Page 7 - Plecs 15. Menges i festes

ronyons de gall de primer i costelles
de xai de segon. Avui dia, una truita MARIA MARTÍ, L’AUTORA
amb aquests menuts seria gairebé
repulsiva.
Maria Martí Viñolas, l’autora del receptari,
La possessió d’aquestes llibretes, si la va morir a Cassà de la Selva l’any 1946,
mestressa era afeccionada a aquest després d’haver-hi nascut vuitanta-set
noble art, era fonamental per reglar i anys abans.La Maria Martí es va casar amb
fer més variada la cuina de cada dia, la en Pere Boada Vergés, que havia nascut el
de festes i solemnitats. Sense aquesta 1852 a Sant Andreu Salou.
documentació ens seria molt difícil de En els anys vuitanta del segle XIX Pere
Boada va marxar a Filipines i quan va estar
conèixer i de reinterpretar, seixanta o aposentat i van anar la seva dona i els dos
vuitanta anys després, un cert model fills grans: Josep i Claudi.A Filipines varen
de cuina, el que ara en diríem la cuina
tenir tres fills més: l’Emili, en Pere i la
de les àvies, aquella vella cuina familiar. Teresa, aquesta última va morir als pocs
D’aquí la utilitat d’aquests receptaris anys a Filipines.
que tampoc ho expliquen tot. Bona La família es va instal·lar a Cebú on van fun-
part de les receptes recollides són una dar un magatzem de proveïments de tot
mostra de la preferència de la cuinera, tipus, que es deia “Los Catalanes de P.
Boada”, que els va reportar guanys impor-
de la família. Rarament hi consignaven
tants. Quan varen tenir prou diners varen
els plats que els desplaïen, els que no comprar una casa cassanenca situada a la
havien sortit rodons o que no eren del cantonada del carrer del Progrés i el carrer
seu grat, les menges per les quals sen- del Molí i l’any 1904 varen fer la sol·licitud Maria Martí vestida amb la indumentària típica
tien fòbies. al consistori cassanenc per ampliar i refor- de Filipines (Autor desconegut. Procedència: PLECS
Montserrat Boada)
Les receptes no pretenen en cap mar la casa. Un cop reformada, en Pere i la A l’esquerra, menjador de cal Filipinus (AMCS.Autora: Dolors Grau).A la dreta plànol de la casa (AMCS).
moment ser una lliçó de cuina. Són seva dona varen tornar de les Filipines amb
variades dintre de la monotonia de un milió de pessetes, una quantitat tant immensa, amb la façana d’estil neoclàssic i
important per a l’època que els va perme- que conserva pintures en el seu interior
l’alimentació en què vivien moltes tre viure de renda quasi tota la vida. Amb d’en Benet Casabó, pare i fill.A la casa, hi brosos. Hi ha una gran varietat de cas- feien berenars, aplecs àpats de festa festa major, pel bons guisats, i rostits,
famílies sense massa recursos. La soles, olles, plates i motlles de llauna. major coneixien les bondats d’una els plats de peix opulents, aquest pos-
el matrimoni varen tornar també en Claudi viu la néta de la Maria Martí,la Montserrat
prosa sol ser grisa i formulària, més i en Pere, mentre que en Josep i l’Emili es Boada, filla de Pere Boada Martí. La néta Hom cuina amb foc de llenya, amb cuina essencialment senzilla. En aquest siblement arribat de Sant Feliu de
aviat telegràfica, fet que tampoc varen quedar a les illes. de Maria Martí és qui ha conservat el carbó. Aviat es popularitzen les cuines receptari també hi trobem represen- Guíxols, les receptes sobre aviram:
importava massa. De fet es recollien La casa cassanenca és coneguda popular- receptari original escrit damunt d’una lli- econòmiques. El gel industrial possibi- tats plats amb les quatre salses que pollastres, ànecs i colomins. La carn de
per a gent de la família o de l’entorn ment com a cal Filipinus i és una casa breta ratllada. lita la conservació d’alguns aliments. constitueixen els pilars de la nostra pollastre quan era ben alimentat i vivia
que es trobava familiaritzada amb una En aquells moments que gairebé cuina: la samfaina, el sofregit, la picada amb una certa llibertat devia ser
determinada manera de cuinar. Pel tothom vivia o malvivia de la terra, la i l’allioli. Molts de farciments, adobs i excel·lent. A les comarques de l’inte-
volts dels anys vint, escriptors i cui- sanal i /o familiar construïda per Una certa revolució industrial iniciada majoria de cases tenien hort, un petit guarnicions també són fets amb una rior el peix arribava amb més dificul-
ners com Josep Cunill de Bosch, receptes que ens passaven familiars i en els anys 20 i 30 del segle XX a mol- corral domèstic, un rebost ben pro- primitiva senzillesa. tat. En el present receptari la presèn-
Ferran Agulló, Ignasi Domènech i amics.També n’hi ha que podien haver tes llars de viles i ciutats va permetre veït. Les matèries primeres i els condi- cia de peix i marisc és rica i molt gene-
Josep Rondisonni, aquest darrer amb sortit publicades en calendaris de economitzar temps en la cuina i en la ments eren més fàcils d’obtenir. La Aportacions del present rosa: besuc a la llauna, peix a la mari-
les seves classes de cuina, sintetitzen paret, en revistes femenines, fullets i conservació dels aliments frescos. Les gent desitja consumir altres queviures receptari nera, molls o roger, bacallà, etc. Els
per escrit tot un fons de cuina tradi- receptaris del moment. La cuina cata- vies de comunicació afavoreixen una a més del pa, la carn, l’eterna escude- musclos i diversos plats elaborats amb
cional, internacional i de receptes lana té també un gran poder d’assimi- més gran varietat en el menjar.Sempre lla. L’aigua amb la qual es cuinava tenia A grans trets, i per manca d’espai, pop satisfeien també el gust d’aquesta
pròpies que llavors es podien degus- lació i alguns dels plats aquí mostrats ha existit una estreta relació entre el un altre gust, sense el clor actual.A les només puc destacar unes quantes vir- família.
tar a Catalunya. (macarrons a la italiana, bacallà a la transport i la fam. Per aquesta època viles i ciutats, mestresses de casa, min- tuts, les singularitats que he sabut tro- La becada, el tord i la perdiu són els
La llibreta ens parla de retop d’un sis- peruana) són modificats segons els les coccions són més ràpides, les nete- yones, pagesos, tapers i altra menes- bar en aquest receptari de cuina tradi- millors volàtils. Els platillos de carn o
tema de vida de producció local, arte- nostres gustos. ges més eficients, els estris més nom- tralia, gent d’hostals, grups d’amics que cional, però també més burgesa, de de peix s’acompanyaven del que pro-

6 7

PLECS