Page 6 - Plecs 15. Menges i festes
P. 6

ronyons de gall de primer i costelles
                    de xai de segon. Avui dia, una truita               MARIA MARTÍ, L’AUTORA
                    amb aquests menuts seria gairebé
                    repulsiva.
                                                       Maria Martí Viñolas, l’autora del receptari,
                    La possessió d’aquestes llibretes, si la  va morir a Cassà de la Selva l’any 1946,
                    mestressa era afeccionada a aquest  després d’haver-hi nascut vuitanta-set
                    noble art, era fonamental per reglar i  anys abans.La Maria Martí es va casar amb
                    fer més variada la cuina de cada dia, la  en Pere Boada Vergés, que havia nascut el
                    de festes i solemnitats. Sense aquesta  1852 a Sant Andreu Salou.
                    documentació ens seria molt difícil de  En els anys vuitanta del segle XIX Pere
                                                       Boada va marxar a Filipines i quan va estar
                    conèixer i de reinterpretar, seixanta o  aposentat i van anar la seva dona i els dos
                    vuitanta anys després, un cert model  fills grans: Josep i Claudi.A Filipines varen
                    de cuina, el que ara en diríem la cuina
                                                       tenir tres fills més: l’Emili, en Pere i la
                    de les àvies, aquella vella cuina familiar.  Teresa, aquesta última va morir als pocs
                    D’aquí la utilitat d’aquests receptaris  anys a Filipines.
                    que tampoc ho expliquen tot. Bona  La família es va instal·lar a Cebú on van fun-
                    part de les receptes recollides són una  dar un magatzem de proveïments de tot
                    mostra de la preferència de la cuinera,  tipus, que es deia  “Los Catalanes de P.
                                                       Boada”, que els va reportar guanys impor-
                    de la família. Rarament hi consignaven
                                                       tants. Quan varen tenir prou diners varen
                    els plats que els desplaïen, els que no  comprar una casa cassanenca situada a la
                    havien sortit rodons o que no eren del  cantonada del carrer del Progrés i el carrer
                    seu grat, les menges per les quals sen-  del Molí i l’any 1904 varen fer la sol·licitud  Maria Martí vestida amb la indumentària típica
                    tien fòbies.                       al consistori cassanenc per ampliar i refor-  de Filipines (Autor desconegut. Procedència:                                                                                                    PLECS
                                                                                             Montserrat Boada)
                    Les receptes no pretenen en cap    mar la casa. Un cop reformada, en Pere i la                                                A l’esquerra, menjador de cal Filipinus (AMCS.Autora: Dolors Grau).A la dreta plànol de la casa (AMCS).
                    moment ser una lliçó de cuina. Són  seva dona varen tornar de les Filipines amb
                    variades dintre de la monotonia de  un milió de pessetes, una quantitat tant  immensa, amb la façana d’estil neoclàssic i
                                                       important  per a l’època que els va perme-  que conserva pintures en el seu interior
                    l’alimentació en què vivien moltes  tre viure de renda quasi tota la vida. Amb  d’en Benet Casabó, pare i fill.A la casa, hi  brosos. Hi ha una gran varietat de cas-  feien berenars, aplecs àpats de festa  festa major, pel bons guisats, i rostits,
                    famílies sense massa recursos. La                                                                          soles, olles, plates i motlles de llauna.  major coneixien les bondats d’una  els plats de peix opulents, aquest pos-
                                                       el matrimoni varen tornar també en Claudi  viu la néta de la Maria Martí,la Montserrat
                    prosa sol ser grisa i formulària, més  i en Pere, mentre que en Josep i l’Emili es  Boada, filla de Pere Boada Martí. La néta  Hom cuina amb foc de llenya, amb  cuina essencialment senzilla. En aquest  siblement arribat de Sant Feliu de
                    aviat telegràfica, fet que tampoc  varen quedar a les illes.    de Maria Martí és qui ha conservat el      carbó. Aviat es popularitzen les cuines  receptari també hi trobem represen-  Guíxols, les receptes sobre aviram:
                    importava massa. De fet es recollien  La casa cassanenca és coneguda popular-  receptari original escrit damunt d’una lli-  econòmiques. El gel industrial possibi-  tats plats amb les quatre salses que  pollastres, ànecs i colomins. La carn de
                    per a gent de la família o de l’entorn  ment com a cal Filipinus i és una casa  breta ratllada.            lita la conservació d’alguns aliments.  constitueixen els pilars de la nostra  pollastre quan era ben alimentat i vivia
                    que es trobava familiaritzada amb una                                                                      En aquells moments que gairebé   cuina: la samfaina, el sofregit, la  picada  amb una certa llibertat devia ser
                    determinada manera de cuinar. Pel                                                                          tothom vivia o malvivia de la terra, la  i l’allioli. Molts de farciments, adobs i  excel·lent. A les comarques de l’inte-
                    volts dels anys vint, escriptors i cui-  sanal i /o familiar construïda per  Una certa revolució industrial iniciada  majoria de cases tenien hort, un petit  guarnicions també són fets amb una  rior el peix arribava amb més dificul-
                    ners com Josep Cunill de Bosch,  receptes que ens passaven familiars i  en els anys 20 i 30 del segle XX a mol-  corral domèstic, un rebost ben pro-  primitiva senzillesa.  tat. En el present receptari la presèn-
                    Ferran  Agulló, Ignasi Domènech i  amics.També n’hi ha que podien haver  tes llars de viles i ciutats va permetre  veït. Les matèries primeres i els condi-                  cia de peix i marisc és rica i molt gene-
                    Josep Rondisonni, aquest darrer amb  sortit publicades en calendaris de  economitzar temps en la cuina i en la  ments eren més fàcils d’obtenir. La  Aportacions del present    rosa: besuc a la llauna, peix a la mari-
                    les seves classes de cuina, sintetitzen  paret, en revistes femenines, fullets i  conservació dels aliments frescos. Les  gent desitja consumir altres queviures  receptari  nera, molls o roger, bacallà, etc. Els
                    per escrit tot un fons de cuina tradi-  receptaris del moment. La cuina cata-  vies de comunicació afavoreixen una  a més del pa, la carn, l’eterna escude-                  musclos i diversos plats elaborats amb
                    cional, internacional i de receptes  lana té també un gran poder d’assimi-  més gran varietat en el menjar.Sempre  lla. L’aigua amb la qual es cuinava tenia  A grans trets, i per manca d’espai,  pop satisfeien també el gust d’aquesta
                    pròpies que llavors es podien degus-  lació i alguns dels plats aquí mostrats  ha existit una estreta relació entre el  un altre gust, sense el clor actual.A les  només puc destacar unes quantes vir-  família.
                    tar a Catalunya.                 (macarrons a la italiana, bacallà a la  transport i la fam. Per aquesta època  viles i ciutats, mestresses de casa, min-  tuts, les singularitats que he sabut tro-  La becada, el tord i la perdiu són els
                    La llibreta ens parla de retop d’un sis-  peruana) són modificats segons els  les coccions són més ràpides, les nete-  yones, pagesos, tapers i altra menes-  bar en aquest receptari de cuina tradi-  millors volàtils. Els platillos de carn o
                    tema de vida de producció local, arte-  nostres gustos.          ges més eficients, els estris més nom-    tralia, gent d’hostals, grups d’amics que  cional, però també més burgesa, de  de peix s’acompanyaven del que pro-

                    6                                                                                                                                                                                                   7



  PLECS
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11