Page 7 - Plecs 15. Menges i festes
P. 7

ronyons de gall de primer i costelles
 de xai de segon. Avui dia, una truita  MARIA MARTÍ, L’AUTORA
 amb aquests menuts seria gairebé
 repulsiva.
 Maria Martí Viñolas, l’autora del receptari,
 La possessió d’aquestes llibretes, si la  va morir a Cassà de la Selva l’any 1946,
 mestressa era afeccionada a aquest  després d’haver-hi nascut vuitanta-set
 noble art, era fonamental per reglar i  anys abans.La Maria Martí es va casar amb
 fer més variada la cuina de cada dia, la  en Pere Boada Vergés, que havia nascut el
 de festes i solemnitats. Sense aquesta  1852 a Sant Andreu Salou.
 documentació ens seria molt difícil de  En els anys vuitanta del segle XIX Pere
 Boada va marxar a Filipines i quan va estar
 conèixer i de reinterpretar, seixanta o  aposentat i van anar la seva dona i els dos
 vuitanta anys després, un cert model  fills grans: Josep i Claudi.A Filipines varen
 de cuina, el que ara en diríem la cuina
 tenir tres fills més: l’Emili, en Pere i la
 de les àvies, aquella vella cuina familiar.  Teresa, aquesta última va morir als pocs
 D’aquí la utilitat d’aquests receptaris  anys a Filipines.
 que tampoc ho expliquen tot. Bona  La família es va instal·lar a Cebú on van fun-
 part de les receptes recollides són una  dar un magatzem de proveïments de tot
 mostra de la preferència de la cuinera,  tipus, que es deia  “Los Catalanes de P.
 Boada”, que els va reportar guanys impor-
 de la família. Rarament hi consignaven
 tants. Quan varen tenir prou diners varen
 els plats que els desplaïen, els que no  comprar una casa cassanenca situada a la
 havien sortit rodons o que no eren del  cantonada del carrer del Progrés i el carrer
 seu grat, les menges per les quals sen-  del Molí i l’any 1904 varen fer la sol·licitud  Maria Martí vestida amb la indumentària típica
 tien fòbies.  al consistori cassanenc per ampliar i refor-  de Filipines (Autor desconegut. Procedència:                     PLECS
 Montserrat Boada)
 Les receptes no pretenen en cap  mar la casa. Un cop reformada, en Pere i la  A l’esquerra, menjador de cal Filipinus (AMCS.Autora: Dolors Grau).A la dreta plànol de la casa (AMCS).
 moment ser una lliçó de cuina. Són  seva dona varen tornar de les Filipines amb
 variades dintre de la monotonia de  un milió de pessetes, una quantitat tant  immensa, amb la façana d’estil neoclàssic i
 important  per a l’època que els va perme-  que conserva pintures en el seu interior
 l’alimentació en què vivien moltes  tre viure de renda quasi tota la vida. Amb  d’en Benet Casabó, pare i fill.A la casa, hi  brosos. Hi ha una gran varietat de cas-  feien berenars, aplecs àpats de festa  festa major, pel bons guisats, i rostits,
 famílies sense massa recursos. La  soles, olles, plates i motlles de llauna.  major coneixien les bondats d’una  els plats de peix opulents, aquest pos-
 el matrimoni varen tornar també en Claudi  viu la néta de la Maria Martí,la Montserrat
 prosa sol ser grisa i formulària, més  i en Pere, mentre que en Josep i l’Emili es  Boada, filla de Pere Boada Martí. La néta  Hom cuina amb foc de llenya, amb  cuina essencialment senzilla. En aquest  siblement arribat de Sant Feliu de
 aviat telegràfica, fet que tampoc  varen quedar a les illes.  de Maria Martí és qui ha conservat el  carbó. Aviat es popularitzen les cuines  receptari també hi trobem represen-  Guíxols, les receptes sobre aviram:
 importava massa. De fet es recollien  La casa cassanenca és coneguda popular-  receptari original escrit damunt d’una lli-  econòmiques. El gel industrial possibi-  tats plats amb les quatre salses que  pollastres, ànecs i colomins. La carn de
 per a gent de la família o de l’entorn  ment com a cal Filipinus i és una casa  breta ratllada.  lita la conservació d’alguns aliments.  constitueixen els pilars de la nostra  pollastre quan era ben alimentat i vivia
 que es trobava familiaritzada amb una  En aquells moments que gairebé  cuina: la samfaina, el sofregit, la  picada  amb una certa llibertat devia ser
 determinada manera de cuinar. Pel  tothom vivia o malvivia de la terra, la  i l’allioli. Molts de farciments, adobs i  excel·lent. A les comarques de l’inte-
 volts dels anys vint, escriptors i cui-  sanal i /o familiar construïda per  Una certa revolució industrial iniciada  majoria de cases tenien hort, un petit  guarnicions també són fets amb una  rior el peix arribava amb més dificul-
 ners com Josep Cunill de Bosch,  receptes que ens passaven familiars i  en els anys 20 i 30 del segle XX a mol-  corral domèstic, un rebost ben pro-  primitiva senzillesa.  tat. En el present receptari la presèn-
 Ferran  Agulló, Ignasi Domènech i  amics.També n’hi ha que podien haver  tes llars de viles i ciutats va permetre  veït. Les matèries primeres i els condi-  cia de peix i marisc és rica i molt gene-
 Josep Rondisonni, aquest darrer amb  sortit publicades en calendaris de  economitzar temps en la cuina i en la  ments eren més fàcils d’obtenir. La  Aportacions del present    rosa: besuc a la llauna, peix a la mari-
 les seves classes de cuina, sintetitzen  paret, en revistes femenines, fullets i  conservació dels aliments frescos. Les  gent desitja consumir altres queviures  receptari  nera, molls o roger, bacallà, etc. Els
 per escrit tot un fons de cuina tradi-  receptaris del moment. La cuina cata-  vies de comunicació afavoreixen una  a més del pa, la carn, l’eterna escude-  musclos i diversos plats elaborats amb
 cional, internacional i de receptes  lana té també un gran poder d’assimi-  més gran varietat en el menjar.Sempre  lla. L’aigua amb la qual es cuinava tenia  A grans trets, i per manca d’espai,  pop satisfeien també el gust d’aquesta
 pròpies que llavors es podien degus-  lació i alguns dels plats aquí mostrats  ha existit una estreta relació entre el  un altre gust, sense el clor actual.A les  només puc destacar unes quantes vir-  família.
 tar a Catalunya.  (macarrons a la italiana, bacallà a la  transport i la fam. Per aquesta època  viles i ciutats, mestresses de casa, min-  tuts, les singularitats que he sabut tro-  La becada, el tord i la perdiu són els
 La llibreta ens parla de retop d’un sis-  peruana) són modificats segons els  les coccions són més ràpides, les nete-  yones, pagesos, tapers i altra menes-  bar en aquest receptari de cuina tradi-  millors volàtils. Els platillos de carn o
 tema de vida de producció local, arte-  nostres gustos.  ges més eficients, els estris més nom-  tralia, gent d’hostals, grups d’amics que  cional, però també més burgesa, de  de peix s’acompanyaven del que pro-

 6                                                                                               7



 PLECS
   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11   12