cionalisme espanyol amb la modernitat i pluralitat   una alimentació insuficient i amb una pèssima ges-
               política del nacionalisme català que progressiva-  tió de l’administració militar. Es té notícia de 15
               ment anava fent via a la incorporació de les mas-  soldats del municipi de l’Escala que van participar
               ses en la participació pública.                 a la guerra de Cuba, i de les vicissituds que van
               A Catalunya res tornaria a ser igual. S’obria una   patir: “L’alimentació era extremadament escassa:
               etapa de desconfiança vers l’Estat espanyol per no   es componia d’arròs blanc, cigrons, un buche de
               haver estat capaç de preservar el patrimoni colo-  canya, galetes duríssimes, uns panets que es men-
               nial, el qual havia representat un important motor   javen amb dues queixalades i cafè; de tant en tant
               del creixement econòmic català del vuit-cents. Les   els negres de les cabanes els portaven plàtans,
               relacions que s’encetaren, després del 1898, en-  cocos i pinyes, però en cobraven uns preus des-
               tre Catalunya i Espanya generaven un nou discurs   orbitats. La mortaldat dels soldats era espantosa.
               polític que propugnava un règim d’autonomia per a   Aquells herois queien a centenars abatuts per les
               Catalunya.                                      malalties, la fam i les pestes; el paludisme, el vò-
                                                               mit, la tuberculosi, la disenteria, el tifus...”.  En el
                                                                                                      20
               La incoporació a files provocava tensions i an-  cas dels soldats naturals de Santa Coloma de Far-
               goixes, fins al punt d’afectar les rutines habituals   ners, en van morir 21, o sigui un 32%. D’aquests
               dels ciutadans de la majoria dels municipis catalans.   sabem la causa de mort de quatre, tots ells per
               S’ha documentat la participació a la guerra d’al-  malalties comunes. 21
               guns d’aquests municipis, com és el cas de Santa
               Coloma de Farners, on, com a mínim, 64 mossos   En alguns municipis s’habilitaren locals especials
                                       18
               van anar a lluitar a Cuba.  Els soldats que lluita-  per aïllar i atendre els repatriats, com fou el cas de
                                                                                                 22
               ven a Cuba i Filipines cobraven 12,50 pessetes per   Mataró, el Masnou i Arenys de Mar.  La premsa
               mes de campanya, quantitats que rebien al cap de   gironina informava de l’organització de grups de
               bastants mesos, si és que havien sobreviscut a la   senyores que donaven menjar i beure, i guarien els
                                                                                23
               guerra. L’historiador Xavier Pérez explica el cas del   soldats repatriats.
               soldat colomenc Lluís Argelaga i Gironès, qui esti-  L’escriptor gironí Miquel de Palol descriu en les
               gué en campanya 10 mesos, del 8 de novembre de   seves memòries el sentiment, barreja d’angoixa i





               18.  Arxiu Històric Comarcal de Santa Coloma de Farners. Fons municipal de Santa Coloma. Correspondència anys 1895-1910,
                  capses 90-108. Excombatents de Cuba i Filipines. Tramitació de pensions, lligall 702.
               19. PÉREZ, 1995: p. 176.
               20. VILÀ, 1992: p. 275.
               21. PÉREZ, 1995: p. 177.
               22. CUSACHS, 1998: p. 159.
               23. Diario de Gerona, 25-09-1898.
   51   52   53   54   55   56   57   58   59   60   61